Follow the Thing: un llibre

Història mig real mig inventada del darrer llibre que estic llegint. Podria haver triat qualsevol altre llibre que la història hauria estat molt semblant

L’escriptor: Biel Mesquida, Mallorquí.

El Llibre: “Els Detalls del Món”, premi nacional de Literatura 2006, un bon llibre que a més et fa riure.

Public potencial: Població lectora dels Països Catalans 5.763.000 persones.

La llibreria: Llibreria més propera, Llibreria Fundació. Segurament no tindran el llibre.  Fins fa poc no solien treballar amb edicions 62, el primer grup editorial en català. Si el tenen, el llibre estarà en un lloc poc visible. La darrera novel·la d’Arturo Pérez Reverte en canvi disposa d’un lloc molt destacat.

Premsa: Diari més a llegit a Menorca, 35.000 lectors, cap referència; 2n diari més llegit a menorca Última hora 9000 lectors, cap referència; 3r diari més llegit a Menorca Marca 4000 lectors, cap referència, 5è diari més llegit a Menorca El País 3000 lectors, una referència petita en el suplement dels dijous en català. Cap referència a la secció de Cultura. 5è diari més llegit a Menorca, El Mundo Deportivo, 2000 lectors, Cap referència.

TV: Televisió més vista a Menorca Telecinco 19,5% quota, cap referència (S’ha adherit al manifiesto para la defensa del Castellano); 2n canal més vist a Menorca Antena 3, 18,7 % de quota, cap referència; 3r canal més vist a Menorca TVE 1 18,5% de quota, cap referència; 4rt Canal més vist a Menorca La Sexta , 11, 5% quota, cap referència; 5è canal més vist a Menorca IB3, 8,6% quota, una petita referència a un programa cultural que fan a les 10 del vespre.

Revistes: Revista més llegida a Menorca Pronto 9000 lectors, cap referència. (….)

Internet: 764 referències a google. Avançament editorial a Vilaweb el 2005; referència recent a Xalandria que em va cridar l’atenció. Altres blocs que m’han influït a comprar llibres són Maite salord, El llibreter i Totxanes, Totxos i Maons de Joan Josep Isern.

El Lector: Jo mateix, vaig comprar el llibre a Barcelona per Sant Jordi. El llibre estava ben visible damunt  una taula. La descripció del llibre a la contraportada i les recomanacions de llocs com xalandria van ser els factors determinants per decidir-me per Biel Mesquida.

El Problema: Ni manquen lectors ni manquen escriptors. El que manca sobretot a Menorca és un mercat que distribueixi llibres (en català) i els doni a conèixer. És un miracle que jo hagi escollit Biel Mesquida per entretenir-me al tren. L’he triat tot i que a Menorca no el venen i ni els diaris, ni les revistes ni les televisions en parlen.

Postdata: Article inspirat en un article sobre una papaia: Cook, I., 2004. Follow the Thing: Papaya. Antipode, 36(4), 642-664.

Share Button

4 comentaris

  • J. Podrit

    1 juliol, 2008

    Ni so sinó noisí: no, si no, sí no si tis…

    1. He xerrat d’Acrollam per ser d’enguany i amb una publicitat ben considerable: vilaweb, ressenyes, actes de presentació a tort i dret… És una aposta forta d’Empúries -portada d’en Tàpies!-, i en Biel Mesquida capitaneja una vessant pancatalanista des de Mallorca força reconeguda per molts. Per tant, qui no s’hagi entemut és perquè no és d’eixe món (literari-llibresc-etc).

    2. ¿El problema és la manca de transmissor d’eixe món a un altre món més popular o majoritari? Sí, sens dubte. ¿Una llibreria podria articular aquest espai? Sí, i un bon diari amb un suplement cultural digne, un programa radiofònic, clubs de lectura, biblioteques públiques i privades… Malament anam quan depenem d’entitats o negocis privats. I pitjor quan encara defensam la unitat de la llengua catalana.

    3. Sols he llegit L’adol·lescent de sal per raons historiogràfiques, Acrollam per raons d’extensió i la seva web experimental rotllo Ulisses per raons de xafarderia hipertextual. No el/en conec prou. Tanmateix, una ni-opinió: trob que ha recollit el testimoni d’en Blai Bonet per a certes coses, tant intra com extraliteràries, per a bo i per a dolent. I els barcelonins embadalits quan escolten expressions com “tenir llegidera”.

    4. Els premis i reconeixements literaris als P. Catalans són com la Fórmula 1: hi ha qui té un scalèxtric i diu qui hi juga i qui no i sota quines regles. Guanyar-los no és garantia de qualitat, sinó de publicitat.

  • Isma

    1 juliol, 2008

    No i no.
    Companys, fa un parell de mesos que vaig llegir l’obra (comprada a Ciutat o a Barcelona, ara no ho sé). I per molt de premi que li hagin donat, la trob fluixa i, de fet, només salvaria quatre o cinc narracions (o he de dir articles del diario de Mallorca -açò no ho sabia, quan vaig llegir-la). Entenc que a Barcelona agradi, perquè si alguna cosa té el llibre és un llenguatge força treballat i, açò, a la capital dels catalunyesos agrada molt. De fet, sol ser l’única cosa que destaquen de les obres illenques (i pens amb en Manzano, també) quan allà en parlen. I com que a mi el tractament de la llengua no m’enlluerna, el que hi queda darrere, el que valor, no m’acaba de fer el pes. I amb açò no vol dir que Mesquida no sigui un gran escriptor. De fet, ha escrit novel·les notables i excel·lents, però justament Els detalls dels món és bastant flaqueta.
    Així i tot, li he donat una nova oportunitat i tenc començat, just la primera narració, Acrollam.

  • Pau

    29 juny, 2008

    Sí i no.

    1. Supòs que has comprat Acrollam a Barcelona, no a Menorca

    2. No hi ha dubte que el món editorial i cultural s’està professionalitzant molt i que això només pot ser bo. Està prenent cada vegada més força un plantejament de la cultura que concep la llengua com un mercat en el sentit més positiu de la paraula, és a dir com a espai d’intercanvi i comunicació. Tanmateix les barreres són sovint insalvables, les mancances són brutals, les forces destructores cada vegada més actives… I a Menorca tot això encara més. …..

    3. La revolució cultural pendent a Menorca és …..una bona llibreria que tengui clar quin és el seu país.!

  • J. Podrit

    29 juny, 2008

    Sí i no.

    1. Fes el mateix exercici amb el seu darrer llibre, Acrollam, i arribaràs a conclusions més optimistes. Val, tampoc no massa més, però el mercat editorial és implacable… Per cert, llibre perfecte per a trajectes curts.

    2. No confondre editorial amb distribuidora, tot i que el Lobby 62 és un cas especial. En aquest sentit, elllibreter té posts que ho expliquen molt bé.

Els comentaris estan tancats.