No és el primer cop que rep un whatsapp, sms o correu electrònic que me convida a participar en una votació en algun diari —sobretot en l’únic que tenim a l’illa—, especialment quan el marcador parcial no reflecteix els gustos dels emissors de la crida. Bé, si ho dic és perquè no faig cas d’aquests missatges: no vot. No cal que me n’envieu més. Sé que us empeny la major de les bones intencions, però crec que perdem el temps i les energies. I, d’ambdues coses, no ens en sobra gens.
En aquestes enquestes o votacions cal partir de la idea que l’únic guanyador és el diari que les organitza. Si ens hi posam per la part prosaica, cada clic és un ingrés per publicitat. No és estrany, idò, que moltes de les preguntes tractin temes polèmics, que inciten a la participació de la gent. Com més gent, més caixa. A més per part de la gent que sol llegir el diari sense comprar-lo, és a dir, en la versió web.
D’altra banda, independentment de la visió purament mercantil, aquestes votacions solen reflectir el perfil del lector de cada mitjà, molt d’acord, a més, amb la línia editorial del rotatiu. Per exemple, fa uns dies, l’ABC demanava als seus lectors ¿Te gusta la lista con la que concurre el PP a las próximas elecciones europeas? No crec que a ningú sobti ni l’enunciat de la pregunta ni el resultat (el 20 d’abril, a les 23 hores, prop d’un vuitanta per cent dels gairebé sis mil cinc-cents vots diuen que sí). O, per veure’n un cas radicalment diferent, gairebé el cent per cent dels lectors del Dbalears.cat és contrari al fet que IB3 empri l’article salat en els informatius (tot i que no hi ha dades de participació, en aquest cas). Els resultats són de caixó: no crec que els lectors de La Razón siguin gaire partidaris de la independència de Catalunya o de l’avortament.
Aquesta lògica no es dóna, però, en el cas concret del diari illenc, el Menorca. Estic convençut que els resultats de segons quines enquestes no acaben de reflectir el perfil ideològic del diari i, m’imagín, dels seus lectors habituals. Segurament, el context social illenc hi té molt a dir. Algun sociòleg ens en podria fer cinc cèntims. A més, hi ha una tendència a confondre els resultats d’aquestes votacions (el diari, fins i tot, hi tendeix) amb la realitat ideològica de la societat de l’illa. Crec que no existeix aquesta relació. Per aquest motiu, m’estranya aquesta guerra per guanyar els combats de les enquestes i els comentaris dels lectors a les notícies de la versió web del diari.
Bé, de fet, i canviant un poc de tema, però no del tot, crec que algú hauria d’analitzar la relació d’amor-odi amb el diari Menorca que manifesta més d’un illenc. El diari no és un servei públic, tot i que hi ha força gent, pel que sembla, que l’hi considera. Potser ho creuen de bona fe, perquè una de les promocions més clàssiques del diari és dir-se «de tots els menorquins». M’imagín que aquesta il·lusió d’alguns a creure que el diari és un poc de tots fa que hi hagi qui hi col·labori només pel que fet que així l’uniformisme ideològic no sigui tan evident. Només, però, s’aconsegueix que el Menorca pugui «vendre» una suposada pluralitat que no té de cap de les maneres, com es pot comprovar fàcilment en llegir la línia editorial del mitjà, per exemple en temes com el tractament del sistema educatiu («La piedra de toque de todos los males de nuestro sistema educativo, en Balears, es la mala calidad del personal docente, tanto en Primaria como en Secundaria», afirma l’editor del diari); també en les notícies ens pinten una illa molt concreta: Àgueda Reynés és la millor batlessa de la història maonesa (i ja la tenim dalt el cavall, preparant-se per les festes: notícia d’aquest mes d’abril!); el General de les Rotondes aclarirà el transport de l’illa, no l’aeri (es veu que a Madrid ja no comanda com abans); cal construir més, tot i que s’ha demostrat que aquest model, el de la bombolla, ens ha menat a la crisi (darrerament el diari sembla un catàleg de promocions urbanístiques); els gonelles hi reben un tractament simpàtic…
Ep! Tot legítim. Cadascú té els seus interessos i el dret de defensar-los. El que passa és que no són els meus i, per açò mateix, no entenc que hi hagi de contribuir, ni que sigui finançant un mitjà que defensa uns valors radicalment diferents als meus. Dit d’una altra manera: el Menorca és un producte molt determinat i, com a tal, ningú no està obligat a pagar per llegir-hi allò que no li agrada. Un euro i busques, entre setmana, per escarrufar-se amb les barbaritats d’alguns columnistes? Ho trob sorprenent. Quanta gent hi ha a l’illa que mai no compraria La Razón per motius idològics, però que compra el Menorca, que no s’hi allunya gaire (fins i tot comparteixen un columnista)? Ho fan per la informació? Per saber què succeeix a Menorca? Avui dia és molt bo de fer estar informat del que passa a l’illa: la xarxa permet fer-ho de manera tan intensa que, fins i tot, es pot caure en la infoxicació sense haver de passar per les pàgines del diari. I no passa res.
Bé, el que deia. Cada vegada que rep una convidada a votar en una enquesta digital d’un diari, no en faig cas. I si és al Menorca, encara menys. Açò sí, si us n’he parlat és perquè no tenc del tot clara la meva posició. Segurament, em deix endur pel que em dicta el cor (o, pitjor, el fetge!) més que no pas pel que hauria de ser el fruit del raonament tranquil. Som molt conscient que, amb el que he escrit, puc guanyar-me alguna nova antipatia. N’he parlat moltes vegades i amb força gent i les posicions són molt variades: des de qui fa mesos que no llegeix el diari, fins a qui hi col·labora perquè cal ésser-hi, o qui no pot passar, el diumenge, sense llegir els articles del mascle ibèric, d’estil xulesc, Pérez Reverte, al suplement XL Semanal que, per cert, és el mateix que reparteixen el diari ABC i altres capçaleres del grup Vocento.
De fet, si ho planteig, és perquè m’agradaria que en parlàssim.
Visits: 0
Moltes gràcies per la reflexió. Compartesc la gran majoria de les idees que exposes. Jo m’he plantejat moltes vegades si val la pena excriure pel diari Menorca així com estan les coses. Sóc consicent que els ajut – gratuÏtament- a rentar-se la cara. Però malgrat tot hi continuï escrivint com ho fan tants comentaristes a tants diaris d’arreu del món que tampoc es senten còmodes amb els seus amos – polancos, godós, Laras. I ho faig per una sola raó pels lectors. Ens agradi o no arribes al Menorca encara arribes a un públic ampli. Com a comentarista – flacot això sí – només pretenc una cosa donar arguments a la gent, és a dir eines per pensar la realitat. No sé que faré en el futur – és molt possible un dia em cansi o canvi de mitjà de comunicció – tanmateix el que sí que sé és que no em sentiré malament d’escriure pel menorca mentre cregui que sóc útil als lectors.