La tardor espanyola

Article publicat al diario Menorca dia 19 de Juliol 2012

L’inici de les vacances ha coincidit amb l’anunci de les retallades més dures que es recorden. Tot i l’ambient d’estiu que ja es respira, no hi ha conversa que no transpiri indignació per la pujada de l’IVA, la supressió de la paga de nadal als treballadors públics i la retallada d’un 30% dels regidors als ajuntaments. La gent viu amb perplexitat un procés que inevitablement porta a l’empobriment general de la població. Es confirma que la via triada per sortir de la crisi és la més dura de totes. Ni pla Marshall que Alemanya no vol finançar, ni devaluació d’una moneda que no tenim. Senzillament austeritat pura i dura. Cap política enfocada al creixement ni res que suggereixi justícia social.

Encara no porten sis mesos, i el govern de Rajoy ja ha perdut el nord. Les mesures aprovades el divendres 13, a més de sinistres, suposen un a rectificació en tota regla del seu programa electoral. L’eliminació de la desgravació per compra de vivència introduïda al Gener n’és el millor exemple. La inconsistència d’aquest govern és manifesta. S’han passat anys elogiant als emprenedors que ara es veuen doblement colpejats per l’augment de l’IVA i les retencions de l’IRPF. El més preocupant és la seva insensibilitat social. No s’ha anunciat cap mesura que penalitza les rendes altes o de capital. Tot el pes de les retallades recau damunt els treballadors, els autònoms i les tan odiades autonomies. I tot això en un context marcat per la manca de transparència i la xul·leria ministerial que tan bé encarna Montoro, que ja hauria d’haver dimitit.

La conseqüència més evident de les mesures anunciades és el trencament de la confiança dels electors amb el govern. Molta gent que es va deixar enganar per unes promeses impossibles comença a estar molt escaldada. I no em referesc als sindicalistes, ecologistes i defensors de la llengua sinó a la base social mateixa del PP, la classe mitja, els funcionaris, els petits comerciants i els autònoms. Ja hi ha veus que es pregunten si Rajoy arribarà a Nadal. Jo en tenc dubtes seriosos. Tot i la seva majoria absoluta, el compte endarrere ja ha començat. Cap govern ha estat capaç de sobreviure unes mesures tan dures com aquestes. Si l’anunci per sí sol ja suposa un terrabastall, no vull pensar que passarà quan les retallades desbaratin la cartera dels ciutadans.

Tot i els èxits esportius, les mesures aprovades anuncien una tardor espanyola, que no té res a veure amb la primavera àrab. Les mesures no només trenquen un sistema de partits viciat, sinó també el consens polític sorgit de la transició. Ja no és possible l’ambigüitat calculada de l’any 1978, que va consolidar un estat centralista i alhora federal, que afavoria als rics alhora que es reafirmava un estat del benestar, que homologava Espanya a una democràcia occidental alhora que es deixava tot fermat i ben fermat. El moment obliga a tots els actors a triar. I l’estat ha deixat ben clar que primer se salva a ell mateix, encara que posi en perill la cohesió social. No debades l’estat ha centrifugat la majoria de les retallades en les autonomies, els ajuntaments i els treballadors. Només es preveuen 600 milions d’Euros de retallades als ministeris quan tan sols en trens d’alta velocitat al 2012 se’n gastaran més de 4000 milions.

En un acte d’irresponsabilitat sense precedents, l’aparell de l’estat ha posat en marxa una operació de gran de volada per desfer l’arquitectura institucional nascuda l’any 1978 i tornar a l’Espanya canyí dels anys 60. La reforma de la llei de bases locals va en aquesta direcció. I és que la supressió d’un 30% de regidors no suposa cap estalvi. Estalvi seria suprimir diputacions, vertaders forats negres de la política, que ara es reforcen. És una maniobra per reforçar un bipartidisme en hores baixes i ofegar la democràcia local en favor de virreis amb llinatge Fabra. Però és clar la gran operació és contra les autonomies. Primer se les escanya econòmicament, després se les rescatarà per finalment controlar les seves polítiques, per exemple tot obligant a la Generalitat a suprimir TV3.

Davant aquest panorama tan desolador n’hi qui ha opten per repiular mentides mal intencionades al servei del poder, per exemple que a l’estat espanyol existeixen prop de mig milió de polítics, com si per Pérez Reverte la democràcia de base fos el problema. D’altres – entre els quals m’incloc – optam per fer sentir la nostra veu. Les retallades socials i democràtiques no poden quedar impunes. Tanmateix cada vegada és més clar que la millor opció és sortir d’aquest estat irreformable. No només acabaríem amb el dèficit fiscal, sinó que seria una oportunitat única de crear quelcom diferent.

Em disculparan els meus lectors. M’hauria agradat rebre l’estiu amb un article més refrescant. Tanmateix aquest mes de juliol fa molt de fred.

Twitter: @pauobador

Share Button