Demà n’Alejandre és el convidat a la tertúlia de l’Ateneu de Maó. Jo no hi aniré, no puc, però des d’aquí m’agradaria que em respongués la pregunta següent i que no és nova a Xalandria:
– Quina diferència hi ha entre l’okupació inicial de Llucalari i la que estan fent vostès a l’illa del Rei?
A més, al diario menorca, edició digital, els lectors poden fer preguntes a Arturo Bagur, batlle de Maó. Com que no me ve bé escriure al web del diario que arrecera l’ultradreta més carpetovetònica i cavernària de l’illa, des d’aquí li voldria demanar a n’Arturo a veure si l’ajuntament, és a dir tots, que ell encapçala pensa fer res contra aquests ursupadors que s’estan carregant (per a més inri) una part del nostre patrimoni natural, el dels illots, i per què no ha fet res fins ara per a aturar-ho.
I prou.
Visits: 0
En defensa dels amics de l’illa del Rei m’agradaria dir que trob lloable que hi hagi gent que s’organitzi en defensa del patrimoni històric. També existeixen els amics del Castell de Santa Àgeda i ningú els acusa d’okupes. La qüestió està en diferenciar amistat i okupació, tenir cura i apropriar-se de les coses. Estic tant indignat com tots voslatres per com s’estan apropiant d’un monument que és de tots, el qual estan restaurant sense cap tipus de permís.
Ja vaig dir una vegada que per mi el que hi ha darrera tot això és una controvèrsia per la definició de la memòria col•lectiva de Maó i Menorca. Sóc conscient que estic simplificant exageradament les coses. No sempre és així. Reduint-ho una mica massa jo diria que el que està passant és que mentre uns defensen potser massa tímidament una Maó menorquina i democràtica, uns altres estan desenterrant cada dia amb més força la Maó dels militars (en definitiva la Maó del franquisme, dels que ensenyen als seus fills en castellà porqué viste i tantes altres coses). I deia també que mentre uns ocupes intenten una mica hipòcritament crear un espai ‘més lliure’, els altres el que volen és continuar ocupant-lo, és a dir continuar definint el que vol dir ser Maonesos i menorquins. Perquè tant d’interès per la Mola i tant poc per el castell de sant Felip? perquè un és espanyol i l’altre és estranger?
Ei, que ens entenguem, jo no justific l’ajuntament, només intent donar una explicació crítica. Deia que manté “una situació que PENSA que està controlada”. Només no estic d’acord amb una cosa, Isma: per què no et ve bé fer d’incendiari al web de l’ultradreta més carpetovetònica i cavernària? Prova-ho, jo t’estalon.
I perdonau les faltes indignes d’un filòleg: és la velocitat i el meu analfabetisme mecanogràfic.
-El punt i final del primer paràgraf sobra.
-Suportar s’escriu així.
– Al penúlitim paràfraf, on diu “i no per jugar” ha de dir “i sí per jugar”
La situació controlada, a l’illa del Rei? Depèn d’allò que entenguis per controlada. Abans que l’hospital, d’un valor arquitectònic i patrimonial dubtós, allà hi ha una basílica paleocristiana i una població ÚNICA de podarcis lilfordi o sargantana endèmica, el valor de les quals és absolutament superior al de l’hospital. I qualcú dels actuals okupes o dels propietaris de l’illa se n’ha preocupat?.
Pel que fa al tema de la sargantana, sé de bona font (n’he pogut parlar amb l’herpetòleg que n’ha fet la tesi doctoral i que n’és el màxim especialista) que la “neteja” de la vegatació que n’han fet el militar i companyia ha arrassat en part el seu hàbitat i, a més, que la pressió humana que han de soportar aquests sauris pot fer inviable la seva pervivència. És una situació semblant a la de l’illa de l’Aire, però accelerada i més greu.
I el més trist de tot és que ens carreguem el patrimoni més valuós (la sargantana ho és) perquè no s’encengui la caverna o perquè no hi hagi una voluntat decidida per fer política i no per jugar com al·lots (que es veu que els polítics amateurs d’aquí es pensen que la seva feina és açò).
Com va dir en Gumersind Gomila, cal dir no a aquesta manera de fer.
Ja sabeu la meva opinió de l’altra vegada que vàrem tractar aquest tema, que no és diferent a la que esteim exposant. En tot cas, he tingut ocasió de parlar amb gent més o menys vinculada o que ho coneixen un poc, i les opinions, evidentment, ja difereixein un poc. És la ràbia més gran que fa, perquè el sentiment crític entorn a l’illa del Rei no està gens estès, o bé hi ha indiferència o certa expectativa més tost positiva. En el fons, però, confii que, en la mesura que el tema s’ha anat fent gros i ha reclutat més gent, es posa de manifest que no tots els amics de l’illa són amics de l’exèrcit o de les seves postures entorn a la qüestió i hi ha gent de tota casta. A l’Ajuntament no li ha convingut gens enfrontar-s’hi perquè despertava tota la caverna (que tampoc és que estigui gaire adormida), però a la vegada manté una situació que pensa que és de control. Crec, sincerament, que n’Alejandre dirà el que voldrà, però mai farà tot allò que vol. Santa innocència.
L’únic canó que val la pena és el de Palamós
Tenir Estat, amb Exèrcit inclòs, serveix per no haver de fotre canonades a ningú, però per tal que tothom sepi que tens canons, i qui no s’arronsa davant un canó?
Cony, si que som curt! És evident i jo no hi havia anat a caure.
Vols dir amb açò, Joel, que “si se ponen tontos se les pega un cañonazo y punto?” (Fraga dixit).
La diferència és que tenen Estat que al seu torn té Exèrcit.