Algú me pot explicar per què hem de salvar els bancs i caixes? Per què hem de sortir al seu rescat? Per què s’han de socialitzar les grans empreses quan tenen pèrdues i no quan tenen benficis? Per reactivar l’economia? Com?
Si tots aquests doblers es dediquessin a salvar famílies, llars, economies domèstiques, no es reactivaria també el consum, l’economia?
Visits: 3
http://vimeo.com/17186157
La banca sempre guanya, com al Monopoly. Ja ho sabíem, no?
No no va per tu – va per l’esquerra oficial de l’estat espanyol- que s’omple la boca de paraules i després no és capaç ni tan sols d’alçar la veu per una simple caixa d’esltavis. M’imaggin que el problema és que les caixes fan tuff de nacionalisme i ser d’esquerres és veu que es incompatible amb tot aquest cuento.
Estic d’acord. HI ha caixes que estan més bé que mai. La caixa – que és l’única que té una cartera industrial – no té problemes. Ni la caixa d’enginyers ni caixa colonya (totes dues molt petites) han estat intervingudes (caja madrid, la cam, bancaja, sa nostra caixa catalunya i altres sí). Han sobreviscut les que volien fer de caixa.
Ep, no sé si la referencia al radical d’esquerres va per jo (geogràficament som es que viu més aprop de Cuba) però jo si defens un banc públic (no tot es sistema bancari, de moment).
un banc públic que ofereixi als estalviadors rendibilitats més baixes que es mercat perquè compte amb sa solvència d’un estat (es que sigui) darrera i que en inversió no es deixi endur per ses febrades que li agafen as altres, en època de bonança es crèdits sota criteri de prudència i, en època de crisi, tal vegada que sigui un poquet més agosarat (no gaire). Evidentment només que doni crèdit a activitats d’economia productiva, de sa especulativa ja s’encarregaran es altres.
Sobre ses caixes, jo no defens sa feina que han fet fins ara sa majoria, però podrien servir, ara que estan de saldo, per crear aquest banc (amb accionistes o sense) que tingui aquesta funció.
Ah, i hi han altres caixes que no ho estan passant malament, ses caixes cooperatives (d’enginyers, d’arquitectes, etc) i açò enllaça amb en Santi quan diu que tenen una visió a més llarg termini.
Per cert, Caja Madrid caurà o no caurà??
Quique, que una empresa estigui en mans dels treballadors no es contradiu amb el liberalisme, si continua sent una empresa privada. El que seria un problema és que passés a mans del Estat, assumint totes les pèrdues i passant els treballadors a funcionaris. De fet les empreses on els treballadors prenen decisions acostumen a ser molt més racionals, menys especulatives, ja que els interesssa el llarg termini i no només els beneficis de l’any qui ve.
Els bancs són el sistema de circulació de l’economia. Si la sang deixa de circular el cos s’atura. Ens agradi o no el món no funciona sense un mercat de diners. Un tema molt diferent és com es regulen i es taxen. No hi entenc prou però sembla que la millor regulació dels bancs a Espanya és el que explica que Irlanda hagi caigut primer que Espanya.
Es parla molt d’una solució d’esquerres al problema bancari. Ara bé els bancs sense accionistes amb control públic ja existeixen. De fet representen més del 50% del sector bancari espanyol. La realitat és que amb l’excepció de la caixa, caixa colonya i alguna caixa basca les caixes estan a punt de desaparèixer. En quatre dies es convertiran en bancs, si no ho han fet ja i els comprarà el Santander de torn (tots els bans que va comprar al Regne Unit són antigues caixes d’estalvi). S’ho han guanyat a pols. Volien ser bancs i han acabat molt malament.
Em sorprèn que cap radical d’esquerres les defensi (la socialització dels mitjans de producció a Cuba si que mereix una bona defensa però la socialització dels mitjans de producció a casa nostra no és prou cool)
Perdó per les faltes!
Borja: fas una pregunta format twitter que voldria una resposta mida bloc. Bàsicament, hem de salvar els bancs (que no els accionistes dels bancs) bàsicament perquè sense bancs no hi ha economia que funcioni. Perquè “salvar” els bancs vol dir que se salven els doblers dels seus impositors. Perquè mira queè va passar quan els ultraliberals del govern Bush van decidir no salvar Lehman Brothers la van liar parda i un parell de setmanes després van haver de córrer a salvar JP Morgan.
I per cert Santi, no fa falta que caiguin molts bancs perqu hi hagi un pànic bancari. És mooooolt més fàcil. Fes-me cas, allà dalt hi heu passat molt i molt aprop els darrers mesos. Un parell llarg de vegades.
Ep i que consti que jo no som ni banquer ni accionista de cap banc. Només un bon client.
ostia Santi, posar ses empreses en mans des treballadors!!!
Encara sort que t’estas tornant liberal;-)
Només un apunt, açò que planteja en Santi legalment està previst, No tenc molt clar com funciona però crec que quan una empresa està en situació de fallida, es treballadors poden, capitalitzant es seu atur, quedar-se s’empresa amb dos possibles paraigus, Societat Anònima Laboral o Cooperativa.
Supòs que és qüestió de voluntat política de les administracions.
Jo no soc gens partidari de socialitzar els bancs i les grans empreses, em sembla una vergonya que s’emprin doblers públics per açò.
Puc entendre els motius, quan cau una gran empresa cauen molts llocs de treball. Si en comencen a caure molts bancs pot haver-hi un pànic bancari (tothom anant a treure els doblers que té, i que en realitat no hi són).
Però si els motius són aquests, jo el que faria és emprar els doblers per posar les empreses en mans dels treballadors, que segur que farien tot el possible per reflotar-la.
Dedicar els doblers directament a les famílies no reactiva l’economia, salva situacions d’emergència, però a llarg termini el que cal salvar és la forma com aquestes famílies es guanyen la vida.
Del que es xerra últimament, i açò si que em sembla interessant, és de rebaixar la jornada laboral. És difícil, però seria el millor, disminuiria l’atur i activaria el consum. Dic que és difícil perquè a veure com s’aconegueix que la gent amb feina accepti treballar i cobrar un 20% menys, però en realitat seríem tots molt més feliços