Us propòs un joc

Estimats xalandriers:

Per celebrar l’inici de curs i la recuperació del nivell d’activitat del bloc, voldria proposar-vos un petit joc amb reflexió final. És molt senzill i com que és un joc no competitiu, no hi ha gaunyadores ni perdedors. Es tracta només d’inventar un final obert a la història que tot seguit us plantejaré.

Exercici d’imaginació:

Imaginau per un moment un espai abandonat que fa temps ha perdut la seva funció original, funció diguem-ne relacionada de qualque manera amb qüestions militars.

Seguint amb l’exercici de visualització, podem imaginar per un moment que un grup de ciutadans carregats d’idees, temps i voluntat decideix donar a aquest espai un ús alternatiu a la seva funció històrica i que, decidits a que res ni ningú els aturi i convençuts de la superioritat moral de la seva determinació, començen una voluntariosa feina de recuperació i adeqüació de l’espai.

Podriem dir que entra dins els càlculs lògics d’aquesta histrorieta pensar que -a mesura que el grup du a terme la seva feina- aquesta trascendeix el nucli inicial i recluta noves adhesions (que no sempre representaran postures totalment unànimes amb les dels fundadors inicials però que tenen la seva cabuda en el col.lectiu), al mateix ritme que s’incrementa la difusió pública de la seva feina. Una feina que -val la pena recordar-ho- és essencialment de caràcter altruista.

 Així mateix també és fàcil imaginar com darrera la difusió de les activitats de la comunitat arriben, especialment els caps de setmana, grups de curiosos que volen veure què punyetes fan aquells quatre penjats en un lloc abans abandonat que -tot sigui dit de passada- presenta unes vistes sobre la mar espectaculars.

Finalment, també és ben lògic suposar que entre aquests badocs tard o prest hi figuri un representant dels propietaris legals de l’espai perquè -ai las- l’espai té uns propietaris legals (i no entrarem ara ni aqui a discutir sobre la legitimitat d’aquesta propietat).

Així idò, ja la tenim armada.

Fins aquí l’exercici d’imaginació. El joc comença ara: qui s’atreveix a posar topònim i a imaginar un final pel conflicte que semblaria que és apunt d’entaular-se?

Facin joc, senyores i senyors.

PD: qualsevol semblança amb la realitat és decididament intencionada.

Share Button

13 comentaris

  • àlex

    31 gener, 2010

    No està mal, l’exercici d’arqueologia blocaire, unit a la ínfima satisfacció de veure que la immediatesa del món 2.0 també aguanta, a vegades, el pas del temps.
    Guardant totes les distàncies que calguin, és com allò de triar de tan en tan, unes pàgines a l’atzar de la biblioteca. Ja sé que l’exercici envia a fer punyetes les matemàtiques den Jordi, però què hi farem, c’est la vie.

  • Quique

    28 gener, 2010

    collons,
    és sa segona vegada que faig un comentari a un post de Xalandria que tenia més d’un any i mig d’antiguitat.
    Si ja sé que hauria de llegir ses dates abans d’escriure però que voleu, no hi som a temps.
    Com a mínim ara ja sé a que es deu aquesta regurgitació d’informació.

  • j. podrit

    27 gener, 2010

    I no: tot i que l’askimet filtra l’spam i no l’edita, el post atacat apareix com a darrer comentat. Així i tot, han passat més de dos anys i el post segueix ben vigent. That’s life…

  • Isma

    27 gener, 2010

    Arqueologia blocaire? Relectura dels posts clàssics per veure com segueixen igual de frescos que el primer dia? Hi ha un general que l’han fet de l’acadèmia de medicina de les illes Balears, entremig.

  • Quique

    26 gener, 2010

    Collons quin joc.
    Reconec que primer de tot he pensat en n’Alejandre però evidentment i, per sa quantitat de terrenys antigament militars que hi ha a Menorca, segur que podriem trobar altres casos. Es cas de s’italià no el conec, però podria ser biniancolla o qualsevol altre.
    Jo m’agafaré a un paper molt fi, s’okupació és un moviment social i allò que jo consider per saber si un moviment social és positiu o negatiu és es grau d’obertura cap a sa societat en general.
    Concretant, si es que okupen tenen un grau d’obertura cap altres membres de la societat que permet obrir un espai cap a un ús social de forma, més o manco autogestionada, per mi endavant. Si qualsevol pot integrar-se a sa moguda i participar activament de feina i decisions, endavant.
    Però crec que ni n’Alenjandre ni s’italià estarien gaire contents si de cop noltros 4 o 6 o 10 mos presentam allà i començam a fer i desfer encara que respectessim ses opinions de que hi eren abans. Crec que tots dos pretenen una apropiació d’un espai sense ús.
    A banda hi ha un altre tema important, s’Illa des president de sa República, posada enmig des Port de Maó, té un valor simbólic i emotiu per tota sa gent de Maó, que fa de difícil comparar amb d’altres instal·lacions exmilitars okupades.
    Final: s’Administració, empesa pes esdeveniments, es veu obligada a buscar finançament per qualque banda per donar-li un ús social a aquell espai, limitant o eliminant es paper que es voluntaris altruistes tenien fins aquell moment però creant un consell gestor de ses instal·lacions mitjanament participatiu.
    Sa diferència és que a n’Alejandre li donarien cadira en aquest consell i a s’italià li donarien cadira, llit i menjar a sa nova presó de Maó.

  • Àlex

    27 setembre, 2007

    Com ja us vaig dir, aquest és un joc no competitiu tot i que té una petita trampa.
    La meva idea era obrir debat ens els exactes termes en què hi han entrat en Pau, en Joan i n’Isma i me sabria greu que es morís aquí.
    Així idò, us present la versió 2.0 del meu conte inacabat:

    ÉS MOLT SENZILL: DIGUEM-NE OKUPACIÓ.

    en què s’assemblen un general retirat (passat a la reserva apressadament i amb deshonor després d’haver estat el màxim responsable d’una empasta que va implicar que les families de més de 60 morts no els puguin anar a plorar amb certesa a cap cementiri) i un mal.labarista italià (que viatja pel mon amb els seus quatre cans, un carret robat -socialitzat en diu ell- del DIA i un cartró de don simon) que conflueixen en un temps (ara) i en un espai (Menorca) amb una mateixa idea?
    fem-ne inventari de coincidències:
    1.- decideixen -oh acte de suprema llibertat!- viure al marge del que consiederen un món malalt que els hi és hostil i que en el fons no comprenen.
    2.- per fer-ho trien un espai que fa molt temps que no s’empra.
    3.- deixen anar la seva creativitat per restaurar al seu criteri de la manera que els sembli millor.
    4.- miren d’aconseguir el màxim nombre de seguidors abnegats que s’uneixin a la causa.
    5.- son prou conscients que l’espai que ocupen no és seu, però fan per manera d’assolir una posició diguem-ne de “status quo” i d’estat d’opinió que en fagi dificil la marxa enrera.
    6.- el propietari? que no remugui: és un filldeputa que ho té abandonat i deixat perdre.
    7.- cerquen sempre el màxim impacte mediàtic fins al punt de fer quedar malament a qui se’ls posi en contra.
    8.- apliquen la politica de fets consumats.

    Fins aquí les semblances. Només una diferència: a un aviat el proposaran per fill il.lustre dalt la sala i l’altre farà canviar de vorera a les s’àvies quan se’l creuin pujant per es ramal.

    OKUPES TOTS DOS!

    Que no s’acabi el debat

  • Joan Carles

    27 setembre, 2007

    Em sap greu no poder seguir més el bloc… N’Àlex em planteja interrogants, i si bé també vaig apuntar a l’Illa del Rei al prinicipi, hi havia algunes coses que no me quadraven (me patina açò del caràcter altruista, referida als amics de l’illa), i tal vegada valia més esperar a veure venir. En tot cas, si la intenció de l’Àlex és deixar-nos amb la intriga, bé està així. Jo crec, Isma, que sí que pot ser un bon espai per comentar açò que proposes, que jo també tenc moltes coses a dir sobre la “okupació”. Parlem-ne.

    Si no és el cas, també propòs un final a la història: aquesta gent, finalment, decideix embarcar-se cap a la mar i deixar de banda el famós hospital, que ja se’ls fa un poc petit. Decideixen sortir cap a la bocana, on fan un simulacre de caràcter nostàlgic a la Mola de bombardejos i juguen a quiq i a tocar per les galeries subterrànies d’aquelles instal·lacions. I parteixen a fer un recorregut intentant reviure les seves principals batalles històriques militars: Lepant, Barcelona 1714, tot i que no saben si partir cap a Anglaterra, com a successors de l’Armada Invencible.

  • Isma

    24 setembre, 2007

    El que passa és que no tenc clar si els post de n’Àlex va per aquí o no. Per mi, en podem parlar, i molt, de tot açò (de l’illa de l’hospital i d’altres oKupacions…). Ara bé, ho podem fer aquí o a un post nou.

    Àlex: qualque pista?

  • L'amo de can Maleno

    23 setembre, 2007

    O com deies ja fa dies, Pau, un centre d’estudis universitari, per exemple sobre els ecosistemes aïllats (tu posaves l’exemple d’un centre d’estudis forestal que hi ha a Solsona). Sa veritat és que a Menorca i des de Menorca es poden fer moltes coses però crec que teniu raó quan deis que les hem de decidir entre tots.
    No sé gaire de què va es tema en concret de s’illa del rei. En podrieu seguir parlant?

  • Pau

    22 setembre, 2007

    El tema de l’Illa del Rei és el que m’incomoda més de tots. Hi ha un grup de gent – segurament amb bones intencions – que s’estan fent seu un espai que és de tots (si no vaig malament pertany a l’ajuntament de Maó). El més greu és que estan restaurant un edifici catalogat sense cap tipus de permís. Valor molt positivament que hi hagi gent interessada en el patrimoni històric , tanmateix crec que hi ha una diferència molt gran entre fer net el monument d’herbes i restaurar-lo o entre estudiar-lo, publicar llibres i apropiar-se´l. Que jo sepi els amics de santa Àgueda no restauren el castell, només el fan net. No totes les ocupacions són idèntiques.

    Per mi el que hi ha darrera tot això és una controvèrsia per la definició de la memòria col·lectiva de Maó i Menorca. Sóc conscient que estic simplificant exageradament les coses. No sempre és així (a l’illa del rei s’han fet glosats per exemple). Reduint-ho una mica massa jo diria que el que està passant és que mentre uns defensen potser massa tímidament una Maó menorquina i democràtica, uns altres estan desenterrant cada dia amb més força la Maó dels militars (en definitiva la Maó del franquisme, dels que ensenyen als seus fills en castellà porqué viste i tantes altres coses). Mentre uns ocupes intenten una mica hipòcritament crear un espai ‘més lliure’, els altres el que volen és continuar ocupant-lo, és a dir continuar definint el que vol dir ser Maonesos i menorquins, el que vol cultura. Perquè tant d’interès per la Mola i tant poc per el castell de sant Felip? perquè un és espanyol i l’altre és estranger?

    Hi ha moltes maneres de recuperar l’illa del Rei. La meva proposta és convertir-lo en un museu d’art contemporani, on hi hagi espai per artistes de tot el món per aprendre i crear. Un lloc que sigui capdavanter de la cultura. Llocs com aquest existeixen i són collonuts. Tanmateix no crec que ho vegi mai

  • Isma

    22 setembre, 2007

    Bé, faig la meva hipòtesi, perquè veig que a la gent no li interessa el tema o que, com que hi pot haver n’Alejandre i els seus pel mig, s’estimen més no parlar per por, com li passa a tots els polítics d’esquerra maonesos, per posar un exemple.
    El cas és que, a partir del que dius, Àlex, podríem estar parlant de més d’un cas que s’ha donat a Menorca. Per açò vaig demanar el comodí, per acotar la meva resposta. Com que m’has tornat un silenci volgut, intel·ligent, crec que ja tenc clar de què vull parlar.
    De fet, els topònims no importen: podríem parlar de l’illa del Rei, però també de Llucalari o de Biniancolla. El que importa és el fet que en un cas l’opinió pública en general hi està a favor i en els altres casos no. El que n’Alenjandre i els seus fan a l’illa del Rei és lloat per tothom (i sa nostra els regala una zodiac…) mentre que els ocupants de Llucalari eren quatre peluts que no en volien fotre ni brot (que no és cert, com a mínim en la primera fase de l’ocupació de l’antiga bateria). Opinions a banda, totes aquestes okupacions (la de l’illa de l’Hospital també) són idèntiques, el que varia és la hipocresia de la gent a l’hora d’abordar-les.
    I si hi ha interès pel tema, diré més coses, perquè a mi sí que m’interessa. I si no vaig per on n’Àlex havia plantejat, és a dir, si estic pixant fora de text, perdonau-me i bones tardes.

  • J. Podrit

    20 setembre, 2007

    Sopes!!!

  • Isma

    20 setembre, 2007

    Puc demanar un primer comodí abans d’arriscar-me a jugar? És aquest:

    Pot ésser que, duts per una passió castrense, volent conservar un edifici de qualitat i interès més que discutible, hagin fet una escabetxina de vegetació del lloc amb la qual gairebé han acabat amb la població endèmica d’un petit sauri -sargantana- sense que ningú hagi tingut els sants collons o ovaris de dir-hi res, perquè qui ho comanda/coordina fa molta por i és intocable? Si és així, crec que puc formular una hipòtesi.

Els comentaris estan tancats.