Llegesc al diario insular que el Menorca Bàsquet reclama a les diverses administracions públiques, (és a dir: als pagadors d’impostos illencs, en definitiva) un total de 2,5 milions d’euros que sembla esser que li deuen en virtut de diversos convenis que es van signar ara fa un any –en plena campanya electoral- amb aquestes adminsitracions.
Posant per endavant les meves escasses simpaties per determinats personatges i representacions de l’ideari col.lectiu que simbolitza aquest club, així com el meu nul interès en el básquet professional, voldria només fer un parell de reflexions sobre el tema, en qualitat de copfinançador de la festa:
Després de –si no vaig errat- tres anys seguits a la primera lliga europea (així és com s’autoproclama l’ACB) i d’un procés de professionalització de l’equip, ¿voleu dir que no és hora de començar a pensar en fer una passa més i professionalitzar/privatitzar també el compte de resultats?
Especialment, en un moment en què els comptes publics de la comunitat autònoma sembla que no es troben en un context d’especial exhuberància, i quan el context macroeconòmic –la crisi que ara ja no dubta ningú que s’ha desfermat- induiria a pensar –en termes keynessians clàssics- que el què hauria de fer l’estat és dedicar la despesa pública a mirar d’incentivar l’activiatat econòmica –via obra pública per exemple- en comptes de pagar subsidis que en el millor dels casos serveixen per generar un parell de dotzenes de llocs de treball.
Finalment, i per posar-ho en context amb la realitat que ara mateix estic vivint, una comparació: des de l’any 2001, l’estat argentí té en marxa un pla d’assistència a les famílies sense ingressos econòmics regulars anomenat “plan jefes y jefas de família”. Mitjançant aquest instrument, cada més els cap de família reben un ajut econòmic per cobrir les necessitats bàsiques d’alimentació. Amb els doblers que li devem els contribuents illencs al Menorca Bàsquet, es paga el menjar de 50.000 famílies durant un mes.
Visits: 0
Tens raó, Àlex, un greuge més a afegir. El pavelló, a més, a part d’acollir un concert esporàdic, o un mundial de bàdminton, no s’empra per res més. I ningú tampoc se’n queixa. És que ben mirat és prou fort.
Chapeau, volia dir. Disculpau-me, darrerament tenc el francès un poc descuidat.
Joan, Chapeu!!!! per l’argumentació. L’has clavada
Jo afegiria que trob lògica aquesta estructura que descrius per una empresa (Societat Anònima Esportiva per més senyes) que factura 7,5 milions d’euros. Reiter: el què no és lògic és que d’aquesta facturació 2,5 milions venguin de la bossa pública.
Més quan, seguint amb els termes econòmicofinancers, supòs que en el seu compte de resultats tampoc compten l’amortització d’unes instal.lacions que no són seves.
¿No trobau com a trist, però sense el com, que qui té més informació al respecte no pugui o vulgui xerrar-ho? Ei!, no ho critic amb mala fe, que de ben segur tindreu les vostres raons i jo també m’hi he trobat en altres circumstàncies i he fet el mateix.
Jo també trob que el que hi ha hagut és una manca de mobilització. No sé si per por que t’acusin d’antipatriota, que t’amollin els cans per allò que ningú més a Menorca acull 5.000 persones cada setmana, i tots els arguments que s’hi aboquen. Però hi ha gent que està putejada i ningú ha alçat la veu (fins que es desfermi, que supòs que arribarà).
És important separar les coses. Jo puc ser un gran aficionat del bàsquet i anar cada quinze dies a veure l’equip amb qui m’identific i a animar-lo, i fins i tot fer-me’n soci per col·laborar en l’esdevenir del club. No som d’aquests, però respect al màxim qui sí que ho és. Però el que no es pot és pretendre que tothomhaguem de fer front (tots pagam impostos), amb quantitats astronòmiques, després de les necessitats que té la nostra societat, a una superestructura empresarial de l’envergadura del Menorca Bàsquet, que té un pressupost anual de 7.5 milions d’euros, dels quals pretenen que l’administració faci front a 2.5 (una tercera part!!!). Algú sap què cobra i quina quantitat se’n duu tota aquesta estructura? Algú sap si se segueixen tots els passos legals quant a transparència que demana l’administració a qualsevol entitat? Algun dia s’hauran de fer auditories… a vegades val més no tenir-ne, d’informació de més, tampoc parlaria com a aficionat.
És important que se sàpiga que, a part de la lògica estructura esportiva (jugadors, entrenador, fisioterapeuta..) hi ha una estructura empresarial formada per un consell d’administració de 8 persones, una persona d’assessorament jurídic, 13 persones de consell assessor, un director esportiu, 3 persones encarregades de la categoria base (que jo em deman: quina?), un gestor financer, un tresorer que també duu temes de protocol, dues persones encarregades del màrqueting, dues persones més que duen el tema de comunicació, dues més d’atenció al soci, una de promoció interilles (?), una a la gerència i gestió del pavelló, una de manteniment i una a secretaria. D’ençà que vaig abocar aquesta informació (que era a internet, no per cap contacte estrany) a una tertúlia radiofònica dimarts passat, tot aquest organigrama ha desaparegut de la pàgina web del Menorca bàsquet (que, per cert, de l’idioma de Menorca, res de res). Segurament una casualitat.
No pot ser que l’administració exigeixi transparència a tothom que s’hi atraca, i no miri prim a qui dóna aquestes quantitats descomunals: tothom als genolls del gran president quan fa una sortida de to als mitjans de comunicació. Una imatge patètica. I a més encara es deuen creure açò de la promoció de Menorca. Convid a tots els visitants d’aquest bloc que em diguin d’algú que hagi anat a Lleó a fer el turista perquè ha vist que hi ha un equip d’aquesta ciutat a l’ACB.
Siii!! jo també tenc més informació de sa que es dóna per sa part implicada que me toca (molts també m’enteneu) i posaria en un “apretu” a més d’un, i açò a vegades sap greu… però he sentit avui a darrera hora a sa feina que s’estaven demanant firmes o algun cosa així. Ho he sentit de passada, així que demà demanaré un poc més. Ja us ho comentaré, per si serveix d’alguna cosa….que no crec…
Jo també me demanava, i aquesta notícia que va sortir ahir que es vol fer un pabelló d’escola de doma a Bintaufa, també es pensa fer en doblers públics???
Hi ha gent és pensa que vivim en un país ric que es pot pagar qualsevol capritxo. A Menorca i arreu s’exigeix als ajuntaments que financin equips esportius encara que això posi en perill les seves finances. Ja m’agradaria a mi i a molts que es privatitzes el compte de resultats i que els ajuntaments, governs i consells de turno aturessin aquesta sangria. És una vergonya i una irresponsabilitat però és que aquest conglomerat empresarial- periodístic-esportiu té la paella pel mànec, té la força suficient per decantar unes eleccions. Si no apoquines ets anti-ma(h)onès. Només hi ha una manera d’aturar-ho i és que la gent és queixi, i els acusi a ells de ser els anti-maonesos. És un problema polític però també un problema social de gent que no té escrúpols i gent que no diu res.
Quan les barbes d’en Marc Gasol i l’Akasbayu Girona vegis afaitar, posem el patrocini de les totxanes a remullar…
A segona, oe… A segona, oe…
Idò Maria, estaria molt bé que qualcú enviés una carta als diaris sobre açò, perquè és una vergonya. Jo m’he tallat de fer-ho perquè tenc més informació de la que toca com a usuari (ja m’enteneu, és ver?)
Molt bé Santi, feia dies que pensava en afegir un comentari en aquesta línia. Jo, com usuària assídua a la piscina municipal i molt putejada perquè aquest mes ens hem quedat sense piscina, em dol moltíssim veure aquest reclam de doblers per part d’aquesta gent quan molts ens hem quedat sense una part fonamental del nostre esport=salut….. En fi, també ens hem de conformar???
Avui torna a sortir en portada al Diario Menorca, el tema. I no t’ho perdis, sembla ser que hi ha un milió d’euros que no consta a cap paper, “apalabrado” amb l’anterior Govern del PP. Increible.
L’Ajuntament de Maó diu que pagarà els 300.000 euros tot d’una, açò si. Mentrestant, s’ha hagut de tancar la piscina municipal per “avería”. En realitat, molt a durat, la piscina, perquè més deixat no hi pot estar, el poliesportiu. Deu ser perquè els fillets no voten, supòs
I en Liz, el president, es passa de la ratlla i es dedica a les exigències i a fer-se l’ofès, quan el que hauria de fer és vigilar que no li fugi l’únic patrocinador privat de l’equip: la immobiliària Prasa. I ja pot anar viu, perquè el sector del totxo no passa pel seu millor moment.
I com a contribuent, crec que el caprici d’uns pocs no ha de córrer a càrrec dels fons públics, especialment quan l’administració després et diu que no pot pagar l’ampliació del Ramis perquè no hi ha doblers (i així fem classes massificades dins les prefabricades mentre, amb aquests doblers, a un club privat li han fet un pavelló per la cara). Bé anam…