Pel que fa a la presència de la llengua catalana en l’àmbit del consum mediàtic, l’informe de la Xarxa Cruscat palesa una dinàmica positiva en premsa, ràdio i televisió a Catalunya i Andorra. En canvi, el consum és minoritari a les Illes Balears i al País Valencià (recordem que en poc temps, els valencians han vist desaparèixer dels seus receptors els canals de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals i els de Ràdio Televisió Valenciana). Finalment, és a la xarxa, a internet, on hi ha les dades més favorables a la llengua catalana, especialment a la Wiquipèdia o a Twitter.
És evident que, a Menorca, la presència de la llengua catalana és molt minsa en el camp mediàtic. Així i tot, aquest és un àmbit en què l’OBSAM, com ja hem dit en algun moment, podria fer una molt bona feina, tot creant una xarxa d’indicadors específics al respecte. N’apuntaré alguns, tot i que no cal recórrer a cap estudi per comprovar quin és l’estat de la qüestió. Només cal, per exemple, encendre el televisor i veure que, de vint-i-quatre canals, només tres emeten integrament en català, els de la Corporació Catalana de Mitjants Audiovisuals (veurem fins quan, perquè amb la futura reforma de la TDT hi haurà una reducció segura). No són tots els canals de la corporació. A Menorca i a la resta d’illes no es veu el temàtic Esport3. D’altra banda, la versió de TV3 que és sintonitza és incompleta: ni cinema ni retransmissions esportives. El canal autonòmic, IB3 emet en la nostra llengua només la producció pròpia, és a dir una part de la seva programació. No parlarem ara del model de llengua que empra aquesta televisió, tot i que en moltes ocasions és molt lluny de ser un estàndard adequat a l’àmbit d’ús formal que l’hauria de caracteritzar. La situació a la ràdio és semblant, només dues emissores generalistes en català i prou. En el camp de la premsa, l’únic diari de l’illa té com a llengua editorial el castellà. Amb el canvi de propietat, encara s’ha reduït més la presència, ja de per si minsa, del català. En canvi, la presència de la nostra llengua és molt més viva en les revistes locals illenques (S’auba, S’Ull de sol, El Iris…). A nivell autonòmic, només un diari, l’Ara Balears, és fet en català, i la seva subsistència passa per autèntiques dificultats. A més, els lectors menorquins tenen a l’abast, pel que fa a la premsa barcelonina, l’edició en català de El periódico de Catalunya. No arriba a l’illa, però, la versió catalana de La Vanguardia ni El punt Avui. El panorama és aquest. Més pena passarà qualsevol ciutadà si vol veure, als cinemes de menorca, dins dels circuits comercials, alguna pel·lícula doblada o subtitulada al català. Les dades són sagnants. També s’hauria d’analitzar, per exemple, quina ha estat i és la presència de la llengua catalana en els espectacles programats en els teatres de l’illa, perquè per exemple, en els darrers anys, el Teatre Principal de Maó, de titularitat pública, ha augmentat les produccions de companyies que empren el castellà als seus espectacles. Tampoc no tenim dades concretes de la presència de la llengua catalana a la xarxa pel que fa a Menorca i la resta d’illes. Amb una petita recerca no gaire metodològica, es comprova que els ajuntaments i el consell tenen el web en català, entre d’altres llengües. És el cas també de moltes entitats del tercer sector: el GOB Menorca, les Joventuts Musicals de Maó, Ciutadella i Alaior, Femefolk, l’Ateneu de Maó i el Cercle Artístic tenen el web en català (la majoria, a més, només en aquesta llengua). Tan sols els Amics de l’Illa del Rei la tenen en castellà i en una versió antiga que la fa il·legible. El català és la llengua normal dels webs dels principals clubs de bàsquet de l’illa, mentre que als de fútbol hi ha més varietat. En canvi, si entram en l’àmbit econòmic, el panorama canvia radicalment: Pime, Caeb i la Cambra de Comerç de Menorca es mostren al món només en castellà. Manca, en aquest camp, una anàlisi ben feta de com hi apareixen les principals empreses de Menorca, tot i que la majoria de les consultades aleatòriament no empren el català a les webs (Náutica Reinés, Bonnin Sansó, Jaume Mascaró, Pons Quintana, Melià Hotels o Viatges Magon), tot i que hi ha les pertinents excepcions (Coinga, Binipreu o Xoriguer, aquesta darrera un exemple de pàgina multilingüe, que es pot consultar en català, castellà, anglès, italià, alemany i francès). Caldria, finalment, veure quin és el volum de continguts que hi ha a la wiquipèdia relatius a Menorca i en quina llengua estan redactats, així com també saber quin percentatge d’ús hi ha a l’illa del domini .cat. Segons dades de la Fundació PuntCat, al 2013 només un 2.6 % d’aquests dominis, d’un total de 71065, s’ubicaven a les illes. Un d’aquests, a Menorca, és el de l’Institut Menorquí d’Estudis (www.ime.cat). També ho és el d’edicions Triangle Postals (www.triangle.cat) i, evidentment, Xalandria (www.xalandria.cat). Per descomptat, el Consell Insular de Menorca no empra el domini .cat. Lamentablement, si s’hi posàs comprovaria que ja hi ha qui se l’ha fet seu, en aquest cas per referir-se a una temàtica que res no té a veure amb la llengua catalana (http://www.cime.cat/).
Visits: 0