L’Empordà al natural

Aquest pont del 1r de maig vam anar a l’Escala, municipi costaner i per tant turístic de la Costa Brava catalana, però, tot s’ha de dir, no tan turístic com Roses, Platja d’Aro o Lloret; i des d’allà vam fer unes quantes excursions per l’Empordà més natural, ja que era un deute que teniem pendent (l’Empordà més monumental ja l’haviem visitat a trossos: Peralada, Empúries, Castelló d’Empúries, Pals, Ullastret…), i a més, anant amb fiets vam trobar que els hi agradaria més.

La ruta va començar al Parc Natural dels Aiguamolls de l’Empordà. Si agafeu la carretera que va de St Pere Pescador a Castelló d’Empúries al km 13,6 trobareu el centre d’informació El Cortalet, on hi ha un pàrquing que costa 1,5€, i des d’on podeu gaudir d’unes rutes per fer en bici o a peu que desemboquen en fantàstics “aguaits” on observar els aiguamolls en tota la seva esplendor. Bernats pescaires, ànecs coll-verds i fotges, juntament amb cigonyes, agrons blancs i esplugabous són molt fàcils de veure. I fins i tot vam veure “daines” (cèrvols). A més el passeig és molt agradable i gens cansat.

Una mica més al nord, a tocar de França, hi ha el Paratge Natural d’ Interès Nacional de l’ Albera, que comprèn els municipis de la Jonquera, Cantallops i Espolla. Tot i que està com dic, una mica enfora, també és força recomanable: el paisatge característic és de camps de vinyes i oliveres a bosc mediterrani en estat pur. A l’Espolla hi ha el centre d’informació, però com era festa local estava tancat (quin país aquest!) Així que vam anar a cercar el Centre de Reproducció de Tortugues de l´Albera que es troba als voltants de Garriguella, al Santuari de la Mare de Déu del Camp. Realment és un lloc que val la pena, mos va agradar molt, tot i que és una mica car: 5 € els grans i 3 els fiets. A més de la tortuga mediterrània (Testudo hermanni hermanni), de la qual hi han desenes d’exemplars, hi ha una exposició d’altres tortugues d’arreu del món, per exemple una d’africana de mida considerable i amb la que estan realitzant també un projecte de cria i reintroducció en el seu hàbitat natural.

Finalment vam acabar al Parc Natural del Cap de Creus. Pujant cap a St Pere de Rodes, veritable joia del romànic català que no us heu de perdre per res del món (us recordarà els castells d’Escòcia), mos vam aturar a l’àrea recreativa del Mas Ventós, on podeu disfrutar d’unes fantàstiques vistes sobre la badia de Roses i la plana de l’Empordà, i podreu fer un bon “picnic” o una costellada ja que hi han graelles preparades i tot. A més podreu estirar les cames o jeure a la gespa en un lloc gairebé idílic. Del Cap de Creus ja no vam fer més tros, o millor dit, el fam fer en cotxe, ja que els fiets es van dormir i no era qüestió de fer-los baixar del cotxe cada dos per tres, mesquinets. Vam travessar del Port de la Selva cap a Roses, però vos recoman també el far del Cap de Creus i Cadaqués, com no.

Esper que vos hagi agradat el meu relat i que si teniu possibilitat d’anar-hi, hi aneu que val la pena.

Share Button

2 comentaris

  • Borja

    8 maig, 2007

    Sa veritat és que me conec millor zones de l’Empordà de que devora ca meva, tal vegada sigui perquè quan vaig allà estic de vacances i aquí no.
    Ja m’han dit que per aquí hi ha moltes excursions molt polides, però és un tema que tenc pendent.

  • Joel

    8 maig, 2007

    No deixa de ser curiós que tiri més a comentaris l’espai de “mis horrores favoritos” en temes arquitectonicoescultoricourbanístics de Xalandria que aquesta teva molt bona aportació empordanesa. Sense dubtes que el fet que et respongui un dels altres residents principatins no deu ser coincidència. Prenc nota del que expliques Borja. I ja veurem si hi puc anar amb n’Andreu qualque dia, hi deu haver el tema del transport públic però als aiguamolls igual s’hi pot arribar sense massa dificultats.
    Per cert, a la tardor vaig fer una excursió a peu des del Figaró i cap a Vallcàrquera, ho coneixes? Està prou bé, vaig anar a parar a la Garriga, però hi ha estones de l’itinerari ben plaents.

Els comentaris estan tancats.