Jo m’acus

Carta enviada a la secció d’opinió del diari Última Hora el 18 de setembre de 2009

A l’opinió pública en general.

Davant la noticia apareguda en aquest diari el passat dissabte 19 de setembre en referencia al versionat que fa el grup “sonadors de son camaró” de la cançó “Elena” i davant l’alarma social que aquesta noticia ha creat, qui subscriu aquesta carta confessa que:

1.- Està en condicions de reivindicar i reclamar la seva participació en el procés de creació del text de la cançó, que tingué lloc entre els anys 1996 i 1998 en diverses localitats de l’àrea metropolitana de Barcelona i de l’illa de Menorca.

2.- L’ha cantada en més de cinquanta ocasions, tant en l’àmbit privat com en el públic. Entre d’altres, en les següents ocasions ho he fet davant de més de cent persones: Bar la Morada de Maó, els dissabtes de Gràcia dels anys 2000, 2001, 2002, 2003 i 2006; Barra del bar la Bolla de Sant Lluís un dissabte de festes de l’any 2002; Barra del café teatro el salón des Castell el dia de Sant Jaume de l’any 1999.

3.- Mai en tot aquest temps ha presentat cap liquidació davant l’Societat General d’Autors i Editors per tal de pagar els corresponents drets d’autor, amb l’agreujant que com a pagament d’alguna de les actuacions anteriorment esmentades, ha rebut no menys de dues pomades, un pellofa i un parell de cerveses.

4.- Voldria també aprofitar aquesta declaració pública per confessar la meva condició de maonès de naixement, sudaca de residència, i de nacionalitat catalana, a més, més de ser seguidor del Reial Madrid.

Share Button

25 comentaris

  • Quique

    22 setembre, 2009

    Jo també m’acús d’haver-la cantada. Quasi no m’emrecordava de sa lletra però a partir d’avui la pens tornar a cantar fort i clar. Ànims Joan!!
    Salut, Llibertat i República!!!

  • Albert

    22 setembre, 2009

    Després de cantar a la infanta mig estiu gràcies a nes Sonadors de són Camaró, aquets dies l’he apresa amb sa guiterra (mira que es fàcil i no m’hi havia posat fins avui…) a partir d’ara, apart de sa propaganda mediàtica brutal que se n’ha fet, s’estimat cucurrucucú ha fet una passa cap a convertir-se en cançó popular, n’estic segur. Gràcies a tots es que aquells dies “d’estudi” vau tenir sa genial inspiració, a acampades, trobades d’amics i demés actes populars amb guiterres i alegria a sa seva estimada infanta li xiularan ses orelles.

    Sort a tots!

  • Fons

    22 setembre, 2009

    I al·lots, què voleu que vos digui….
    No només m’acús d’haver cantat s’homenatge a n’Elena cents de vegades en públic i en privat, gat i seré, i fins i tot a sa dutxa a tota veu, sinò que també visc i sent el que diu sa lletra (no ho puc evitar!).
    Vam cantar n’Elena al 1997 i també al 2007 i segons sembla han aconseguit que la cantem fins el 2017, i serem encara molts més, molts des d’ara, s’afagiran. I per cert, jo no crec que tots som igual de respectables, no. Jo respect molt més el poble, els treballadors, els que lluiten dia a dia per que el món sigui més just i igualitari, i per contra no tenc per a què respectar d’igual manera a aquells que es creuen millors que la resta i que viuen amb privilegis que cap raó justificaria mai.
    No als privilegis per raons de sang, no a les Institucions que estiguin per damunt de sa llei i que tracten els seus membres per damunt de la resta. Jo respectarè a nen Juanca i n’Elena i la resta el dia que dimiteixin i es possin a fer feina. Una abraçada a n’en Joan.
    Joan, ja saps que esteim al teu costat, com sempre. Cantarem!

  • Joel

    22 setembre, 2009

    I una altra cosa. Aquests dies he recordat la censura franquista a Raimon (sobretot a ell amb cançons com T’adones, amic?: http://www.youtube.com/watch?v=VoVs-CtDvOU) i també a la paròdia magnífica i sarcàstica de la Trinca a la seva cançó Homenatge (www.youtube.com/watch?v=orFCex_GUUM&feature=related) o també com li va costar a Albert Pla gravar la seva Carta al Rey Melchor (www.youtube.com/watch?v=tDVFUNzO8NE).

  • Favàritx

    22 setembre, 2009

    Vull enviar una altra abraçada a en Joan i felicitar-vos a tots per sa reacció que heu tingut. Ferma, intel·ligent i basada en valors.
    Només vull afegir que, per experiència, sa millor resposta mediàtica al meu entendre és sa que ha tingut en Joan. Negar que es tracti de calúmnies, recordar que ses cançons satíriques sempre tenen aquest component polèmic per naturalesa, i a partir d’aquí negar-se a inflar sa polèmica i centrar-se en sa feina a sa regidora en favor de s’educació i sa cultura a Maó. En quatre dies, literalment, els mitjans que han fet bullir s’olla trobaran que no hi ha on rascar i aniran a cercar una altra polèmica com aquesta: falsa, fàcil de difondre i excitadora de passions.
    Visca el folk menorquí!

  • Joel

    22 setembre, 2009

    Jo també m’acús. Fa uns dies (14 de setembre) en Salvador Sostres entrevistava Miquel Calçada/Mikimoto a la contraportada de l’Avui, i com sempre que una entrevista seva apareix publicada quan el diari s’acaba, dedicava la seva columna diària en aquest mitjà per rallar del personatge. Deia així: “Si Puyal ens va ensenyar la transcendència de ser catalans i la importància de la nostra llengua, Mikimoto ens va descobrir l’alegria de ser qui som, i amb molta intel·ligència ens donà arguments per començar a defensar-nos de les contínues humiliacions d’Espanya. Si Puyal ens va demostrar que teníem raó, amb Mikimoto vam aprendre a defensar-la i vam descobrir un camp de batalla, el de l’agudesa i el sarcasme, en què no podia derrotar-nos cap tanc i cap arma i tot depenia de la nostra audàcia. El Persones Humanes va ser el nostre entreteniment, però també el nostre mandat de no ser uns imbècils”.
    El nostre COU a l’institut (Joan, Àlex, Fonsu, Olga, Jordi, Tomeu…) també tenia en el programa antològic un referent, crec que les paraules d’en Sostres ho expliquen molt bé. Recordau aquella agra polèmica de quan al PH van fer befa de la cara amb llàgrimes i ganyotes de la infanta Elena quan al 1992 son germà Felip entrava abanderat a l’Estadi Olímpic de Barcelona (avui sortosament conegut com el Lluís Companys). Van ser valents i no van perdre sa dignitat ni davant les exigències de la mateixa Casa Real.
    El temps passa però no sé si és que avança en espiral o què, perquè tenc la sensació que determinats episodis (tristament) es repeteixen. I ni així n’aprenem? Ells no afluixaran, des de Covadonga que pensen el que pensen, i fan el que fan.
    Coratge i audàcia. Els bons sempre guanyen.

  • isma

    22 setembre, 2009

    Àlex, bergant, ets un puta! Ves viu que no accepti la convidada i em presenti per Buenos Aires qualsevol dia d’aquests…

  • Laia

    21 setembre, 2009

    Jo també m’acús de cantar-la a tants i tants llocs, alguns d’ells, fins hi tot, prou compromesos.

    No se si a voltros us ha passat però jo duc la cançoneta al cap tot el dia. Què hi farem.
    Per cert, ni la grip A s’escamparà tant ràpid com açò.

    Salut a tothom i enhorabona als Sonadors de Son Camaró.

  • Paupau

    21 setembre, 2009

    ànims Joan! fan molta pena…

  • cice

    21 setembre, 2009

    Jo també m’acús (excepte de l’autoria, d’haver-la cantada a tants llocs i de sudaca d’adopció). Ja se’n cansaran, segur, i d’aquí a un mes ja ningú se’ recordarà de res. Àlex, estic d’acord que l’entrada s’havia d’etiquetar a música i no a política, de fet tu només parles d’una cançó. Joan, endavant!

  • àlex

    21 setembre, 2009

    Isma, lo del Madrid, què vols que et digui? influències familiars supos. M’alegr que et reconeguis també com a Sudaca, ara si veniu a viure aprop d’aquí, avise’m que farem cosa!
    Besades a tots!

  • Vicent Galduf

    21 setembre, 2009

    Des del País Valencià, Jo també m’acús!

  • Isma Pelegrí

    21 setembre, 2009

    Ànims, Joan! Aquesta tempesta només s’ha de passar. La cortina d’aigua, perdó, de fum s’esvairà prest (durant uns dies no han hagut de parlar de coses més importants, però la realitat s’acabarà imposant).
    Pau, és ver que vam ben xalar aquells anys del sofà del carrer Roserar i a Ca ses Putes (Hogar Social) de Cerdanyola.
    Àlex, jo també m’acús del mateix que tu, amb una -però- diferència prou important: no podré entendre mai que siguis del Madrid! Per cert, no crec que dues pomades, una pellofa i un parell de cerveses sigui un mal preu (estic per la llibertat d’expressió, però açò no treu que la lletra de la canço sigui millorable des del punt de vista literari…)
    Jordi, company, molt bona la cita!

  • anònim

    21 setembre, 2009

    Bones,
    Em sap greu veure que la paròdia, l’humor, el sarcasme segueixen sense contextualitzar-se i segueixen perseguits i posats en l’ull públic i analitzats en un context diferent al qual han estat utilitzats.
    Mirau, per exemple, que diu l’enciclopèdia a la paraula Paròdia:
    “imitació burlesca d’una obra artística literària o musical, amb intenció satírica, humorística o crítica”.
    Però el què més em preocupa és que tot aquest llegat de sàtira, paròdia, broma, humor que tants anys ha format part de la cultura Menorquina, ara, per injuriosa, l’haurem de silenciar: glosadors, la meitat de les cançons del cançoner popular…. A, i supòs que a partir d’ara a fer un campanya orquestrada per aquetes tonades de les festes populars:
    “ boti, boti,boti, Maonès és qui no boti”
    “ No en volem cap, que no sigui d’aquí”
    “ val més un Sant Tomeu que no deu Sant Joans”…..
    O per exemple, haurien de treure del cançoner popular aquestes estrofes i deixar-les de cantar ja..o tots serem perseguits :
    – Fru-fru = “ atac als pilars fonamentals de l’esglesia: el celibat (?)”
    “ Fru fru fru fru
    Totes ses dones fan gana,
    Fru fru fru fru,
    Va dir un capellà a Santa Anna,
    Fru fru fru fru
    M’acursaré sa sotana
    Fru fru fru fru,
    I en fare gana a qualcú”

    – Na Dolores: “ apologia d ela violència (?) a més d’insults….”
    “ Sa sogra tota emprenyada
    Li fot punyada i li esclata es nas,
    Mala truja malcriada
    Tu me l’has feta i la pagaràs

    – Pinyeta Pinyol = apologia de xenofòbia (?)

    Faldaret defora
    Falderet de dins,
    Ses dones de sa plaça
    Nop volen mallorquins.
    No volen mallorquins
    No volen catalans,
    Ses dones de sa plaça
    No volen comerciants

    – Fandango de sa somereta = apologia de la violència de gènera (?)

    Oh! Enamorada cruel,
    Si no ho ets, ho ets estada,
    voldria veure’t penjada
    En es nuvolats del cel

    Per acabar, esper que mai es reprodueixin es glosats descontextualitzats perquè sinó..tots a sa presó!!!!! No sabeu el què sonaria allò descontextualitzat!!!!

    Potser es hora de començar una campanya de defensa d’aquest tipus de representació cultural, i popular, en el seu context, ja que venen temps difícils. En canvi, els temps de la premsa groga, dels programes rosa o “ basura”, i del mil altres que no s’han perdut el respecte, l’educació….són programats i seguits per milions de persones. Per sort, comença a haver-hi molts altres canals de comunicació més enllà dels mitjans tradicionals que ens permeten trencar aquest cercle !!!!

  • Pau

    21 setembre, 2009
  • Santi

    21 setembre, 2009

    Jo he estat tot el cap de setmana de viatge i no m’he enterat de res. Qualcú pot fer un resum cronològic de en quins mitjans ha anat sortint tot aquest merder ?

  • Pau

    21 setembre, 2009

    La notícia ha rebut gairebé 300 comentaris a la pàgina web del Mundo, molt pocs dels quals estan escrits amb el nivell d’educació que reclamen a en Joan. La cançó de n’Helena sóna a ave maria quan llegeixes els centenars d’anònims que hi ha escrits. Hi ha tot tipus d’insults cap en Joan i cap a tots aquells que els han votat L’anònim 273 diu “Pues si eso es el concejal, imaginense el nivel de los que le han votado”. És perquè tenim la pell del mateix color, si això fos alabama es diri R*****.

    Sembla de totes maneres que gràcies als sonadors de son camaró hi ha gent que s’ha endonat compte que el Català i el Castellà són llengues romàniques. Diu el comentari 275 “Lo que me acabo de dar cuenta es que el catalán es un dialecto del español (como se decía en la dictadura), por qué si no, cómo se puede explicar que los hispanohablantes entendamos a todos los que escriben en catalán y además les respondan en español. Yo desde luego entiendo todo lo que escriben. (y ya no hablo del gallego, que los que escriben y hablan en este otro dialecto se limitan a quitarle la “L” a los artículos y poco más). Este es un país de chirigota”

    Hi ha molts que la diferència entre mallorca i menorca no la veuen massa clara. “Vamos a ver ILUMINADO del 270#” – diu el comentari 277 – “cuando digo mallorquin me refiero a Mallorca y su área de influencia, dicese Menorca, Ibiza y Formentera, si te parece mal, pues ajo y agua”

    Impressionant. Si això és un mitjà de comunicació que dóna lliçons als polítics sobre respecte i que no distingueix entre gènere satíric i gènere inquisidor…. anam bono bé van servits

  • j. podrit

    21 setembre, 2009

    Calumnia, detractor,
    ta llengua de glavi esmola;
    les esbroncs són mon plaer,
    los penjaments la meva honra.

    Si del glavi no en tens prou,
    pren del sastre la tisora,
    tu m’has de fer lo vestit
    que tinc de dur a la glòria.

    L’enclusa pren al ferrer,
    a l’argenter la gresola;
    no em planyes ni el foc ni el mall
    tu m’has de fer la corona;
    una perla és cada insult,
    un diamant cada afronta.

    Jacint Verdaguer. Joan, no afluixis!

  • Olga

    20 setembre, 2009

    Ànims Joan i família!!!

  • granota

    20 setembre, 2009

    hem de manifestar-nos clarament contra la monarquia, per la independència, la república, per sortir d’espanya. No podem tolerar més agressions! A Menorca per tirar-te un pet al carrer ja ets un radical, doncs ja no hem de temer per dir que no volem als borbons. Estelades per sant antoni i totes les festes de Menorca!

  • Pau

    20 setembre, 2009

    Quan avui matí amb una mica de ressaca he obert el diari i he llegit el que he llegit m’han vingut flash backs.

    M’he enrecordat d’una història que contava n’Andreu Murillo, persona satírica com n’hi havia poques. Contava que els anys 40 un empleat del diari Menorca per error va substituir una r per una t en un titular a primera plana. Açò era dia 8 de setembre i el titular parlava de la “Putíssima concepción” enlloc de la Puríssima concepció. Es veu que hi va haver un gran escàndol i al pobre home que va canviar una r per una t el van ficar a la pressó, per amollar-lo al cap d’un parell de dies perquè la cosa no s’aguantava per enlloc. Que poc que han canviat les coses!

    M’he enrecordat també del que deia en Joan Estruch tot citant Peter Berger a primer de sociologia (per cert Peter Berger és autor d’un llibre excel·lent sobre el sentit de l’humor) allò de les etiquetes diuen més de l’etiquetador que de l’etiquetat. Que volen aquesta gent que truquen de matinada?

    I sobretot és clar m’he enrecordat dels fosquets asseguts al sofà aquell gros del carrer roserar lleig com una mala cosa amb la guiterra que sona. De les paelles al pati del carrer sant Ramon, m’he enrecordat de l’amistat, el bon humor, la bona gent.

    De què s’escandalitzen? Potser que tal com deia un lector del Mundo “La verdadera razón porque somos bordes con los catalanes es que en nuestro interior más profundo les envidiamos por décir las cosa como son”. Que no tenen sentit de l’humor! I en rubianes tan admirat per tothom ara que fa companyia a n’Andreu no es passava una parell de tanques?

    Qui ho havia de dir que aquell joc d’estudiants acabaria amb escàndol a les pàgines del mundo! Reir por no llorar

  • Joan

    20 setembre, 2009

    Gràcies, Àlex. Mai m’havia sentit tant en el centre d’atenció. Pel Mundo va gros. En el fons, me sap greu per mumare, mesquina, que no en té cap culpa i en paga les conseqüències (ànims, mamà, de ver). Un poc afectat, sí, però tampoc puc esperar gaire de tots aquells que treuen fel d’allò que, com bé has assenyalat, ha estat des de fa molts anys manifestació de festa i irreverència sana. En fi, entre tots feim el món, diuen. Salut a tothom i no perdeu l’humor mai.

  • Àlex

    20 setembre, 2009

    I per cert, vagi per endavant la meva disculpa als coautors materials de la lletra i música de n’Elena pel meu robatori d’autoria. Evidentment, aquest text no està subjecte a drets d’autor i per tant, qui vulgui és lliure de replica-lo, copiar-lo o adaptar-lo de la manera que els li sembli més convenient. Jo de moment, l’he enviat a Última Hora, però no descart traduïrlo i enviar-lo a Clarin, Página 12, El Mercurio i el New York Times.
    Aguanta Nito i no li temis!

  • L'amo de can Maleno

    20 setembre, 2009

    Jo també m’acús.

  • pau

    20 setembre, 2009

    Fantastic . Son les 2 de la matinada . Venom d,Un casament I encara reim. Jo tanned m” acus. (Aquest Mobil no te accents

Els comentaris estan tancats.