A la darrera Jornada d’Estudi i d’Homenatge, organitzada per la secció de Llengua i Literatura de l’IME, que enguany es dedicava a Jordi Vivet i Ballart, vam tornar a recordar-ne el fil conductor: de com, amb l’aparició dels Mussols, que volien acostar la poesia al gran públic, des de la diversitat de les arts escèniques i la música, al tombant dels setanta del segle passat va néixer Traginada (quan, per dir-ho d’una manera tòpica, la gent es pensava que tot estava per fer i tot era possible; després s’ha descobert, però, que el que estava tot era atado y bien atado); de com, al concert de reunió d’aquest grup musical, dissolt feia anys, amb motiu de la Fira d’Espectacles d’Arrel Tradicional de Manresa de 2003, va prendre cos la idea de recuperar l’esperit inicial dels Mussols amb un recital poètic que havia de combinar diverses disciplines artístiques; i de com, finalment, un any després, en el marc ideal de la torre de Fornells, s’iniciava Illanvers, un esdeveniment central de la vida cultural illenca que enguany arriba a la catorzena edició (celebrada justament ahir, a Maó, i avui, a Ciutadella: encara hi sou a temps de gaudir-lo si no ho heu fet).
No és la primera vegada que, a Xalandria, parlam d’Illanvers. Ara bé, aquest estiu, en què estem recuperant lectures, amb la idea de donar-los una nova oportunitat, ens hi referirem centrant-nos només en les publicacions que aquest recital ha generat fins ara. Una de les constants d’illanvers al llarg de totes les convocatòries (amb l’excepció de l’edició de 2015, reivindicativa i de transició alhora), ha estat la de presentar als assistents un volum amb els versos que han fet part del recital, ja sigui per a seguir-los, en directe, en paral·lel a la dicció dels rapsodes o, també, per a reprendre’ls i tornar-los a llegir a casa, amb calma i en solitari. L’evolució del format en què s’han editat aquests textos mostra clarament l’existència de dues etapes del recital. En una primera, els poemes apareixen publicats en plaguetes que, de manera gratuïta, s’entregaven al públic assistent. Les que acompanyaren les dues primeres edicions, a més, van ser fetes de manera artesanal: bàsicament eren un feix de fotocòpies grapades. Açò sí: ben maquetades (per Quadratí, la primera; per Pere Gomila –que al recital ha fet gairebé tots els papers de l’auca– la segona). La voluntat de donar una certa entitat a aquests quaderns, a més, va fer que, a partir del segon any, s’incorporessin al dipòsit legal (la qual cosa va permetre que alguns exemplars passessin a estar disponibles a les biblioteques de l’illa). A més, a partir del tercer recital i fins al desè (el darrer de la primera etapa, tristament escapçada per l’antipolítica cultural de la no-consellera encarregada del sector durant el quadrienni ominós), l’edició va millorar notablement: la plagueta era impresa de manera convencional i incloïa una selecció de les imatges projectades durant el festival, que seguien acompanyant així els poemes que en feien part. També, cal destacar que, a partir de la cinquena edició, el pintor Carles Gomila va ser l’encarregat de dissenyar-ne la coberta. Abans, també Pacífic Camps hi havia participat directament.
El lector que s’entretengui a llegir els llibrets de la primera etapa d’Illanvers, cosa més que recomanable, a més de gaudir literàriament amb els textos publicats, farà un exercici interessant des del punt de vista de la cartografia literària. D’acord amb un dels objectius del recital, el de donar a conèixer la producció poètica illenca, comprovarà que gairebé tothom que en els darrers anys s’ha dedicat a la cosa aquella (per dir-ho a la manera d’Enric Casasses) o a la parenta pobra (com l’anomenava Bartomeu Fiol), ha passat en algun moment o altre (reincidint-hi, fins i tot), per Illanvers. Començant pels autors consagrats, com Margarita Ballester, Pere Gomila o Ponç Pons, i passant per una extensa llista de veus de diferents generacions i trajectòria, com Antoni Moll Camps, Anna Maria Ticoulat, Pere Xerxa, Àngel Mifsud, Jordi Odrí, Carme Cloquells, Bep Joan Casasnoves, Llucia Palliser, Biel Pons, Sílvia Pons, Òscar Bagur, Fàtima Anglada, Pau Janer, Sergi Cleofé, Joel Bagur, Jordi Florit, Blanca Ripoll, Sara Guasteví, Guillem Alfocea, Maria Alcázar, Sònia Moll, Tomeu Truyol, Edgar Alemany i un llarg etcètera. No els he dit tots i la llista, així i tot, és prou llarga.
A més, la lectura d’aquests quaderns confirma que es va reeixir en un altre dels objectius fonamentals del recital, el d’aprofitar l’esdeveniment com a plataforma per donar a conèixer i, alhora, impulsar, les propostes d’autors novells. Dit d’una altra manera: Illanvers ha esdevingut un ens fonamental per al foment del conreu poètic a l’illa. D’entre la nòmina de participants, hi ha una quantitat gens menyspreable d’autors que s’hi han estrenat (Bartomeu Obrador, Núria Pons Prohens o Alba Martínez, per citar-ne uns pocs exemples). Com és natural, per a alguns dels participants, fer-hi part ha estat un punt de partida; per a d’altres, no hi ha hagut (encara) continuïtat. Finalment, a partir de la setena edició (amb Miquel López Crespí) i de la vuitena (amb Laia Martínez i López), s’encetava la presència al recital de poetes de fora de l’illa, una tendència que esdevé fonamental en l’actualitat i que mostra clarament la voluntat d’Illanvers d’evolucionar i créixer, a la recerca d’un format que n’asseguri la continuïtat i que l’impedeixi morir d’èxit.
En arribar la segona etapa, el salt qualitatiu d’Illanvers també s’ha vist reflectit, com no podia ésser d’una altra manera, en el format de la publicació que l’acompanya. A partir de 2016, els textos que els poetes llegeixen al recital apareixen publicats en un volum de la col·lecció Xibau de poesia. La qualitat del producte (que manté la presència de les arts plàstiques, no només, però sobretot en la imatge de la coberta), un llibre amb cara i ulls, fa inviable que es pugui regalar als assistents, cosa que es compensa amb el fet que es ven a un preu simbòlic el dia del recital. A la pràctica, idò, des de fa quatre anys (si hi incloem 2019), qui vulgui accedir als poemes d’Illanvers ho pot fer, també, comprant-ne el llibre (que es pot adquirir, a més del dia del recital, a la majoria de llibreries menorquines o, fins i tot, a la botiga virtual de l’Institut Menorquí d’Estudis, en qualsevol altre moment de l’any). Així, qui no pugui assistir-hi no té perquè quedar-se sense el llibre. Açò no vol dir, d’altra banda, que estigui justificada l’absència al recital per aquest fet. S’ha de remarcar que el millor és combinar les dues opcions: la presència física i l’adquisició del volum recopilatori. Escoltar i llegir poesia són dues coses ben diferents. Tot i que es complementen a la perfecció, cadascuna requereix de moments i maneres diferents de fer.
En la segona etapa del recital, sense deixar de banda els objectius inicials de donar a conèixer la producció poètica de l’illa, d’una banda, i de fomentar-ne el conreu tot presentant les propostes de nous autors, de l’altra, Illanvers s’ha obert al conjunt de la literatura catalana, amb la presència de poetes Mallorquins (Pere Joan Martorell, Aina Ferrer, Jaume C. Pons Alorda, Maria Antònia Massanet, Àngel Terron, Emili Sánchez-Rubio, Miquel Àngel Llauger), pitiüsos (Nora Albert, Maria Teresa Ferrer, Eva Tur), principatins (Anna Gual, Jordi Roig) i valencians (Blanca Argilés), que hi han participat al costat dels menorquins, en una combinació en què seguim trobant veus consolidades i d’altres que tot just inicien el seu recorregut literari, ben mesclades, com les de Damià Rotger, Carles Mercadal Victory, Joan Pons, Josep Masanés, Iosune Arriaran, Adelina Gómez, Guillem Benejam, Joan Triay i Anaïs Faner.
No cal remarcar la importància que té, per al públic illenc, poder conèixer i gaudir els diferents accents geogràfics d’una literatura que també és nostra, des del moment en què s’expressa en llengua catalana, i més davant de certes actituds reduccionistes que fan bandera d’uns particularismes que tanquen portes en tost d’obrir-les, que volen fer passar per provinciana una cultura que és universal, les fronteres de la qual són més àmplies del que ens volen fer creure les divisions administratives, autonòmiques. De la convivència entre autors dels diferents països catalans m’agradaria destacar un detall important: es constata que n’hi ha alguns de menorquins que no desentonen gens al costat dels consolidats de fora –per Illanvers han passat alguns autors canònics de la nostra poesia–, la qual cosa demostra el nivell de la producció literària de l’illa, que passa per un molt bon moment i que, sense complexos, a poc a poc, va ocupant els espais que li corresponen en el conjunt del sistema català, de Salses a Guardamar i de Fraga as Castell (com diria l’enyorat Francesc Calvet). És només una qüestió d’ambició literària; i, per sort, hi ha alguns autors que en tenen.
Va ser una idea magnífica associar Illanvers a una publicació amb els textos que s’hi recitaven. Així, l’objectiu d’atracar la poesia al gran públic ha transcendit el fet puntual de la celebració i n’ha facilitat la lectura pausada i reincident a posteriori. Vista en perspectiva, la col·lecció ha pres una entitat considerable, a l’alçada del recital de què forma part. Llegir cadascun dels volums publicats és un exercici més que recomanable, especialment en aquestes dates, en començar el mes d’agost, quan la poesia torna a il·luminar els estius illencs. El format dels volums, a la pràctica un tast de múltiples veus, és fantàstic. Esdevé una mena de menú de degustació en què el lector interessat té tots els números per a trobar-hi opcions que li interessin, en les quals, després, pot aprofundir tot estirant d’un fil que l’ha de portar a la descoberta de nous ecosistemes literaris. A més, per a qui no hi estigui avesat, la varietat de propostes i d’autors que han passat per Illanvers garanteixen que aquesta sigui una manera senzilla, pràctica i eficaç d’iniciar-se en la lectura de la poesia. Només cal posar-s’hi.
Visits: 7
Això
Paraules encertades, com sempre Ismael!