Maó

Article publicat al Diari Menorca el passat dia 8 d’octubre

Un nom curt per a una ciutat complexa. Envestides per si ha de ser més llarg o no ja ens deixen veure com va la cosa. I és que la meva ciutat, plena d’alts i baixos, és per quedar-s’hi una estona contemplant. Segurament per açò m’agrada. Una ciutat que s’entén molt millor si en coneixem la història, però que també camina amb el seu aire distès, que es respira molt bé de bon matí.

Maó també està ple de tòpics, especialment en els altres pobles de Menorca. Aquella frase amb un deix de burla «vamos a Mahón» o «que tiene una hermosa electrisidat» deixa veure aquesta simplificació, que no és només idiomàtica. Algunes dèries maoneses, en tot cas, vistes des de fora són ben curioses, i està bé mirar-se-les així de tant en tant. Fill des Cós, carrer maonès allà on n’hi hagi (amb el permís del carrer de Gràcia, la Plana o s’Arraval), he mirat la meva ciutat des del centre de l’illa, que m’ha acollit durant uns quants anys, i té també una perspectiva diferent. M’agrada de totes maneres, encara que hi hagi vegades que em faig mala sang. A vegades fa la impressió que Menorca va cap a una banda i Maó té el seu camí particular.

Les festes de Gràcia, acabades de passar, són reflex viu d’aquesta complexitat. Les úniques festes de Menorca que inclouen polèmiques polítiques. És el cas de la qüestió (deixeu-me dir, amb un component que frega l’absurd) sobre si són de Gràcia o de la Mare de Déu. L’any 1976 les trifulgues anaven més enfora, tant per la importància social de les reivindicacions (en contra de l’especulació urbanística) com per la resposta policial de les autoritats.

Durant aquells anys, precisament, Maó va abanderar el procés cap a la superació dels vells esquemes, com mostra la victòria del poble davant amenaces especulatives com la de l’Albufera des Grau. El naixement del GOB a Menorca, la tasca ingent de l’Enciclopèdia de Menorca, la feina reivindicativa de l’Obra Cultural Balear o el revulsiu educatiu i social de la implantació de l’Escola d’Adults són exemples (sempre injustos pels que no dic, que em perdonin), que giren a l’entorn de Maó. La resposa institucional local es manifesta en la modernització de la ciutat i l’obertura cap al port.

És necessari recuperar aquest esperit, i Maó ha d’abanderar canvis importants per a l’illa: la gestió de l’aigua, la implantació de les energies alternatives, la posada en valor del producte local com a marca, la importància del sector quinari, canvis en el nostre model productiu. És molt gros, ho sé, però hi hem de caminar. Per força.

Joan Carles

Visits: 0