En aquestes eleccions no hi ha hagut grans sorpreses. Així i tot hi ha moltes coses a comentar. Des d’aquest bloc m’agradaria fer una reflexió sobre la (nova) situació política a Espanya, Catalunya i Menorca. Dividiré aquesta reflexió en quatre parts. Començaré tot parlant del PPSOE
Primer va sortir Zapatero. Se’l veia satisfet, relaxat i optimista. Feia cara de triomfador. Tal com preveien les enquestes havia guanyat les eleccions, encara que sense arribar a la majoria absoluta. Uns moments més tard va sortir Rajoy. Tot i que no havia guanyat les eleccions, en Rajoy també feia molt bona cara. No tan sols no hi ha hagut desfeta, sinó que havia millorat el resultat. El PP ha reforçat les posicions sense modificar ni un milímetre el seu discurs tan ferotjament reaccionari. Tal com molt bé diu en santi representa una caverna de 10 milions de vots. Poca broma.
En Rajoy té motius per estar content:
1) En Zapatero amb tot al seu favor no ha estat capaç d’aconseguir la majoria absoluta.
2) En Zapatero té pel davant quatre anys molt difícils. El principal motiu és la crisi econòmica que segons tots els analistes internacionals serà especialment dura a Espanya. La crisi econòmica té ramificacions socials improtants sobretot pel que fa a la imigració. Tal com deia The Economist la setmana passada “La fiesta is over”. Sabrà en zapatero gestionar la crisi? En tenc els meus dubtes.
3) En Zapatero depèn més que mai de Catalunya (25 del PSC i 11 de CIU). Igual que passa a la gran Bretanya amb els laboristes, el PSOE governa a Espanya sovint contra catalunya gràcies al vot català. EL PSC – que s’ha convertit en el gran partit de catalunya- aquest cop no li ho posarà tan fàcil com fa quatre anys sobretot en temes de finançament. A n’en Rajoy, el mundo i la cope ja els va bé la dependència catalana d’en Zapatero. Seràn quatre anys més d’aprofondir en la criminalització de catalunya. Per cert a qui benefiaria més la idenpendència de catalunya? sense dubte al PP que guayaria sempre les eleccions.
4) En Zapatero té talante però li manca una perspectiva global de les coses. En Rajoy espanta però sap el que vol. Això explica que sigui el segon i no el primer qui sistemàticament marqui l’agenda política. En Zapatero es un polític sense conviccions que es mou a cop d’enquesta. El PP no governarà però continuarà marcant l’agenda al País Basc, A Catalunya….
5) EL PP ha aconseguit un bon resultat sense necessitat de fer cap viatge al centre. La seva estratègia neocon, importada d’Amèrica, els ha funcionat raonablement bé. Ara només els fa falta esperar que el PSOE tropici (amb l’economia) i que l’electorat d’esquerres es desmobilitzi. Ja no necessita ni en gallardón ni en Piqué. Arribarà al govern de la mà de n’Acebes i en Zaplana, amb un discurs dur, clar i contundent.
En Zapatero se´l veia feliç, sense prometre res en concret havia gunyat les eleccions, N’hi ha hagut prou amb dir que “viene el lobo”, però tanmateix no ho té gens fàcil.
Visits: 0
Sempre he estat en contra d’aquella opinió, estesa, que diu que el viratge del PP cap a la dreta els passarà factura algun dia, i que la gent vol assossegament i no radicalisme. Els embats contra el catalanisme o altres nacionalismes és una espiral de força que guanya votants, o si més no no els perd. De què s’estranya la gent que aquest missatge mantengui vigoria, si la idea que cal fer feina per tancar l’accés dels nacionalistes a les cambres de decisió política central és la més estesa a Espanya? El missatge del PP serà el mateix els propers 4 anys, i que ningú en dubti. El PP ha guanyat en vots fins i tot a Catalunya. La campanya dels partits nacionalistes en aquest sentit ha estat patètica, ridícula: s’esbotzaven públicament entre CiU i ERC per qui es venia a més baix preu. Açò desmobilitza qualsevol i fa pixar de riure els nacionalistes espanyols del PSOE i del PP.