Comentaris a: Fulls de dietari: 30 de juny de 2008

Per: isma

isma — Wed, 09 Dec 2009 11:27:43 +0000

A mi el cap també em bull. He rellegit el teu post i encara ho embull més. Per exemple, he recordat, entre d’altres, com Núria Santamaria em va qüestionar l’ús que feia en un treball del terme neonoucentista (de la tradició fusteriana), un terme que agrada molt també a Sam Abrams, per exemple (tot i que ambdues coses no tenen, probablement, cap relació)…
Estic d’acord amb el que dius al respecte de la dictadura/idolatria del “gust”, tot i que la metàfora del suc de taronja no és del tot reeixida (els paràmetres estètics de la tradició són projeccions simbòliques de l’ésser humà: les vitamines obeeixen a paràmetres més objectius). És igual: ara ja tenc elements per rebatre a segons qui quan comenti que escolta segons què.
I val més ser amo dels silencis que esclau de les paraules. Tan de bo en parlis més tard i, abans, m’enviïs per correu l’article de l’enllaç trencat.

Per: Isma

Isma — Tue, 08 Dec 2009 05:56:59 +0000

Uep: la llista és d’en Jordi Galves, no meva. N’hi ha que no he llegit. D’altres que sí i no els posaria a l’inventari (de Piera només conec el magnífic assaig “El paradís de les paraules” ). I, evidentment, n’hi afegiria. Com ja ha dit en Jordi (que me farà el favor d’enviar-me un correu amb pdf inclòs) parlam del “cànon que dict jo”.
A mi el que me va cridar l’atenció és la defensa d’un terme, neocursi, que vaig trobar nou, curiós i que, si tenim en compte que les etiquetes que empren els crítics i historiadors de la literatura, hauria d’ésser neutre (recordem la poc encertada “Decadència”) i extrapolable a contextos d’àmbit general (europeus, occidentals…). Des del punt de vista del rigor, neocursi és inacceptable, tot i que aquest jo lector que som necessitava una etiqueta com aquesta per definir un tipus de literatura amb la qual es trobava massa sovint en espais paraliteraris. Personalment, Joan Margarit, Joan Barril, Àlex Susanna i Jordi Llavina m’ho semblen, neocursis (i ho dic amb coneixement de causa). Gaspar Hernàndez no l’he llegit, però sí que l’he escoltat en el seu programa radiofònic i segurament també el posaria dins el sac. Miquel Martí i Pol no es pot despatxar tan lleugerament:malgrat no sigui sant de ma devoció, no el posaria dins el mateix sac (”La Fàbrica” i “Estimada Marta” són textos prou diferents i la seva obra és més complexa). I podria seguir amb la llista de cromos. Ara bé, si hagués de redactar un text crític sobre algun d’aquests autors (i déu me’n guard), en fugiria com de la pesta, d’emprar aquesta terminologia. Açò també té a veure amb els registres i les situacions comunicatives.
Bé, ja veieu que divagar (o xerrar boig, que diuen per aquí) m’agrada ben prou. I, rellegint el que he escrit i el que heu contestat, no tenc gens clar què volia dir ni què pens realment del tema, però m’agrada donar-hi voltes.

Per: àlex

àlex — Tue, 08 Dec 2009 02:11:29 +0000

Fa dos dies que llig el post i ja no puc més de rempordiments: pare: confés que un estiu llunyà vaig xalar llegint ( i rellegint més tard) Seduccions de Marràqueix den PieraQuina és la penitència?

Per: Isma

Isma — Mon, 07 Dec 2009 19:16:46 +0000

Val, tot és qüestió de gustos. D’acord. El que m’interessava, però, era la validesa de l’adjectiu “cursi” per definir un determinat tipus d’autors i obres que em fan sentir vergonya aliena i que són els que me trob als mitjans convencionals. Ara bé, no fins al punt de convertir-lo en etiqueta vàlida per a la crítica literària ni per batiar cap generació, que jo, d’acord amb n’Aulet o en Marrugat -al darrer número de la revista Els Marges (on sou, cursives?)en parla a bastament- no crec que n’hi hagi cap en aquests temps potstranshipermoderns.
Per cert, l’enllaç darrer està trencat (o no estic subscrit a la pàgina del diari). Es pot trobar via Traces?

Per: j.t.

j.t. — Mon, 07 Dec 2009 19:16:02 +0000

Catxis: l’enllaç de les baralles de pati d’escola se n’hi ha anat a can pistraus. En podria fer cinc cèntims?