Aquest és un article que feia molt de temps que volia escriure, però sempre se’m resistia Açò és així en part perquè tenia – i encara tenc – molts dubtes sobre el tema, però sobretot perquè tenia – i encara tenc – por a que s’acusi del que no som. Avui m’hi atreviré, avui parlaré d’immigració.
Dia 28 de desembre durant una bona estona Plataforma per Catalunya – un partit xenòfob i racista – va superar el 3% de vots que els donàvem 3 diputats al parlament. Finalment no va treure representació parlamentària tanmateix els seus 75.000 vots són un avís molt seriós que no podem deixar de banda. Si PxC no va arribar al 3% és perquè el PP va endurir el seu discurs anti-immigració durant la campanya electoral fins a límits insospitats. L’èxit del PP – va treure 18 diputats – té més a veure amb el videojoc de n’Alícia on es mataven immigrants i independentistes que amb el seu espanyolisme rampant – que només tenia per objectiu tancar una possible hemorràgia de vots cap a Ciudadanos. El PP va plantejar les eleccions catalanes com un camp de proves per un nou discurs més autoritari i xenòfob que sense cap dubte desplegarà a les properes municipals. No m’estranyaria que Maó sigui una de les ciutats elegides. No deixa de ser irònic que el partit que va obrir les portes a la immigració sigui el que faci bandera de l’anti immigració
Quan parlam d’immigració el més normal és parlar de degeneració moral i política o de nacionalisme excloent. Em sembla pixar fora de test, un error. El que ens hauria de preocupar no és l’existència de partits racistes i autoritaris, sinó d’un context econòmic i social que alimenta la l’autoritarisme i la xenofòbia. El que és realment important és que hi ha cada vegada més gent que està disposada a votar opcions autoritàries i racistes, és a dir que considera l’autoritarisme la resposta política necessària a una situació econòmica i social cada vegada més incerta. Que ha passat aquí?
? Ha passat que a mitjans dels anys 90 es va promoure l’entrada de mà d’obra no qualificada sobretot en el sector de la construcció i els serveis. El creixement de la immigració no va ser fruit de la casualitat sinó que va ser una decisió fortament meditada del govern d’Aznar en un context de creixement econòmic (una decisió que per cert va incomodar a l’UE). L’objectiu era reduir el cost de la mà d’obra i augmentar els beneficis empresarials. L’establishment del moment veia en l’augment dels salaris un fre al creixement econòmic.
Ha passat que el creixement de la immigració ha desestabilitzat el mercat de treball en benefici del capital. Els immigrants estaven disposats a treballar més per menys, exactament el que volia el capital. Les classes treballadores autòctones han vist com el creixement econòmic no es traduïa en un augment de la qualitat de vida. També han vist com els serveis públics dels quals depenen es deterioraven.
Ha passat que l’esquerra davant el creixement de la immigració ha optat per un discurs de la tolerància i la integració. Es tracta un discurs políticament correcte que plau a les classes mitjanes benpensants però que serveix per justificar l’empobriment de les classes treballadores. És la quadratura del cercle: la dreta dissenya una política per beneficiar el capital que l’esquerra justifica ideològicament.
Ha passat que en un context de crisi econòmica les classes treballadores, que en el cas de Catalunya (i Maó) voten majoritàriament al PSC-PSOE, es senten abandonades. Veuen con el seu vot no serveix ni per augmentar el seu nivell de vida ni per millorar la qualitat dels serveis públics- que són els dos motius principals que els portaven a votar PSC-PSOE en primera instància. És a dir, el partit ja no representa els interessos dels seus votants.
Ha passat que s’ha creat un partit – Plataforma x Catalunya – que fa de la lluita contra la immigració l’eix central del seu discurs polític. És un partit xenòfob que importa el model del Front Nacional Francès. Igual com passa a França la majoria dels vots provenen de barris obrers. Als banlieues de parís les classes treballadores van passar de la nit al dia de votar el partit comunista a fer-ho pel Front nacional d’en Le Pen. Així tenim que mentre que el FN fàcilment arriba al 20% de vots, el PC rarament supera el 5%.
Ha passat que ningú volia parlar d’immigració car no és políticament correcte. Com deia Alfred Bosch en un article recent “hem anat negant la realitat a força de paraules boniques”. La immigració – superior al 20% en el cas de Menorca – s’ha convertit en el que els anglesos anomenen “the elephant in the room”, l’elefant que tothom veu però del qual ningú en parla.
“Com s’explica una ceguesa tan acusada? Doncs simplement perquè no ho volíem saber. Ni els enquestadors ni els enquestats, en volien sentir parlar. Volíem ser joves, purs, volíem ser Peter Pan i preteníem viure al món de fa vint anys, en què no hi havia racisme perquè, ras i curt, a casa nostra no hi havia races.
Per mi el tema de la immigració no és tant una qüestió de xenofòbia (és a dir de manca de cultura) com d’interès de classe. El que està en joc és l’empobriment de les classes treballadores. La xenofòbia no és la causa del problema sinó una resposta (per mi equivocada) a una problemàtica social molt concreta. Ens gastam molts recursos amb missatges de tolerància i integració com si el problema fos de mala educació. Ara bé les campanyes publicitàries no canvien la realitat econòmica i social cada vegada més explosiva dels barris treballadors, la qual alimenta la xenofòbia.
Algú em dirà que tot això està molt bé però que els immigrants encara s’ho estan pitjor. Hi estic totalment d’acord. La situació és dramàtica i cal també parlar-ne. Hi ha altres que em diran que la globalització és inevitable i no podem aturar els fluxos migratoris. En aquest cas no estic d’acord. Dir que les persones, els objectes i el capital es poden moure lliurement és tant com dir que els estats ja no són estat. I és que el control de les fronteres és la raó de ser d’un estat. La realitat és que s’han globalitzat i liberalitzat uns fluxos i no uns altres. Com és que els grans monopolis continuen protegits, i en canvi els treballadors poc qualificats – els que potser més ho necessiten -no?
Les forces polítiques que representen a les classes treballadores – molt especialment el PSOE- necessiten canviar el seu discurs sobre immigració si no volen tenir una sorpresa desagradable. El debat no és si s’ha de deixar entrar els immigrants (universalisme d’esquerres) o s’ha d’aplicar mà dura (autoritarisme de dretes). El debat de veritat és com s’articula una política progressista, d’esquerres, radical sobre immigració que no empobreixi a les classes treballadores. No veig que té de progressista una política que fa als rics més rics i a les classes treballadores més vulnerables. És la responsabilitat de l’estat protegir els més desprotegits de les conseqüències negatives de la globalització.
Visits: 1
Aquest ha estat un debat molt interessant que segurament deixaré aquí – no sigui cosa que se’m conegui per aquell que discuteix tot el dia sobre immigració. Filosòficament i ideològicament no estic en descord amb ningú. Compartim la majoria dels valors. Deixau-me fer algunes aclaracions que crec que respondran als tres darrers comentaris.
1.1- Personalment no tenc problemes ni morals ni polítics per acceptar això de que cal “aprendre a viure amb bastant menys del que estàvem acostumats” o que el món tendeix a igualar les diferències entre Àfrica i Europa. Fins i tot subscriuria molts dels principis liberals que han sorgit aquí. Tanmateix sospit que el 99.9% de la població sí que tindria molts problemes per acceptar les conseqüències pràctiques de tot aquest procés. Fixau-vos que tothom està a favor de protegir el medi ambient i de lluitar contra el canvi climàtic i després tothom compra cotxes contaminants, sembra gespa i instal·la aire acondicionat. La teoria i la pràctica no tenen res a veure. Si aquest és el camí, el més sensat seria fer-lo tot protegit els més dèbils – és a dir els obrers no qualificats autòctons i immigrants – són els que hi tenen més a perdre. I això requereix moltes coses, també alguna mena de política d’immigració.
2.Crec que ens seria útil recordar la història política de l’esquerra europea. Hi ha tres tradicions bàsiques: la comunista, l’anarquista i la socialdemòcrata. Avui tota l’esquerra és socialdemòcrata. La base de la social democràcia és l’estat de benestar (drets socials + serveis públics + regulació del treball per a tothom). És ver que l’himne socialista es diu “la internacional” i parla de la unió dels treballadors de tot el món, tanmateix aquesta unitat d’acció política no s’ha produït mai (per cert aquest va ser un debat molt viu durant la primera guerra mundial). No existeix cap moviment polític de masses que traspassi fronteres nacionals i que es basi en un principi de solidaritat internacional. Potser si m’apurau l’ecologisme. En general tots es basen en la defensa del treball i el benestar dins un context nacional – tots són partits del treball (the Labour party). Algunes de les aportacions que s’han fet aquí posen el principi de solidaritat internacional per davant del principi de benestar social. Això està molt bé i és èticament és preciós i segur que té moltes coses bones. Però no ha funcionat mai. Si l’esquerra no defensa el benestar social dels seus votants qui el defensarà? Molt senzill partits autoritaris. Va passar als anys 30 amb els resultats que tots coneixem.
3.M’he negat a parlar en termes de cultura, i de tolerància en part per una qüestió ètica. Si analitzam els discursos de tolerància i solidaritat que dia sí dia també omplen els diaris i els parlaments veurem que la idea és sempre la mateixa. Que hi ha “energumenos” que no són prou tolerants i solidaris i que se’ls ha de reeducar. El problema és sempre que “el obrero” que és queixa de la immigració (o el català que es queixa que Madrid ens roba) no té prou cultura, és un avariciós i un mal educat. El recurs a la cultura i la tolerància esdevé un instrument per tapar el conflicte. No hi ha conflicte, sinó que hi ha mala educació. Aquest és el missatge que se’ns vol vendre. I a mi no em dona la gana d’acusar a ningú de maleducat i encara menys a un aturat que viu a un pis cutre a un barri de perifèria d’una gran ciutat. Contestant a n’en Fidel els conflictes purament culturals (si els immigrants poden portar burka o no) no em preocupen s’arreglem amb temps i una mica de TLC (tender loving care) els conflictes econòmics i socials em preocupen una mica més.
4.Hi ha algunes idees que s’han donat per descomptat que no crec que siguin tan òbvies. Voldria destacar tres: en primer lloc no estic d’acord que “controlar fluxes migratoris és impossible”. Tots els països ho fan amb l’excepció d’Espanya i els EUA. I això no vol dir de cap manera que haguem de començar a expulsar a ningú. Aquí no hi sobra ningú, tots som menorquins faltaria més! (no oblidem que el 90% dels immigrants ha entrat per Barajas amb un visa del govern senzillament perquè el govern els volia). La segona idea que m’agradaria discutir és la de “ la immigració que ha estat imprescindible per a que el país avancés”. Fins un cert punt és ver però fins un límit. Jo diria que ha estat imprescindible per fer possible la més gran bombolla immobiliària que es recorda. Quan la immigració volia dir que hi havia més gent que cotitzava a la Seguretat Social potser sí que era així, però amb un 20 % les coses comencen a ser una mica més confoses (en el fons el que vol fer el govern i això sí que és hipòcrita és exportar l’atur que tan problemes crea a base de pagar de bitllets de tornada). La tercera idea és que no hi ha relació entre empobriment de la classe obrera i immigració. El punt clau del meu argument és precisament aquest. Per mi la política d’immigració s’ha usat per mantenir els salaris baixos, promoure l’economia especulativa i americanitzar la societat (de la mateixa manera que ara l’atur s’està usant per destruir l’estat de benestar). Les classes mitges tenen el seu lloc de feina molt protegit (és impossible que la universitat de Valladolid contracti a Einstein ja que li faltaria una fotocòpia compulsada), en canvi els obrers poc qualificats que fan feina a la construcció tenen més competència que mai si és que tenen feina.
Tot indica que no es crearan llocs de treball en els propers anys, i que la taxa d’atur romandrà alta. El que ha passat ja ha passat i no és pot canviar. L’únic que volia dir en el fons és que no veig que té de progressista cridar a milions d’immigrants perquè vinguin a fer feina a Espanya per després deixar-los a l’atur amb una hipoteca impagable
Salutacions, Pau, una abraçada a tots.
Evidentment que dius que els immigrants en són víctima, de la realitat que descrius. Però l’empobriment de les classes treballadores el vincules a aquest procés. I jo recordaria que la presència d’immigrants -com diuen tots els estudiosos, entre ells Joan Oliver- ha estat imprescindible per a que el país avancés, també demogràficament. I l’empobriment de les classes populars no té a veure amb aquest arribada sino amb la falta de polítiques d’ajuda social als més desfavorits, i a una crisi que afecta més a qui menys té, òbviament.
Controlar els fluxes, és una tasca gairebé impossible.
Però el que més m’interessa és el “ara què?”. I m’agradaria saber què proposau, respecte a sa immigració? Expulsar-los, ara que ja “no els necessitem” per a fer feina perquè sa feina no hi és? Els volíem com a mà d’obra, o és que ni els volíem?
O en canvi proposau facilitar la seva regularització atès que sa gran majoria estan aquí per quedar-se?
Jo crec que hem de donar resposta concreta a çò: facilitam o no els permisos per arrelament o reagrupament? Facilitam o no que encara que no tinguin feina puguin renovar papers o no? Feim més ajuts socials de guarderia, de prestacio per desocupacio, per vivenda social, o no en feim? I ho feim per renda? (si ho fem en funció de renda, els més pobres primer, o no?).
I feim alguna cosa per a millorar sa convivència, per a entendre que Menorca ja no serà mai com era, culturalment?
Esteim d,acord, com proposen l’Hospitalet de Llobregat i Salt, a que els immigrants que vulnerin ordenances de civisme no puguin obtenir permis per arrelament i reagrupament?
Es o no és cert que molts immmigrants tenen una formació educativa molt més alta de ses feines que han fet i fan? Perquè no fomentem que es reengantxin a estudis de cicle mig o superior?
Hem d’avançar en drets tan bàsics com el dret a vot d’aquest col.lectiu o no? (un tema clau per a neutralitzar certs discursos polítics).
Merci i felicitats pel debat, com sempre, xalandriers i xalandriereres!
M’agrada molt que entri al debat tanta gent, pensava que ja ningú llegia xalandria, però veig que n’hi ha molts que llegeixen i no escriuen gaire 🙂
Estic molt d’acord amb el que diuen en Domènec i en Fonso. Haurem d’aprendre a viure amb bastant menys del que estàvem acostumats, ja fa uns quants debats que ho dic. Si trobam la fórmula per repartir els recursos una mica, segur que serem tant o més feliços que fins ara.
Tenc gravades al cap les paraules d’un altre gran filòsof, en Pepe Rubianes, que als seus darrers anys va estar vivint a l’Àfrica. Ell deia: “Cuando vuelvo de África, donde tienen problemas graves de cojones, las discusiones de aquí me parecen peleas de pijos” Com deia abans, tot és qüestió de perspectiva
Pau, entenc perquè se’t resistia l’article, el que no sé és per què no se t’ha seguit resistint.
Aquí i allà, ells i noltros, negre o blanc, dalt o baix, tu i jo, no hi ha un sense l’altre.
Si tu i jo tenim el que tenim és per que l’altre i l’altre no ho tenen!
Per què pensam que el que tenim noltros sí que mos ho hem guanyat i posam en dubte el que la resta tenen?
Per què pensam quan hi ha molta gent que el que sobra és l’altre?
Pau, et recoman que vagis de viatge. Ves de viatge 3 o 4 mesos, però no vagis a Viena, enfanguet de merda per Amèrica, sud-est d’Asia o l’Àfrica, i després torna a escriure o no l’article. Possiblement n’escriuries un altre.
El teu escrit “amaga” voluntat de mantenir privilegis de societat, tot allò del miratge de l'”estat de benestar” (pagat a partir de robar a altres, no gaire blanquets per cert).
Crisi? que els hi diguin a qui jo me sé! es pixarien de riure.
Així com crec que per solucionar el conflicte palestino-israelí la cosa hauria de petar molt i molt més encara, així es cansarien de veritat, també crec que ens convé una crisi més i més severa per començar a aprendre alguna cosa. Crec que per a que les coses comencin a anar bé, abans les coses haurien d’anar fatal, però fatal, fatal, és com millor aprenem els bípedes sense plomes.
Hauríem de començar a Assumir el Nihilisme, i deixar que els deus morts deixin de comandar-nos com encara ho fan.
Domènec i Sal
Sincerament estic bastant d’acord amb gairebé tot el que deis (amb l’excepció de qüestió educativa). Jo hi afegiria 2 idees:
1 – la política d’immigració és una peça clau en tot el procés neoliberal i globalitzador que tan bé heu descrit. Em sorprèn que l’esquerra en general no estableixi cap lligam entre immigració i desregulació mercat de treball.
2 – Que si cal protegir algú dels desastres de la globalització aquests no haurien de ser els controladors o els empresaris nàutics sinó els treballadors menys qualificats (molts dels quals són d’origen sudamericà i magrebí) Són ells que hi tenen més a perdre, venguin d’on venguin, votin el que votin, parlin el que parlin tenguin el color de la pell que tenguin. I això crec implica almanco tres coses: baixar els impostos a les rendes més baixes (que els salaris baixos rendeixin més), millorar la formació dels treballadors (és a dir la competitivitat del treball) i regular l’entrada de nous treballadors (disminuir la pressió damunt el factor treball).
Imagineu-vos que passaria si de cop i volta 20 bancs estrangers entressin a operar a l’estat espanyol. Els usuaris hi guanyarien però el Santander no li faria cap gràcia. O que 20 noves elèctriques venguéssim electricitat, els usuaris saltarien d’alegria però les 3 elèctriques actuals traurien fum per les orelles i demanarien al govern que les protegís. “The working classes” estan reaccionant exactament de la mateixa manera, volen a algú que els protegeixi de la tempesta. O la social democràcia és capaç de donar una resposta a aquest col·lectiu o algú altre ho farà
Moltes gràcies per aquest article d’opinió. Psicològicament els xenòfobs estan “ferits”d’una distorsió de sa percepció, que els fa sobrevalorar sa seva cultura, ses seves tradicions i sa seva raça, per damunt de les altres.
El 29 de novembre molts “ferits” varen treure el seu “instint a passejar”. El desconcert de sa ciutadania porta a considerar l’autoritat com a referent de valors. Creuen que els hi donarà estabilitat.
Si sa gent no se sent autònoma i segura demanarà cada vegada mes un “papamundial autoritari i xenòfob”. Al Neoliberalisme li va molt bé. Com diu na Maria jo també crec que : “fenòmens com PxC no han fet més que començar.” Estic d’acord amb en Domènec quan diu que: “Els poders econòmics se’n freguen les mans i segueixen enriquint-se i consolidant l’autoritarisme ”.El que no estic tant d’acord és quan diu que desvien l’atenció. Modestament crec que estan precisament centrant la seva atenció en que no es lluiti per un sistema social just.
“Entre el mercado globalizado y planetario y la multitud de movimientos de rescate de identidad que van naciendo en sus márgenes existe un hoyo negro. En este hoyo existe el peligro que caiga la voluntad general, la Nación, el Estado, los valores, la moral pública, las relaciones interpersonales. En resumen, la sociedad.”J. Ziegler
Molt bé, Pau, per treure el tema. És una cosa que cal parlar, cada vegada més, perquè està quedant amagada per allò de no ficar-se en assumptes delicats.
És cert que hi ha una presència amenaçant de l’autoritarisme i la xenofòbia en la vida política, i que socialment aflora la idea que els immigrants ens estan prenent els llocs de feina i són els causants de l’empobriment de la classe treballadora. Però, des del meu punt de vista, això no és més que fotre-li una cossa a n’es ca quan un s’ha emprenyat perquè li han posat una multa d’aparcament.
M’explic: la situació econòmica actual ens du a marxes forçades cap a un empobriment general. La disminució de recursos naturals, especialment del petroli, i el sistema financer que tenim, en la situació que està, augura aquest empobriment. I els més pobres són els que menys podran espavilar-se; tant els autòctons com els immigrants.
El fet que les classes mitges i baixes es barallin entre elles és un gran error, ja que això les debilita de cara a lluitar per un sistema econòmic i social més just. De fet, els poders econòmics se’n freguen les mans: desvien l’atenció i segueixen enriquint-se i consolidant l’autoritarisme.
Estic d’acord amb na Maria que és una qüestió d’educació: si un es posa analitzar el tema de manera seriosa, se n’adona que l’immigrant no pot ser mai un enemic, sinó un company amb els mateixos interessos. I si deixam d’obsessionar-nos per ser més rics, per tenir de tot, per posar davant de tot el tema econòmic sobre la cultura, la solidaritat, la bellesa… podrem començar a pensar en alternatives serioses a aquest sistema. Això sí, no crec que sigui a base de grans partits polítics, ni de grans masses socials, ni de poc temps.
Està clar que és un tema de perspectiva, Pau. Tu em xerres de situacions que veus a Debeham, però no les compares amb la situació que hi ha a Quito, Delhi o Addis. Aquí la qüestió és: protegim als d’aquí i seguim putejant els d’allà ? O deixam que s’equilibri un poc la situació ?
I no m’ho mir només des d’un punt de vista personal. A jo m’aniria molt millor amb proteccionisme i un sou de funcionari, t’ho puc ben assegurar. Guany menys i faig bastanta més feina ara que fa 8 anys, i tenc seguretat 0 de poder seguir cobrant el sou a 6 mesos vista.
És ben cert que tenim un problema gros, ara, amb tota aquesta gent aturada. I a més no esteim acostumats a patir desgràcies, com ho estaven els nostres pares o ho està la gent de països pobres. No sé quina és la millor solució
Joel
Certament no es tracta de qui té raó sinó des d’on es veuen les coses. És clar que des d’un institut del Baix Llobregat és veuen les coses d’una manera diferent.
Santi,
Respect molt la teva opinió. I en el fons i estic d’acord. Ara bé amb tots els respectes és molt fàcil ser ciutadà del món quan un té els coneixements i les habilitats necessàries per competir en un mercat global i quan un món obert només fa que portar beneficis a la teva empresa. I no només ho dic per tu, també va per jo que sóc immigrant a un altre país – per tant ciutadà del món – que m’he aprofitat com ningú de l’obertura d’Anglaterra – la meva tesi me la va pagar el govern britànic – i que treball en un negoci – la universitat – que depèn en bona mesura de les nostres exportacions a la xina i malàisia- és a dir del número d’estudiants disposats a pagar 10.000 Euros a l’any perquè els hi doni classe.
Ara bé hi ha un sector molt gran de la població – els treballadors poc qualificats – que no tenen res a guanyar amb l’obertura de fronteres perquè no tenen les habilitats necessparies per competir en un mercat obert i perquè la globalització no els porta més negoci sinó més competència.
A l’est de Londres hi ha una ciutat que es diu Debeham on hi ha una fàbrica de la ford. Als anys 60 era la fàbrica de cotxes més gran d’Europa amb més 50.000 treballadors. La gent vivia bé: hi havia feina, l’estat havia construït milers de vivendes socials i el lloc era agradable. Avui la fàbrica dona feina a poc més de 3000 treballadors. per als 48.000 treballadors que ja no hi fan feina – i pels seus fills – la vida s’ha fet molt més difícil. Les velles certeses industrials s’han col·lapsat, Ara cal anar a buscar feina més lluny, les habilitats que tenien els treballadors ja no serveixen, els sindicats ja no tenen cap pes. La privatització de la vivendes socials dels anys 80 ha fet molt de mal. És avui molt difícil tenir accés a una vivenda assequible – pública o privada. Com que està a prop de Londres ha augmentat molt la immigració. En poc més de 20 anys el paisatge social de Debeham ha canviat totalment, s’ha degradat. A aquesta gent no els expliquis que necessitam ser ciutadans del món.
Estic totalment d’acord amb què la situació generarà tensions i xenofòbia, hi ha tots els ingredients. També estic d’acord amb que l’entrada massiva d’immigrants s’ha permès per fer créixer la bombolla immobiliària, Amb el que ja no estic d’acord és amb que l’esquerra hagués hagut de tenir un altre discurs per protegir millor la gent autòctona. No és per guai, Joel, és que els meus sentiments patriòtics són tant baixos, o he interioritzant tant allò del ser un ciutatà del mon, que pens en termes globals.
Per jo ser d’esquerres no és demanar subsidis i proteccionisme pels d’aquí, per jo ser d’esquerres és millorar el món al seu conjunt, i açò vol dir equilibrar-lo. I per equilibrar-lo no basta amb fer-se soci de UNICEF ni acampar reclamant el 0.7% de solidaritat (tot açò en el fons si que serveix per posar-se l’etiqueta de “guai”). Per equilibrar-lo hem de permetre que tenguin feina, que les seves economies creixin encara que les nostres baixin, i açò inclou flexibilitzar la circulació de persones i obrir hotels al carib. També inclou regular sous mínims decent i gravar beneficis indecents. El problema de fons és que els estats s’han quedat petits, crec jo, la globalització els ha sobrepassat.
Maria
M’agradaria molt estar equivocat però crec que la situació actual condueix a molta gent a pensar que el problema són “els immigrants”. Sóc en aquest sentit bastant pessimista pens que fenòmens com PxC no han fet més que començar. Jo òbviament pens que el problema no són els “immigrants” sinó el govern i el sistema. No només això no consider que es pugui dividir la societat entre nosaltres i els altres. Menorquins ho som tots i totes. (Em disculp si en algun moment he donat la impressió que es pot dividir la societat entre autòctons i immigrants). El que vull dir es que la forta immigració combinat amb la crisi econòmica posa molta pressió en els sectors més desafavorits de la societat – els treballadors poc qualificats, els que han donat tradicionalment la victòria al PSOE – i això no crec que porti res de bo. Tenim una societat que protegeix el modus vivendi de la classe mitja i en canvi desprotegeix a la classe treballadora.
Abans que res, moltes gràcies Pau pel coratge intel·lectual que et du a pensar i a escriure sobre immigració. Tu ja m’havies parlat (açò sí que són filtracions i no les obvietats òbvies de wikilieaks) de les ganes de fer aquest article i ja m’havies avisat patidor de les possibles respostes que et podien donar. Jo te vaig animar a escriure sobre el que vulguessis. Ho has fet.
El que jo no em pensava llavors, ni quan he acabat de llegir la teva entrada tampoc, era que s’entengués una altra cosa del que tu penses i escrius. Però ha passat… i continuarà passant, potser perquè tots i totes llegim amb unes determinades ulleres sobre els aspectes de la immigració: alguns ho fan, certament, amb la miopia de la por; altres amb el daltonisme humanitari de confondre ous amb caragols; uns amb ulleres de sol molt fosques amb les quals no veuen res; i moltíssims amb unes de retro que fan creure que així com eren les coses abans havien de ser sempre. Però el món canvia i canviarà.
I tu ja pots dir i escriure que els immigrants no tenen la culpa de res i que són víctimes, és igual, tant li fot, el que només pot comptar és que és guai tenir un conegut o amic africà, per exemple. I que aquesta gent, per suposat, són iguals que noltros i bla bla bla… És igual que jo qui té els mateixos putos drets que jo, i açò és així des de la també puta Revolució Francesa, com a mínim. La resta és cantarella i mentida clara o dissimulada. Qui fot cadascun dels immigrats no és cap empresari (són doleeeeents, amagau-vos!) sinó aquell que regula i planifica (encertat Pau) l’entrada en massa (he dit massa, no ramat ni allau, d’acord?) d’una immigració que ara i sempre (segle IV, segle XVI…) obeeix a unes crides, que noltros (que som iguals iguals que ells) no sentim perquè, evidentment, no van dirigides a noltros.
A veure, però el problema és que tornam a xerrar dels immigrants com un competidor diferent a un alaurenc o un sevillà davant una entrevista de feina. Per jo, en el moment que competesc per un lloc de feina no me vull mirar qui és o d’on és, si no si tindrà més competències professionals que jo, si la meva formació estarà més ben qualificada, o si superaré millor l’entrevista.
Potser el món del funcionariat està més protegit, però el que s’ha de lluitar és perque no s’exploti el mercat de treball amb llocs de feina que permetin uns sous per sota de la “pemisivitat” per sobreviure, per allò que deim de que fan feina per preus més baixos…perquè els culpam a ells? (i no dic que ho diguis tu, però m’hi he trobat de gent que els acusa a ells de permetre aquesta situació i no a l’empresari que ho propicia).
Santi
He plantejat el debat en termes econòmics perquè és així com la dreta econòmica ho ha plantejat sempre (encara que no ho expliqui). A l’establishment que va obrir la porta a milions de sudamericans els importava molt poc el que passés a les persones implicades . Ells necessitaven mà d’obra barata per inflar la bombolla i immobiliària i senzillament les van portar. El fall de l’esquerra ha estat transformar un debat bàsicament econòmic en un debat únicament cultural i social. Els immigrants no tenen culpa de res, però la política d’immigració sí. La immigració ha estat una peça clau per desprotegir (per liberalitzar) el factor treball que a l’estat espanyol tradicionalment estava bastant protegit.
Els immigrants feien feines que ningú volia, d’acord. Però és que aquestes feines pagaven molt poc i els empresaris no volien que això canviés. Si les dones que fan net els hotels els paguessin el doble segurament els hotelers mallorquins no haurien pogut invertir els seus magnífics beneficis al carib, però els treballadors viurien millor. Si els constructors no haguessin trobat tanta facilitat per contractar mà d’obra potser que no haguessin fet tant de pisos.
És cert que els treballadors “autòctons” van pujar de nivell amb l’arribada dels immigrants. Però això era abans. Com tu dius els darrers 2 anys han baixat de nivell molt deveres (i encara no ha acabat). Ara no hi ha bombolla, les lleis laborals s’han relaxat i de cop i volta milions de treballadors (els que tenen menys recursos per sobreviure) es veuen totalment desprotegits davant el temporal.
Estic d’acord que els immigrants no han deteriorat els serveis públics. És l’estat que l’ha deteriorat amb un sistema que impossibilitat que els ajuntaments i les CCAA inverteixin el que haurien d’invertir en els serveix públics.
El debat que planteges sobre proteccionisme és molt interessant i segurament hi estaria d’acord. El que no tenc clar és que la societat estigui d’acord amb les seves conseqüències.
Maria
Els immigrants no tenen culpa de res, són victimes del sistema. Amb el això estic totalment d’acord. El que venc a dir és quan hi ha uns fluxes migratoris tan grans (totalment planificats per les autoritats espanyoles) i aquest fluxes migratoris tenen per objectiu abaratir el cost de la mà d’obra, a ningú hauria d’estranyar que els que hi perden estiguin intranquils. Fixa´t que els funcionaris per exemple no tenen res a perdre amb l’augment de la immigració, ja que la seva feina està molt protegida i per tant cap immigrant els fa competència. En canvi les classes treballadores sí que tenen molt a perdre sobretot en època de crisi econòmica. Amb un 20% d’atur i amb les prestacions d’atur a punt d’acabar-se, la competència per un lloc de feina ha de ser ferotge. El que descric en l’article ha passat a tota Europa i no crec que l’estat espanyol sigui cap excepció. Si algú té culpa d’alguna cosa segurament és en José Maria Aznar que a finals dels 90 va canviar la política d’immigració sense dir res a ningú en contra de l’opinió de la unió Europea i amb l’objectiu únic de satisfer l’afany de benefici dels empresaris de la construcció. El que sí estic totalment en desacord és que es tracti d’una qüestió d’educació. Per molt introdueixis assignatures d’educacio per a la ciutadania mentre continuïi la crisi i l’estat de benestar es retalli, als barris obres de les ciutats la xenofòbia és molt probable que creixi.
En primer lloc, felicitar-te per treure a debat un tema tant delicat, Pau. Hi ha un tema que em preocupa del teu raonament, parles dels immigrants com si parlessis de petroli o de totxanes, analitzant-los com si fossin objectes amb unes conseqüències determinades, i són persones, com tu i com jo.
No estic d’acord amb la majoria de coses que dius. Els immigrants no han deteriorat els serveis públics, ells han cotitzant com tothom i els han fet servir com tothom (en molts casos menys que els nacionals), altra cosa és si aquests doblers s’ham emprar per millorar els serveis públics o s’han perdut pel camí, com tants cops hem xerrat. Tampoc estic d’acord que els deixessin entrar per empobrir les classes treballadores, els van deixar entrar perquè faltaven mans, moltes mans, i en general el resultat ha estat que els autòctons van pujar de nivell (paletes que de la nit al dia es van convertir en mestres, reclutant la seva quadrilla de peruans, i guanyant cada mes 3 vegades el que guanyam tu i jo junts, us sona no ?) Els immigrants s’han quedat les feines que ningú volia, com diu na Maria
Tampoc estic d’acord amb el concepte de classe treballadora, de fet, Tots ho sóm, de treballadors, els que viuen sense fer feina es poden comptar amb els dits d’una mà. Supòs que et refereixes a treballadors poc o gens qualificats, que aquests si estan entrant amb competència directa amb els immigrats ara que les coses minven.
És una greu incogruència de l’esquerra des de fa anys, demanar alhora solidaritat internacional i protecció nacional. Pocs s’han aturat a pensar que si els paisos pobres milloren noltros empitjorem. El conjunt pot millorar, però les diferències són tant abismals que equilibrar la balança vol dir que els d’aquí hagin de retrocedir. Però jo que vols que et digui, per jo tant de dret te a venir aquí a fer feina un andalús, com un peruà, com un senegalès. Es més, aquests dos darrers almenys no em vindran a dir com haig de xerrar o d’escriure.
Pau, el debat no es pot centrar en si la immigració empobreix les classes treballadores, és molt delicat entrar amb açò perquè és acceptar que les persones nouvingudes tenen una “culpa” en aquesta situació econòmica i jo crec que ells són el resultat, com també dius, d’una mala gestió economica i política dels darrers anys. Recordar, que molts treballadors immigrats han fet durant anys la feina que molts autòctons ja no volien fer,potser l’han feta per un preu més baix???no ho se, però no crec que açò sigui la culpa de l’empobriment de la classe treballadora,em resistesc o no puc veure-li la relació…
Jo crec que el debat polític hauria d’estar en millorar el sistema educatiu (que Balears és dels més pobres) i millorar formativa la classe treballadora….