Març

Comença de fa uns anys amb un primer de mes festiu, quan els menorquins i les menorquines no tenim res a celebrar perquè la balearitat imposada és manco projecte que qualsevol altra realitat politicoadministrativa. Els romans el dedicaven al déu de la guerra mentre que avui en dia qualcuns i qualcunes esperen el dia de la dona (fins quan continuarem rallant de violència de gènere en tost de terrorisme masclista), a Irlanda celebraran el seu dia de sant Patrici (dia en què quan érem universitaris i esperançats visitàvem pubs plens de gent contenta amb una pinta de cervesa a la mà), i nosaltres tindrem el gust enorme de tornar anar de noces, aprofitant que encara és vigent la unió matrimonial entre qui s’estima i es vol casar. Març ja no és mes de guerra per nosaltres, però els fronts de batalla estan oberts i l’ofensiva del neoliberalisme britanicofranconordamericagermànic fa excavar noves trinxeres des d’on només es pot resistir, i gràcies. Proactivament, emperò, daré doblers per tal que es pugui fer el documental necessari sobre l’Operació Garzón, que amb el pretext olímpic del 92 va torturar independentistes catalans, essent condemnat l’exjsuperjutge –més estrellat que no estrella- pel Tribunal de Drets Humans d’Estrasburg per no haver atès les denúncies de tortura manifesta.
També sol ser mes d’espàrrecs, amb els quals pots fer-te unes truites insuperables i si tens bon pa a l’abast i un gotet de vi negre, ja pot ploure. També la primavera vindrà, tot i que serà a l’abril que se’ns mostrarà més autèntica i més groga. I sense descartar qualque alenada de fred viu encara (març, marçot…), desitjant noves pluges (Catalunya està seca, més enllà de la conya marinera dels embassaments), i en alerta davant el pol•len volant de parcs, jardins i boscos. I amb canvi d’horari també a la vista que allargarà les hores de sol de capvespre.
Televisament rallant, recomanar l’Òpera en texans del canal 33 (dimecres nit). Literàriament insistesc en el gran molt gran Gabriel Galmés i en La gavina de Márai. I de música de fons, La consagració de la primavera d’Igor Stravinsky, molt molt recomanable, de ver us ho dic!

Share Button

5 comentaris

  • Joel

    6 març, 2012

    Joan: te recoman reprendre La gavina i conèixer na Onada Única. S’ho val. I sí, La dona justa te’l vaig donar jo (que no deixar) i no sé si trobarem res millor de Márai que aquest gran llibre.
    F: Me n’alegr que també ens trobem per aquí. Abraçada!

  • F.

    5 març, 2012

    Ie, xiquet…

    Interessant (i poètica) successió d’evocacions tranquil·les (en l’expressió, almenys), molt pràctica, a més a més, per les recomanacions gastronòmica, televisiva, literària i musical que ens fas… Abraçada!

  • Joan Carles

    2 març, 2012

    Vaig començar La gavina fa estona, però va quedar a un munt on no he tornat. És una llàstima, perquè el darrer llibre de Marái em va fascinar, absolutament (me’l vas deixar tu, no?). Esper tornar-hi prest i trobar-hi allò que no hi vaig saber trobar tot d’una.

    Ja tenc ganes que comenci a deixar de fer fred…

  • Joel

    2 març, 2012

    Gràcies, pau, m’alegr molt que creguis que escric i faig regals a la vegada.

  • Pau Obrador

    1 març, 2012

    És un gran plaer que dia 1 de cada mes no només et descontin la hipoteca sinó que et regalin una entrada com aquesta. Realment precioses totes

Els comentaris estan tancats.