En relació al tractament informatiu del judici a n’Edu Coll

He seguit amb atenció el tractament informatiu del judici que han fet avui a n’Edu Coll (en part perquè avui em tocava corregir treballs de fi de carrera avorridíssims d’estudiants de Singapor i necessitava un entreteniment) . Ara que el tema encara està calent m’agradaria fer una sèrie de reflexions. Em sembla que el cas il·lustra molt bé com funcionen els mitjans de comunicació al nostre país.

  1. La primer reflexió i la més obvia té a veure amb el silenci dels mitjans de comunicació espanyols i espanyolistes, molts dels quals s’han especialitzat en la defensa de la llibertat lingüística (dels castellanoparlants és clar). Ni el Mundo, ni El País, Ni libertaddigital, ni tan sols LaVanguardia o el Periódico n’han parlat. Tampoc han dit res Ciutadans, el discurs dels quals es basa també en la llibertat lingüística. Només s’han fet ressò els mitjans que no tenen com a referència l’estat espanyol, El Diari de Balears, Catalunya ràdio, L’avui, Vilaweb i IB3.
  2. El tractament que s’ha fet de la notícia ha estat desigual i en algun casos descoratjador. En general s´ha donat més credibilitat a la veu dels polítics (el suport dels quals és necessari) que dels afectats (és a dir n’edu Coll i sa mare). Els dos casos més patètics són els del Menorca i l’Avui. El menorca -per exemple- s’ha negat a publicar una carta dels afectats (la veu dels afectats) en canvi s’ha fet ressò de les diferents notes de premsa dels partits polítics en suport dels afectats (la veu dels polítics). Encara més trist ha estat el titular de l’edició paper de l’Avui, el qual transforma el judici en un acte més de la campanya electoral d’ERC, obviant l’afectat i totes les mostres de suport que ha rebut a Menorca. la notícia es titula “ERC recolza un acusat a Maó per parlar català a la policia” . Val a dir que no tots els mitjans han tractat la notícia de la mateixa manera. Ultima Hora i Vilaweb han estat més aviat neutres, (vilaweb ha citat fins i tot el blog Canlluri.blogspot.com). Els mitjans que per mi ho han tractat millor són el diari de Balears i Catalunya ràdio, els quals han construït la notícia a partir de la conversa amb els afectats i no de les notes de premsa de suport dels partits.
  3. La tercera té a veure amb com la notícia ha esdevingut notícia. Ha quedat provada una vegada més la dificultat de generar una notícia des de Menorca. Tot i els esforços que s’han fet (e-mails, blogs, notes de premsa de suport), la notícia només ha esdevingut important en el moment que ERC ha donat suport al cas. En el moment que això passa, els mitjans informatius catalans en parlen i obliguen a la resta de mitjans inclosos el Menorca a parlar-ne (l’edició digital ja parla de l’absolució). Si només en parlem els menorquins, la cosa no passa d’una nota a peu de pàgina.

Per mi el cas posa de manifest tres problemes bàsics dels mitjans de comunicació 1) la deshonestetat de molts mitjans que només publiquen el que s’ajusta als seus esquemes mentals, 2) l’excessiva politització de l’agenda informativa. Els mitjans de comunicació només parlen del que en parlen els polítics. En canvi donen molt poca credibilitat al que puguin dir ciutadans anònims com n’Edu. 3) les mancances de l’espai de comunicació català. Els mitjans de comunicació de Barcelona fins i tot quan es fa ressò d’un tema menorquí els costa molt donar veu als menorquins. No existirà un espai català de comunicació fins que no hi trobin cabuda les diferents veus d’allò que en diuen territori

Share Button

6 comentaris

  • Pau

    6 març, 2008

    Vaig escoltar l’entrevista a catalunya ràdio i crec que és excellent, una mostra de bon periodisme.

    Jo crec que l’article necessita un punt quatre que parli del món digital, molt especialment del la blogosfera. Si he pogut parlar del cas des de Newcastle és perquè he pogut recollir més informació a través d’internet que a través de la prems. El cas d’en Edu ha estat un gran exemple de les noves geografies de la informació que s’estructuren a través d’Internet. L’agenda informativa ha vigut marcada per internet

  • Àlex

    5 març, 2008

    Pau,
    primer l’enhorabona per l’anàlisi i segon una esmena a la totalitat al punt 3. Estic d’acord amb la reacció tardana, impresentable i a contrapèl fins i tot lingüístic- dels mitjans menorquins (i llegixi’s aquí “Diario Insular”).
    Ara bé, cronològicament, el primer mitjà d’abast nacional que se’n fa ressò es El matí de Catalunya Ràdio den Basses. Aquí encara no hi havia “interferència política”. Per altra banda, en aquest cas preferesc que la noticia surti a l’avui encara que sigui com un acte mes de campanya d’ERC, però que almanco surti!
    Per jo, la reflexió més interessant és que de Barcelona, de Madrid o de Newcastle estant m’arriben prou recursos per poder fer-me una composició de lloc que difícilment em podria haver fet fa dotze anys quan vivia a Maó.
    I per cert: gràcies Nito per l’aclariment de la silicona: que açò també ajuda a fer la foto més completa.
    Respecte al tema del Diario Insular, no puc afegir res més que no hagi dit ja n’Isma.

  • Isma

    1 març, 2008

    A la caverna tecnològica, també.

  • Isma

    1 març, 2008

    Qualcú encara es sorprèn del reaccionaríssim diario Menorca? La veritat és que s’estan cobrint de glòria (o, millor dit, de merda). Però, què es pot esperar del portaveu de la caverna menorquina? Només cal veure com n’Ortego es desacreditava a ell mateix enfotent-se de les beques de l’IME, el que deuen entendre com a cultura menorquina (el suplement insípid dels diumenges), la defenestració d’en Zaca o l’espanyolització galopant (enguany han traduït les bases del premi de narració curta – no fos que s’enfadassin el Ciudadanos- amb un document amb faltes dignes d’analfabets).
    Ara bé: el diario no és un servei públic, és una empresa privada. I així com jo no llegesc mai La Razón, estic començant a no llegir el Menorca: seguesc igual de desinformat, però m’evit les emprenyades. És a dir, que va millor.
    I parlant d’informació, cal dir que gràcies a la xarxa saber què passa a l’illa és molt més fàcil i que el Menorca encara és més prescindible (mirau el seu Web i comprovareu que viuen encara a la caverna).

  • Joan Carles

    29 febrer, 2008

    La notícia de l’absolució en el Menorca era absolutament patètica. En cap moment havien dit res de la celebració del judici abans. Ben poca menció a la discriminació lingüística. I per acabar-ho de rematar, al final, esmenten que abans del judici, policies van haver d’obrir el pany de la porta que havia estat omplert de silicona, com si haguessin estat aldarulls propis d’exaltats que sortien a la foto amb pancartes i els mateixos que assistien al judici. Tot plegat, vergonyós. (la silicona, per si algú li agafa despistat, havia estat posada per funcionaris del jutjat en vaga).

  • mariacardona

    28 febrer, 2008

    Molt bona reflexió sobre es mitjans de comunicació.
    Almenys els han absolt… Sembla mentida que a dia d’avui arribem a aquests extrems i no se’ns reconegui sa nostra llengua!

Els comentaris estan tancats.