Catalunya-Euskadi

Avui capvespre a les 18:30 juguen al Camp Nou en un partit amistòs les seleccions nacionals de Catalunya i Euskadi. Cap de les dues estan reconegudes per a res que no siguin aquest tipus de partits, fins i tot aquesta vegada la RFEF ha donat l'”enterado” al partit sota la condició que no es reivindiqui l’oficialitat des del terreny de joc. La Plataforma proSeleccions Catalanes havia ideat que les dues seleccions saltessin avui a la gespa amb una pancarta en català i basc reclamant Oficialitat. És per açò que ahir les dues seleccions van reivindicar el reconeixement oficial després dels entrenaments. Els bascos, amb Aitor López Rekarte (capità d’Euskadi i de la Real) i Mikel Aranburu (jugador de la Real) al capdavant i en roda de premsa, van deixar claríssima la demanda de tots els components de l’equip per a l’oficialitat d’Euskadi en competicions internacionals; i no es descarta que ells sí surtin al terreny de joc amb pancarta.

Açò sembla que hauria fet espavilar els catalans que just després de l’entrenament es van fotografiar amb una pancarta amb el lema “Una nació, una selecció” i després el seleccionador Pere Gratacós va mostrar-se d’acord amb el gest dels d’Iribar, i Oleguer Presas va deixar clar el compromís dels jugador amb la selecció i el partit.

Però un cop més, els bascos ens van per davant. En diferents aspectes: a) en convicció i fermesa, no s’estan de proclamar la seva fidelitat amb la seva selecció nacional; b) Euskadi no és només Biscaia, Guipúscua i Àlaba, avui jugaran navarresos amb la selecció nacional basca amb normalitat; c) l’actual seleccionador José Ángel Iribar té un passat clar també de compromís amb el seu país.

Avui jo seré al Camp Nou esperant veure un bon partit de futbol que potser qualque dia podrem veure tots com a oficial, que vol dir que Catalunya i Euskadi es jugaran alguna cosa més que guanyar un partit amistós.

PD: Em va alegrar la victòria sueca d’ahir però molt més la d’Escòcia contra França. Suècia i Escòcia a l’Eurocopa!

Share Button

4 comentaris

  • Borja

    17 octubre, 2006

    I trobariem un jugador mallorquí o valencià disposat a jugar a amb Catalunya? O és que Catalunya no és la selecció nacional que volem? (A la selecció basca bé hi ha jugadors navarresos, per exemple.)
    També vull denunciar des d’aquí la multitud d’ajudes arbitrals que està rebent el Barça en aquest començament de lliga. Vergonyós.

  • Joan Carles

    15 octubre, 2006

    Ei, Fidel, segueixes amb les provocacions de les preguntes ocioses…
    Clar que sí, açò és bo. Ara, pens que tenen algun parany, vénen a ser aquelles preguntes que surten amb la intenció de desviar la cosa i per amagar que hi ha una qüestió bàsica: per què un territori nacional (tot i el comentari de n’Isma, amb el qual combreg al cent per cent) no pot tenir una selecció nacional i és tan amplament i descaradament (i m’atreviria a dir amb arguments d’essències pures recalcitrants) qüestionat i atacat?
    La pregunta de si un culé prefereix un partit del Barça o de Catalunya és un exemple clar del que dic. I puc contestar-la sense pes de consciència: un partit del Barça. De fet, ja l’havies contestada tu, implícitament. Però açò no té a veure amb el fons de la qüestió. També ho preferirà a un partit d’Espanya.
    Per tant, podem comentar les preguntes que demanes, però són qüestions que vénen després. Per exemple, respecte a la qüestió de la lliga catalana, una cosa no treu l’altra. I no és qüestió d’hipocresia, sinó que aquest és un plantejament derivat senzillament de la reivindicació d’una selecció nacional. Que jo sàpiga, els equips escocesos juguen a la lliga anglesa. I l’Andorra, a l’espanyola.

    El espanyols, ja s’ho faran com s’han de dir. No és el nostre problema. Són ells els qui s’han inventat el concepte d’Espanya com l’entén la majoria.

    Un català pot triar jugar o no amb la selecció espanyola?

    Aquells “catalanistes” que estan contents per la victòria d’Espanya en el mundial de bàsquet perquè hi havia molts catalans no deixa de ser un postura ben provinciana.

    També és probable que més d’un estaria més identificats amb una altra simbologia.

    Però en el fons, tot açò no amaga la qüestió que es planteja, tot i que comparteixi la visió que en alguna d’aquestes preguntes es planteja. I açò que la qüestió de les seleccions nacionals me la bufa un poc. Un altre debat seria si no trobau que haurien de deixar d’existir.

    Ara, amb la pregunta que no estic gens d’acord és amb la darrera. No estic d’acord a separar futbol de política, perquè no n’estan, de separats. Hi estan si qued amb en Fonso i en David per anar jugar a pàdel. O si el Piscines Isla juga contra el Bar Carretero. Però no sortim gaire d’aquí. A Maó mateix, ser de la Unió no tenia res a veure amb ser del Menorca, i no només per qüestions estrictament esportives. Vaig ser del Madrid en la meva infantesa i bona part de la joventut, fins que conscientment em vaig girar la camisa perquè quelcom no quadrava. Però bé, fins i tot fins aquí acceptaria que hi ha una preferència de colors i ja està i el meu cas és de caparruteria. Ara, si parlam de seleccions “nacionals” és evident que haurem de parlar de política i també d’altres coses, com és el fet que fer una selecció de gent autòctona d’un lloc és una cosa més que desfassada, un fracàs del món modern “cosmopolita”, en què les migracions són la base de la societat actual. Els mundials són el més caspós que hi ha, i no s’entenen sense el component nacionalista (sigui el que sigui). El seguiment dels equips dels mundials europeus són un fracàs de l’Europa comunitària. Però no podem separar-ho de la política, perquè el representant de la selecció espanyola és el Rei o bé el president del govern. I perquè si un no vol jugar amb espanya és sancionat i tret del mapa esportiu. I perquè jo, posem per cas, podria ser seguidor de la selecció egípcia, i aquí ningú m’informarà de què hi passa, perquè jo som espanyol, per tant he de militar amb la selecció espanyola i he de sebre si el fantasma de n’Aragonés cessa o no. I perquè abans dels partits sona l’himne dels l’equips que hi intervenen, que és el corresponent al país que se suposa que representen. I, encara que no sé com va la cosa, imagín que hi ha un pressupost que supòs que no deu ser migrat (amb els pressupostos que tots noltros pagam) destinat als equips de la selecció no ja només per la qüestió esportiva (açò seria molt normal; l’esport base, per exemple, també és subvencionat) sinó simbòlica, representativa.
    I el que més xoca d’aquesta qüestió de la mescla entre política i esport és que es titllen els catalans i bascos de mesclar, quan els espanyols esgrimeixen arguments purament polítics.

  • Fidel

    13 octubre, 2006

    Preguntes que em suscita el tema:
    – Si les federacions de Catalunya i/o Euskadi formessin seleccions oficials a tots els efectes, com s’hauria de dir la selecció espanyola?
    – Un jugador català podria triar jugar amb Catalunya o amb Espanya?
    – El Barça acceptaria també jugar una lliga nacional només catalana, encara que açò eventualment l’apartés de jugar Champions?
    – Si li demanam als culés si prefereixen que el Barça disputi la Champions o que Catalunya jugui un europeu de futbol, què preferirien majoritàriament?
    – No és ben cert que molts culés i catalanistes han estat ben contents quan la selecció espanyola de bàsquet, plena de catalans, ha guanyat el campionat del món?
    – Quants més no estarien encara més còmodes amb la selecció espanyola a poc que en els símbols, actituds i promoció mediàtica d’aquests combinats representessin millor la pluralitat estatal sense fer-ne banderes polítiques?
    – Estem d’acord a separar esport i política?

  • Isma

    9 octubre, 2006

    Hi ha una qüestió per la qual el partit d’ahir no me deia ni fu ni fa: la selecció catalana no és una selecció nacional, malgrat el que dius, Joel. Ara per ara és només autonòmica. Respon a un criteri territorial gens encertat que reparteix el vertader territori nacional en quatre “comunidades autónomas”, a banda de deixar-ne dos trossos més a altres estats. El fet que, a diferència dels bascos, la selecció acoti cap i accepti que no pot convocar perpinyanesos, andorrans, valencians, o qualcú de la Unió Esportiva Maó (seguint criteris esportius, no de representatitviat territorial), me sembla prou significatiu. Amb un equip que representa una “autonomia” que no és la meva, com m’hi puc sentir identificat?

Els comentaris estan tancats.