Xalandria

Article publicat a Diario Menorca, 29 de Setembre 2012

Mentre a Maó es discuteix si unir el port i la ciutat amb una cinta transportadora, arreu no és parla d’altra cosa que de la possible, i per molts probable, independència de Catalunya. La gran manifestació de l’11 de setembre ha estat el detonant que ha visualitzat davant el món que a Catalunya hi ha una majoria social favorable a un estat propi. Per sorpresa de molts, el president Mas ha acceptat l’envit i ha convocat per aquesta tardor eleccions constituents amb l’objectiu d’exercir el dret a l’autodeterminació en la propera legislatura. Com era d’esperar això no ha fet cap gràcia a la premsa de Madrid que presa pel pànic no fa més que difondre falsedats i amenaces. La premsa estrangera, en canvi, s’ha pres molt seriosament tot el procés. La independència és vista per primera vegada com una possibilitat real. Hem entrat en una dimensió desconeguda que de ben segur tindrà conseqüències importants per Menorca, que avui m’agradaria explorar.

Tot i formar part d’una mateixa nació cultural, Menorca no formarà part del nou estat, almanco en un primer moment. Això és així perquè a Menorca no hi ha a dia d’avui una majoria social favorable a obrir un procés sobiranista. Només un dels tretze consellers menorquins dóna suport al dret d’autodeterminació del poble de Menorca. Quan la independència de Catalunya es faci efectiva Menorca quedarà per tant en una posició estranya. La ciutat de referència de Menorca on la majoria de nosaltres hem anat a estudiar passarà a formar part d’un estat nou. Això farà augmentar a les estadístiques oficials el número de turistes estrangers que ens visiten, però també la nostra incomunicació cultural i política. És donarà el fet insòlit a Europa que els territoris de parla catalana quedaran dividits en cinc estats diferents.

Llegiu més

Visits: 0

Un altre any i ja hi tornam. De fa un temps, les festes de Gràcia, les festes de Maó, en vénen a contrapèl. Setembre és un mes en què el cos me demana moltes coses (gairebé tot el que explica en Joel en el seu text de Xalandria), però la festa no n’és una prioritat. Així i tot, ahir, amb els fillets, la visita a la plaça va ser obligada per veure-hi ballar els gegants o escoltar el concert de la banda de Maó. Del pregó, en vam escoltar el començament i el vaig trobar més que encertat, irònic, adequat. Abans, una hostessa municipal havia presentat l’acte, en tres llengües (català, castellà i anglès), com si acabàssim de pujar a un avió. Alguns van xiular-la en repetir en castellà uns mots que, en la llengua pròpia de l’illa, ja havíem entès tots. Després, i seguint amb una dèria que es va escampant arreu de Menorca, la d’imitar maldestrament les festes de Sant Joan, es va fer un primer toc de flabiol. Açò ho vaig trobar molt postís: «caixera batlessa, donau vos permís per fer el primer toc de flabiol?». Tot el que no sigui «Sebastià, podeu empesar el replé» no posa els pèls de punta. Deu ser que, sacrilegi!, som més santjoaner que cap altra cosa en qüestió de festes. El que no es pot negar és que aquest acte posa en pràctica un vell anunci que apareixia a la premsa de fa anys i que reproduesc.

Llegiu més

Visits: 1

Article publicat al Diario Menorca, 27 d’agost 2012

Escric aquesta carta a cavall de Maó i Newcastle. Després de 7 setmanes a Menorca – un luxe que no sé si em podré tornar a permetre – torn a una Anglaterra ressacosa de la gran festa olímpica i el Jubileu de la reina. Deix enrera una calor insuportable amb nits dormint al bany maria, i també una ciutat bella, austera i sovint poc agraïda que ja prepara les seves festes. Una ciutat que ja no és ni far ni porta d’entrada, i que ara s’encomana com diria un bon amic “a la noble tasca d’exercir aquell auto-odi que només es pot trobar a les societats colonials”.  De Maó avui us volia parlar.

Llegiu més

Visits: 0

1. Introducció

En primer lloc voldria donar les gràcies al PSM per convidar-me a parlar avui aquí. És un honor però sobretot un gran responsabilitat. Esper no defraudar-vos.

Avui voldria parlar de com el turisme defineix Menorca Mediterràniament. El meu objectiu és de-construir, encara que només sigui una miqueta, la imatge turística de Menorca. I ho voldria fer a través de postals, fulletons, mapes, i lleis dels darrers 40 anys. La pregunta que em faig és simple: Quina Menorca el turisme produeix i fa circular arreu d’Europa?

El que avui presentaré és un treball nou que lliga turisme i Mediterraneïtat. Encara no se ben bé on em portarà, tanmateix reflecteix el meu interès per bastir una arqueologia cultural del present. No hauria estat possible sense la col·laboració de l’Arxiu d’Imatge i so de Menorca i l’arxiu del consells insular de Menorca, als quals voldria donar les gràcies per la seva ajuda

El punt de partida d’aquesta xerrada és la idea que el turisme no és només una indústria que ens dóna de menjar. És també un instrument formidable que produeix llocs i defineix cultures. El turisme s’ha convertit en el “motor” cultural de Menorca, en el sentit més antropològic del terme. El turisme fa circular discursos i imatges de Menorca, defineix el que som i volem ser, estableix maneres de relacionar-se amb l’illa. En aquesta xerrada m’interessa especialment com el turisme imposa un ordre corporal, material i visual damunt Menorca, com Menorca esdevé un espai transparent, espectacular, perfectament cartografiat, obert de bat a bat a l’exploració turística

Només cal fixar-se amb un anunci que trobareu a totes les carreteres. L’anunci porta inscrit amb lletres ben grosses “Mediterràniament” i és molt més que un simple anunci de cervesa. És també una campanya de màrqueting turístic que aquest any promociona Mallorca però que fa dos anys va centrar-se en Menorca. L’anunci és un bon exemple de com el turisme produeix i fa circular discursos, imatges i narratives sobre destins turístics. És tracta de cultura popular de masses, de les que fan realment forat.

Llegiu més

Visits: 0

Aquests dies S’Albaida ha fet públic que deixava els escenaris de forma indefinida amb un concert que farem a Sant Lluís demà dilluns a les 21.30 hores. Des de l’anunci fins al moment actual, les respostes de tot tipus, i especialment de suport a la tasca feta durant els darrers 14 anys, han estat nombroses, i vull, des d’aquesta plataforma, agrair tothom que ha estat amb nosaltres d’una forma o una altra durant aquests anys.

Hem trobat molta gent que s’ha sorprès per la decisió, i fins i tot qui ha expressat que en moments com aquest és quan més falta que mai fan projectes com el que encarna S’Albaida. Probablement és cert. I no amagaré que veure la notícia al diari l’endemà del nostre comunicat, no per més que esperada, em va produir una sensació estranya al ventre. Final. I de cop, perquè ningú ho devia esperar. Però la decisió no és presa precipitadament.

Llegiu més

Visits: 0

Article publicat al diario Menorca dia 19 de Juliol 2012

L’inici de les vacances ha coincidit amb l’anunci de les retallades més dures que es recorden. Tot i l’ambient d’estiu que ja es respira, no hi ha conversa que no transpiri indignació per la pujada de l’IVA, la supressió de la paga de nadal als treballadors públics i la retallada d’un 30% dels regidors als ajuntaments. La gent viu amb perplexitat un procés que inevitablement porta a l’empobriment general de la població. Es confirma que la via triada per sortir de la crisi és la més dura de totes. Ni pla Marshall que Alemanya no vol finançar, ni devaluació d’una moneda que no tenim. Senzillament austeritat pura i dura. Cap política enfocada al creixement ni res que suggereixi justícia social.

Encara no porten sis mesos, i el govern de Rajoy ja ha perdut el nord. Les mesures aprovades el divendres 13, a més de sinistres, suposen un a rectificació en tota regla del seu programa electoral. L’eliminació de la desgravació per compra de vivència introduïda al Gener n’és el millor exemple. La inconsistència d’aquest govern és manifesta. S’han passat anys elogiant als emprenedors que ara es veuen doblement colpejats per l’augment de l’IVA i les retencions de l’IRPF. El més preocupant és la seva insensibilitat social. No s’ha anunciat cap mesura que penalitza les rendes altes o de capital. Tot el pes de les retallades recau damunt els treballadors, els autònoms i les tan odiades autonomies. I tot això en un context marcat per la manca de transparència i la xul·leria ministerial que tan bé encarna Montoro, que ja hauria d’haver dimitit.

Llegiu més

Visits: 0

Article publicat al diario Menorca dia 12 Juny 2012

Ironies de la vida, mentre a fora sonaven els clàxons que celebraven l’ascens del Menorca Bàsquet a l’ACB, el ministre d’Economia, Luís de Guindos, compareixia davant els mitjans de comunicació per anunciar el rescat del sistema financer espanyol, altrament anomenat “préstec en condicions molt favorables”. Encara no sabem si el Menorca bàsquet trobarà els diners per jugar a l’ACB, el que sí que sabem és que el 9 de juny del 2012 serà recordat com un dels moments més foscos de la història recent espanyola. És la fi d’una era, el final d’un somni, un altre 1898. En poc més de quatre anys Espanya ha passat de ser l’enveja d’Europa (també en regulació bancària) a ser un perill sistèmic per a l’economia mundial. Tot un rècord.

Tot i la transcendència del moment, Mariano Rajoy no va comparèixer davant l’opinió pública fins a l’endemà. Això no passaria a cap més país europeu, ni tan sols a Catalunya on el president Mas sempre ha donat la cara per les dures retallades que ha aprovat. Forçat per les circumstàncies va parlar poc més de 20 minuts just abans de partir cap a Polònia per veure un partit de la selecció. Enlloc d’explicar les condicions del rescat, el president va ventar-se d’haver evitat la intervenció. No cal ser Xavier Sala i Martín per saber que un préstec de 100.000 milions, equivalent a un 10% del PIB, és una rescat en tota regla per molt favorables que siguin les condicions – que per cert encara no coneixem. La revista americana Time és qui potser ho resumia millor. You say tomato; I say bailout. Digues-ne tomàtic; jo en dic rescat.

Llegiu més

Visits: 0