A l’estiu, i condicionat per la residència a Alcalfar, anam a comprar a Sant Lluís. Hi ha alguns comerços que ens agraden especialment per a abastir-nos de carn, peix, fruita, verdura, pa… És a dir, dels queviures bàsics. Una de les comoditats que presenta omplir la senalla en aquest poble és que les distàncies, a Sant Lluís, són curtes i tot allò que es necessita es troba en un radi inferior als dos-cents metres, concentrats bàsicament en el Cós, el carrer central que vertebra la població, creada pels francesos als segle XVIII.
Per tal d’afavorir el potencial d’aquests comerços, i per facilitar l’accés de la gent (tot evitant la sagnia que, en el comerç local provoquen les grans superfícies), l’ajuntament ha endegat un pla pilot per tancar el Cós als vehicles de motor durant els caps de setmana. La mesura ha trobat l’oposició dels comerços d’aquest carrer, però en general sembla que tot el poble participa de la polèmica. Hi ha missatges als enfronts de les cases, recollides de signatures… Fins i tot, la premsa se n’ha fet ressò. És el cas de la revista local s’Auba, que en dóna prou detalls. A la contraportada del número de juliol, a la secció «Mos han dit» es pot llegir «… que també hi ha conflicte entre s’ajuntament i sa majoria comerciants [sic.] des Cós per es tancament des carrer de divendres capvespre a diumenge mitjanit…».
M’imagín que al darrere de la posició dels comerciants hi ha la por de perdre (encara més) clients si aquests no poden aparcar a prop de les botigues. Jo no ho veig tan clar, tot i que en el meu cas veig les coses des del punt de vista del client poc vessut. És ver que hi ha gent que voldria, gairebé, entrar amb el cotxe dins de les botigues, per no haver de carregar senalles. Pocs cotxes, però, en números rodons, poden aparcar al Cós i aquesta dificultat fa que anar en cotxe dins Sant Lluís sigui poc pràctic i que només serveixi per posar a prova la paciència dels conductors. D’altra banda, que hi hagi cotxes i de motos al carrer quan vas amb infants no és gens agradable. Una passejada es pot convertir en una aventura de risc familiar.
En canvi, amb un centre tancat, sense vehicles de motor, les comoditats són majors per als clients. Anar a comprar esdevé, alhora, compatible amb el fet d’anar a passejar. Açò pot afavorir que més gent es miri els mostradors i que, més d’un, acabi entrant en una botiga que no havia previst. Passejant, a més, evitam de dur una vida sedentària. El nostre cos, la nostra salut, ho ha d’agrair. Evidentment, per poder fer tot açò, cal habilitar bosses d’aparcament a prop de les zones comercials. En el cas de Sant Lluís, açò ja existeix: a cada extrem del Cós hi ha suficients places d’aparcament i, en menys de dos minuts de rellotge, s’arriba a les primeres botigues del circuit.
Com es pot comprovar, un servidor només hi veu avantatges. I no som l’únic. Si ens fixam en altres experiències, sembla que aquesta dinàmica de treure el trànsit rodat del centres comercials dels nuclis urbans és força satisfactòria, també per als comerciants. Aquest estiu he tingut coneixement de la realitat de Sant Francesc Xavier, a Formentera, que ha posat tots els carrers del nucli urbà al servei dels vianants. Els botiguers n’estan més que contents, del resultats obtinguts.
D’altra banda, puc entendre que, entre els comerciants santlluïsers hi hagi aquestes reticències. Els canvis sempre són complexos. A tots ens costa abandonar dinàmiques que tenim totalment interioritzades. Però aquestes pors es poden minimitzar si es coneix què ha passat en altres llocs. Açò de creure’s el llombrígol del món no és gens recomanable, però. Hem citat Formentera, però a Menorca mateix hi ha prou casos que podrien servir d’exemple. Tot i que a Maó hi ha molta feina a fer al respecte, no crec que a ningú se li acudeixi de demanar que es torni a obrir al trànsit el carrer de les Moreres, un espai que s’ha guanyat per als vianants. A Ciutadella és un clàssic poder passejar pel centre antic, sense cotxes, no només per veure els patis dels palaus i els edificis majestuosos, sinó que hi ha tota una xerxa de botigues que ve de gust visitar. El mateix passa a Ferreries, a Alaior o as Mercadal (allí, alguns veïns hi col·laboren amb la proliferació de testos amb ramells, i s’hi poden trobar racons meravellosos). A Mallorca, per exemple a Llucmajor, el tancament al trànsit rodat de la plaça i dels carrers adjacents ha donat vida al poble (i, també, als comerços): una gentada seu a les terrasses dels bars mentre els al·lots corren i juguen sense por en un espai que, fa uns anys, era per als renous i el fum.
Cal prioritzar la humanització dels nuclis urbans. Eliminar-hi el trànsit rodat ens hi mena. On no hi ha cotxes, la gent s’acaba fent seu un espai que li pertany i hi desenvolupa vida social. Els humans som éssers socials i hem de lluitar per no perdre aquesta condició, quan la realitat actual, per cert, ens mena a la disgregació. I, pel que fa a les botigues, aquesta humanització socialitzadora ha d’ajudar a fer clients, la qual cosa és un element clau de dinamització econòmica. Esper que, en haver passat el període de proves, els comerciants de Sant Lluís facin números i comprovin que els surt a compte tenir el carrer tancat als cotxes. Si no va bé, si es donàs el cas, ja en parlaríem. Però cal anar en compte amb les negatives no fonamentades, instintives. La saviesa popular de la secció «Mos han dit», de s’Auba, ho diu clarament: «… Que ses coses, si un no les prova, no pot saber si funcionen… (en canvi, n’hi ha que ho tenen més clar que s’aigo que no funcionarà)….»
Visits: 0
M’agrada!