Què li passa al barcelonisme?

Després de l’eliminació de la Champions i de la Copa el Barça està enfonsat. Tot i que va empatat a punts amb el líder a falta de quatre jornades aquesta temporada ja ha estat classificada de catàstrofe. Els “seguidors” se’n van a la Masia a escridassar els jugadors (tal com passava a Madrid fa quatre mesos). I jo que em pensava que els culés eren diferents.

Una catàstrofe era quan mos eliminava de la Copa el Figueres, quan mos eliminava de la Champions en Werder Bremen, quan haviem de lluitar fins a darrera hora per entrar a la Champions.

Encara no està tot perdut. Encara pot ser una temporada brillant. O no.

Mentrestant dos clubs històrics (la Reial i l’Athletic) hauran de lluitar fins a l’últim sospir per salvar la categoria. I els seus seguidors els segueixen aplaudint i omplint el camp a cada partit. Què li passa la barcelonisme?

borja

Visits: 0

5 comentaris a “Què li passa al barcelonisme?”

  1. Catalunya és més que un club. A banda dels pericos -que per arribar no arriben ni a lloros- on són la resta de clubs de futbol catalans. El Nàstic? On són el Lleida, l’Europa, el Jupíter… El Barça s’ho ha menjat tot, país petit per un club tan gran? Pens que la diversitat en altres esports, com l’handbol, l’hoquei, el waterpolo, el rugby… amb hegemonia clara blaugrana (deu títols de lliga seguits amb els d’hoquei) en alguns d’ells demostra que el Barça no ha actuat sempre com a líder solidari dels clubs catalans. Per entendre’ns, amb tot el que suposa el descens del B i la desaparició del C a can Barça, el club facilitarà especialment les cessions de determinats jugadors a clubs de segona (Nàstic, i qualcun altre que pugués pujar) i segona B o els tornarem a enviar al Múrcia o al Numància?
    Per què dic tot açò? Perquè pens que el model català també serveix per explicar el cas de l’Athletic. Vagi de primer que deixant clar que el blaugrana és el meu color, els de l’Osasuna són el meu segon equip. I crec que és veritat que els de Bilbo s’han dedicat a fitxar tot basc que despuntés a Donosti, Gasteiz, Iruña, Andoain o Portugalete. Dins el grup basc de futbol són els que tenen la pasta (l’oligarquia basca és biscaina) i així cada any fitxen de la Real i de l’Osasuna. La mateixa plantilla d’enguany dels de Bilbo n’és un exemple. No em sembla malament açò, però no tenyim d’un excés de romanticisme el que és el mercat del futbol a Euskadi o a Baviera.
    I tant de bo al juny els bascos puguin continuar els seus tres equips actuals a Primera. I que quan escatin Pitterman, el Gara pugui tornar a titular “Euskal Herría tendrá cuatros equipos en Primera”.

  2. Perdonau que canvïi de tema, però no puc permetre que parleu de l’Athletic Club com si fos el Madrid o el Barça. L’Athletic Club és el millor club de la història d’Euskadi, i és el millor club per mèrits propis. És el club que més ha cuidat la seva pedrera i el que més aposta pels jugadors de casa de tota la lliga. Té una filosofia i una forma de ser que estan reconeguts arreu d’Europa. No oblidem que dels tres equips de primera que no han baixat mai és el més antic.
    I si bé és cert que des de fa uns anys està en hores baixes ara vos explicaré els motius: com bé dius, Fons, fa uns 15 anys que no treu de la seva pedrera el que treia abans. La raó és molt simple: el Barça li va robar, a cop de talonari, tot l’equip tècnic de Lezama: directius, entrenadors de futbol base…
    L’altre problema és que els jugadors que pugen no s’han pogut “curtir” com ho feien abans quan passaven uns anys a 2a A amb l’Eibar o el Sestao (perquè ja no estan a segona) i ara es troben de cop tant joves i jugant a primera.
    Esper que tot açò vos hagi fet sentir, malgrat tot, una mica més aprop de l’Athletic Club de Bilbao.
    Aupa Athleeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeetic!!!!!!!!!!!!!!!!!!

  3. El Barça ve de 2 anys espectaculars de joc i resultats, de tant bon nivell que ningú al món no posava en dubte que el Barça estava per damunt i amb diferència de la resta. Quan açò passa qualsevol entrebanc per petit que sigui genera dubtes que poden afectar a tots els àmbits del joc. Només una reacció ràpida i contundent del entrenador pot reconduir la situació. En Rikjard que és un bon entrenador, però amb poca experiència com a tal, no ho ha sabut fer i d’anguany n’haurà d’aprendre (no he dit que la culpa sigui només seva, que consti).
    Tots els que han/hem competit esportivament sabem com l’estat d’ànim domina per sobre de qualsevol altre paràmetre del joc. Enguany en els moments clau de la temporada el Barça ha fallat, no ha acabat de rematar els partits que tenia ben dominats, l’exemple més clar s’altre dia contra el Betis. El Barça va fer un festival de futbol a la primera part, un atac i gol continu amb 12 oportunitats clares de les que només una va acabar sent gol. En veure que la piloteta no entra el jugador i el mister dubten i el contrari es creix i veu el forat, i ja està… golet, partit empatat, lliga en l’aire. Així els darrers 3 mesos.

    El Madrid, patètic en tots els sentits menys amb una sola cosa darrerament: intensitat, que no vol dir ni bon joc ni res que se li assembli.
    Cice, has vist sa peli d’en Woody Allen “Todos dicen I love you”? es fill d’en Allan Alda després d’una operació començà a veure ses coses molt més clares…. Jo t’ho aconsellaria. Ves a n’es metge i fes t’ho mirar, segurament després no seràs més feliç, simplement veuràs alguna cosa.
    Cice, no t’ho prenguis malament, de bon rollo blaugrana i blanc i blau de la Reala!

    Entre Athletic i la Reala, sempre els txuriurdin, es qui em coneixeu sabeu que el blanc i blau de la Reial i el blaugrana del Barça vesteixen el meu esperit. L’Athletic és l’equip poderós del País Basc, viuen del talonari i de la cantera de la Reial, d’Osasuna i de l’Eibar, és un mite que l’athlétic tengui la millor cantera de l’Estat, com a mínim els darrers 15 anys. L’Athletic ara és una altre cosa i així els hi va, no saben a què juguen i tots barallats entre ells dins i fora d’es camp.
    A la Reial li manca Atocha i li sobra una pista d’atletisme que distorsiona la visió del devanter quan xuta a porta. Si baixam referem l’equip (amb 39 punts ens salvarem crec jo), tenim una gran cantera i haurem de mester un parell de foranis bons i barats que ens ajudin, tipus Karpin, Kodro, Atkinson, Océano, Kovasevic, en el seu temps… Jo aconsellaria que fessin una volta per Àfrica, a Mali, Nigeria, Ghana…., allà trobaran futbol en estat pur, amb força i talent…. que m’enviin a jo de cercador si volen, jo m’hi apunt.
    Gora Reala!!!!!!!!!!!!!

  4. Primer punt: Cice, tu i la teva colla de sobrats podeu anar fregir espàrrecs.
    Segon punt: pens que el barcelonisme pateix un problema d’estat d’ànim intrínsec al mateix fet de ser barcelonista. Deixant de banda l’actual situació a la Lliga (empatats amb el líder a punts i amb un millor calendari que el rival), els seguidors del Barça estan acostumats a patir, a passar pena, a entonar l'”Avui patirem” abans de bonibé qualsevol partit. Les dues darreres temporades amb dues lligues i una Champions són història gloriosa a can Barça, i contra el que alguns cabronassos merengues i molta premsa catalana opina, els tres grans títols obtinguts són punt d’arribada, no final. Compareu, sinó, les mitjanes d’edat de l’equip que va guanyar la Champions amb la resta de candidats. Es deia -i no veig perquè ara açò ha de canviar- que era un equip de futur, i ara caiguts de la Champions (en una eliminatòria empatada a 2 gols contra el Liverpool), de la Copa del Rei (penòs partit a Getafe) i colíders a la Lliga es gira el discurs com un calcetí i deim que estan acabats i que s’ha de fer neteja al vestidor. Evidentment, no neg que qualque cosa passa, bàsicament pens que és un tema d’actitud, no de qualitat, no canvii els jugadors blaugrana pels de cap altre, en aquests moments. Rijkaard no ha sabut manegar tant bé com les darreres temporades un vestidor (Neeskens no és Ten Cate) que ha passat d’aspirar a tot a guanyar-ho tot, i circumstancialment dues lessions greus (Eto’o i Messi) i deficient pretemporada en el cas del Gaúcho. Podem fer totes les crítiques que vulguem (crec que va quedar per fer, per exemple, la de la disposició tàctica de Rijkaard a la final de París) emperò la temporada no ha acabat, podem vendre tot el que tenim i començar de nou però així no es marca època, mantenim els cracks a l’equip, recuperem-los per a l’equip, plantegem què necessita l’equip, descartem allò que no faci més que nosa i engeguem la següent temporada amb fam de victòria.
    Visca el Barça! (i avui el Sevilla també!)

  5. Hola a tothom!

    Com sabeu, sóc un bon madridista i estic eufòric, però no tenia valor d’obrir una entrada per explicar-vos com estic de content. Gràcies Borja per aquesta oportunitat!

    Com bé saps, el que us passa és el final d’un cicle que ningú pensava que acabés tan ràpid. Us passa el mateix que a nosaltres quan erem els galàcticos, cadascú pel seu compte i festa a punta pala perquè són estrelles. Me va dir un del Barça que en Motta, per exemple, no jugava perquè esnifa cocaïna i donaria positiu; encara que avui m’han dit que no juga perquè s’ha tirat a la filla del mister (recorda el final d’en Laudrup, no?).

    Bé, aquesta lliga ja l’heu perduda, caieu en picat, i si casualment la guanyéssiu, Borja, no seria una temporada brillant. No sou diferents dels altres equips, la gent és igual per tot i els diners, que comanden, no permeten cap marge d’error, i la gent ho sap.

    Si poguéssiu triar, a qui salvaríeu: la Real o l’Athlètic? Mal de fer eh? Ala idò, salut!

Els comentaris estan tancats.