La pelota vasca

Ahir van passar per TV3 La pelota vasca, i com que encara no l’havia vista, i tenint en compte tota la polèmica que va aixecar en el seu moment (sobretot per part del PP, que són uns reaccionaris de mena), em vaig asseure al sofà i me la vaig mirar. Enmig del procés de pau que s’està encetant a Euskadi, vaig trobar un gran encert la projecció d’aquesta pel·lícula, cosa que no podia fer cap altra cadena que no fos la catalana. Permet, també, recapitular qüestions que apareixen ara però que no són altra cosa que continuacions d’uns paràmetres ideològics que es van repetint, i que cadascú té molt assumits.

Qui més es va empipar amb aquesta pel·lícula va ser el PP, com és lògic, perquè no és que els deixi gaire bé, que diguem. Crec molt encertat el fet que abans de començar la pel·lícula s’avisi que aquesta és una iniciativa personal, no supeditada a cap ideologia partidista, i en la qual intervenen diversos sectors de la societat basca (crec que prou àmpliament representada). Però si ens miram les queixes de la dreta espanyola, veurem que potser tenen raó en el fet que no hi apareix cap representant d’aquesta dreta espanyolista, i la referència directa al PP hi és constant, sobretot a mesura que la pel·lícula avança. Ara que, hem de reconèixer, el que més els empipa és que aparegui legitimat el qüestionament de la nacionalitat espanyola (cosa que, per molt de dretes que un sigui, si vol fer un documental sobre el tema, aquesta qüestió sortirà, agradi o no, perquè és el fons indiscutible d’açò que en diuen el problema basc).

Així i tot, sí que pens que hi ha sectors prou amplis representats, i el documental és prou bo. A més, sense posicionar-se ni cap a un sentit ni cap a l’altre, presenta algunes imatges molt ben trobades, ja que moltes vegades fa parlar, ara un ara l’altre, opinions des de diferents perspectives (per exemple una víctima del terrorisme i una altra de la política penitenciària de l’estat) que donen molt de joc i mostren la complexitat del problema, cosa que estaria bé que veiessin justament aquells que es tapen els ulls davant la qüestió, que és a qui més falta els fa.

Crec que la majoria de gent que participa en aquest bloc la deu haver vista. Si no, ho recoman. Té molts de temes per parlar i podríem fer. Amb tot, me’n vull anar una mica més enfora, però crec que acaba de demostrar que el PP no pot ser mai en una taula de negociació sobre la pau a Euskadi, perquè no entén res de res -o no ho vol entendre.

Share Button

Coneixent Bulgària

5 dies per Bulgària ja dona per fer-se una idea d’aquest país que al principi no sabia ni amb quins paisos limitava.
Bulgària és un país que no ha seguit el ritme de desenvolupament econòmic dels seus veïns, i per tant és bastant pobre. Algunes ciutats que vam visitar, com Troyan, donaven una sensació de tristor i devastament, es veien lo que ja són els fantasmes d’aquelles indústries que hi va poder haver en un moment donat, abans de l’abandó de l’etapa comunista i de que paisos com Rússia dominassin aquest país econòmicament i després el deixassin en l’abandó. En canvi altres ciutats com Plodvic si que semblaven més avançades, ara, això sí, què barato et sortia comprar qualsevol cosa!
Vam visitar unes tombes dels tracis que semblava que entraves al temple maleït d’Indiana Jones, xules de veritat, i bastants monastirs hem vist també dels diferents periodes que ha passat el país, tracis, eslaus, bizantins, otomans, els monjos que encara hi havia a alguns eren bastant curiosos.
Lo pitjor de veritat ha estat entendre’ns amb l’alfabet cirílic, perquè vam llogar un cotxe i a cada senyalització haviem de treure el diccionari per saber si anàvem bé! I entendre’ns amb la gent d’allà, una aventura, creant situacions còmiques.
I a Veliko Turnovo vam contemplar un espectacle de llums contra una muntanya sencera on hi havia una muralla i un castell antics, imaginau-vos l’espectacle de les fonts de Montjuïc amb llums però no només la font, sinò tot Montjuïc, vist des del Tibidabo, fent jocs de colors i iluminant parts.
Ha fet molt bon temps, per sort, tampoc no feia tant fred com m’havia pensat, i el paisatge de muntanya, ja prop dels Balcans, val la pena.
Bé, són quatre pinzellades d’un país que l’any que ve entrarà en la Unió Europea, a vam si és l’impuls que li cal perquè potencial en té ben prou.

Catedral de Sofia

Share Button

Going Home

Aquest capvespre el suburbi decau en tot, manco en cotxos plens de bosses del Dia i del Lidl que, supòs, deuen tenir un viatge cap açò que els meus convesins anomenen mi pueblo o mi tierra, depèn. Setmana Santa, Pasqua, entre els que un considera els seus. Bon viatge.

Tornant a casa, he posat música i ha sonat el Going Home de Mark Knopfler, tema central de la banda sonora d’un film que no he vist: Local hero (i que en espanyol van decidir retitular per Un tipo genial), ambientada en el bell país escocès. No crec que el músic de Glasgow hagués tingut millor pretext que Escòcia per compendre aquest excel·lent Going Home.

I demà dissabte agafarem un Iberia i ens plantarem, de bell nou, a l’illa. Com sempre, serà impossible veure’ns tots: un espai reduït no significa que sigui estret. I com gairebé sempre, putes excepcions, haurà valgut la pena.

Mos veim prest!

Share Button

Tornada a Menorca

Hola al·lots. Primer de tot Nico, enhorabona per s’invent aquest de Xalàndria. Com t’ho has currat !!

Bé, i ara la noticia, que segur que molts ja sabreu, és que na Gemma, n’Aila, n’Aniol i jo venim a viure a Menorca. Estarem a Maó, a Maria Lluisa Serra 72, 2on 3era. Esper que encara es facin trucs, soparots i festotes vàries, per allà, que sinó serà molt avorrit. Si és així, ja anirem fent convocatòries a ca nostra, que a molts de voltros fa anys que no us veig les cares.

Share Button

Parescuts raonables

El dia que va desaparèixer Xalandria us volia ensenyar una foto. I ara, de repent, resulta que la puc tornar a penjar perque tornar a estar de rabiosa actualitat. Es tracte del germà negre de’n Joan Carles, és un jugador de bàsquest del barça i es diu Bootsy Thorton. A veure si i veis parescut!

germa negre den Joan Carles
Share Button

Tim Burton

Intent recomençar aquella secció fílmica de Xalandria amb les dues darreres pel·lícules de Tim Burton, vistes a casa pel DVD. Tant Charlie i la fàbrica de xocolata com La novia cadáver són dues històries pròpies de l’univers del creador de Mars attacks o Sleepy Hollow. D’entrada poden semblar poc transcedents i infantils, però des d’Eduardo Manostijeras que res no és en va en Burton. Tot i que no sigui un megaclàssic trob que és una bona opció recomenar-la i esperar reciprocitats.

Share Button

Diari de viatgers

Bé,

Seguint en la tònica de creació de seccions que vam establir a l’anterior Xalandria, jo torno a proposar un espai destinat a explicar experiències que haguem tingut en viatges, excursions o senzilles sortides dels llocs als quals estem habituats. Val tot; tant una posta de sol a favàritx, com un viatge a la Xina….

L’objectiu ha de ser crear un espai que ens permeti comentar aspectes diversos com paisatges, àpats, gent a qui haguem conegut o, en definitiva, les sensacions viscudes en els llocs més diversos.
Res, esper poder viatjar prest per tal de participar activament d’aquesta nova secció!

Una abraçada a tots.

Share Button

Naixaments

Abans de res, deixau-me que feliciti a na Virgínia i en Joan Carles per la tan bona notícia que ens han donat fa pocs dies: HAN DE SER PARES! Deixau-me que sigui el primer que els feliciti des d’aquest bloc Xalandria!
Per altra banda, el retorn de Xalandria es pot veure com un naixament també, de fet segueix mantenint la mateixa tònica que tenia, un espai de diàleg, reflexió i compartició d’experiències, emocions, anècdotes, etc. El que em sap més greu de tot és no haver pogut recuperar tots els articles que es van escriure en l’anterior edició, però mirem-ho com un “tornar a començar”. Em sap greu també haver deixat tant temps aquest bloc aturat, he hagut de perfilar alguns detalls, com el domini propi i una IP dinàmica ara, i a més m’ha agafat en un periode o de massa feina o de no rodar per aquí, de manera que ara comença la segona etapa amb nom i cognoms: XALANDRIA.BE
Que disfruteu del bloc, i moltes felicitacions als futurs “papis” ! (al·lots, com va creixent la família, jeje!)

Share Button