Una nit que durarà anys

Primera crònica d’una nit inoblidable on vam aprendre a somiar i guanyar

Per primera vegada en la meva vida els «meus» han guanyat unes eleccions (o gairebé). Tres dones a qui admir especialment Joana gomila, Conxa Juanola i Maite Salord són les heroines d’aquesta primavera menorquina. M’ho he mirat des de lluny amb més nirvis que mai. De l’emoció he dormit molt poc. Sort que avui al Regne Unit es festa. Molt orgullós de la tasca que ha fet la meva germana, com sempre incansable. Una nit que durarà anys.

Abans d’analitzar res crec que cal destacar que la sorpresa és relativa. Fa un parell o tres de mesos que s’entreveia que Més trauria un 17% -19% de vots. Ho havíem comentat varies vegades amb companys de Més. L’enquesta del Menorca deia clarament que totes les candidatures d’unitat popular estaven clarament per damunt del 20% de vots. No era difícil d’intuir que si la cosa anava tan bé als municipis, hauria d’anar bé per força també al Consell. Ens van fer creure (igual que al País Valencià) que Més anava de capa caiguda quan estaven lluitant per la presidència. Els mitjans i les seves enquestes han perdut la poca credibilitat que tenien. Calen dimissions aquí també.

Qualsevol estudi sociològic i polític de les Illes Balears mínimament seriós arribaria a la conclusió que el PP s’havia ancorat excessivament cap a la dreta. De la mà de Bauzà s’havia convertit en la reencarnació del nacional catolicisme. Tanmateix l’electorat conservador d’aquestes illes sempre ha estat més moderada i regionalista. És una dreta de xanxullos urbanístics, sí, però no de TILS ni de tics autoritaris. Els votants de dretes aquí tenen poc a veure amb els de la Castella profunda. El PP ha perdut perquè un grup de feixistes sense escrúpols l’ha segrestat. I ho han fet per voluntat divina de la FAES de José Maria Aznar a qui només li importava l’espanyolització del regne. Mira tu ja s’ho faran.

El Menorquinisme ha fet una passa de gegant amb recursos més aviat magres. Al consell ha tret un 19% de vots i 3 consellers fregant la xifra màgica dels 7000 vots. Per primera vegada (gairebé) tot el menorquinisme és dins una mateixa candidatura. La clau del menorquinisme ha estat la seva habilitat d’articular candidatures d’unitat popular tant als municipis com al consell i al parlament. Ho ha fet amb bons candidats, ,molta feina, primàries, assemblearisme municipalista, programa sòlid, noves sigles, suma de forces i un discurs en positiu. Més ha guanyat la batalla de la nova política sense caure en radicalismes fora de lloc. Prou radicals i prou moderats alhora. D’esquerres i alhora menorquins. Ha sabut bastir una coalició àmplia i equilibrada.

La clau de volta d’aquestes eleccions eren els ajuntaments de Maó i Ciutadella. Aquesta vegada no valien propostes a mitges. O s’articulava una proposta seriosa o governava el PP. Els resultats han superat totes les expectatives. A ciutadella el PSM ha capitalitzat la feina seriosa d’anys amb un eslògan cupaire. Continuïtat i trencament. A Maó el canvi és possible gràcies a una candidatura d’Unitat Popular encapçalada per una líder carismàtica que ha tingut l’habilitat d’adreçar-se directament als ex votants socialistes. Conxa ha encertat de ple en el to, radical en el contingut, moderat en les formes. Mai m’havia imaginat que Ara Maó fos capaç de guanyar 3280 vots. Vos enrecordau de fa quatre anys? La feina ben feta no té fronteres

I dels altres poc a dir. El PSOE ha perdut la segona plaça a tots els municipis excepte els dos on governava on ha guanyat. Conserva però la segona plaça al consell on té possibilitats de fer-se amb la presidència. EL PSOE de Menorca li passa el mateix que al PSOE d’arreu. A Alaior la candidatura de Junts x Lo tenia problemes estructurals i no ho ha aconseguit encara que per poc. A Es Castell i Sant Lluís les candidatures unitàries s’havien fet massa a darrera hora, tot i així han tingut un resultat molt digne. IU ja és història. No hi ha espai entre Podemos i Més. Podemos ha tret un bon resultat, molt homogeni a tots els municipis que fa pensar que hi ha partit per a la formació de Pablo Iglesias. I la millor notícia del vespre, ciudadanos no ho aconsegueix i es queda fora del consell.

I la pregunta és I ara què? Idó sí ara comença el ball. El primer repte és gestionar el resultat. Calen pactes a tres bandes. I no seran fàcils d’aconseguir. El segon repte és governar bé. I governar no consisteix en canviar una farola sinó en capgirar l’ajuntament i el consell. Transformar la societat. El tercer moviment és organitzar-se. La nostra peculiar unitat popular d’arrel menorquinista és sòlida en els sus plantejaments però feble organitzativament. De la seva capacitat d’organitzar-se en depèn que esdevingui hegemònic d’aquí a quatre anys. El quart repte és saber llegir els signes dels temps. El context serà molt diferent d’aquí a quatre anys. No podem governar pel passat sinó pel futur. Una advertència. Els ciutadans han decantat Menorca cap a l’esquerra i el menorquinisme però ho han fet sense perdre la seva tradicional moderació. No han votat cap revolució, ni el cas de Podemos ni el cas de Més. Han votat canvi democràtic, han votat corrupció zero, han votat honestedat i bona feina, han votat pel territori, han votat una nova manera de fer política, han votat per un país digne i en català. Però no una revolució. Cal crec tenir-ho en compte. La radicalitat ben entesa era l’única via moderada que hi quedava.

Aquesta nit que durarà anys ens han retornat l’alegria i la dignitat. Una nit com la d’avui potser no la tornarem a viure-la mai més. Gaudim-la. Perquè no podram mai amb un poble unit, alegre i combatiu

Share Button