<?xml version="1.0" encoding="UTF-8"?><rss version="2.0"
	xmlns:content="http://purl.org/rss/1.0/modules/content/"
	xmlns:dc="http://purl.org/dc/elements/1.1/"
	xmlns:atom="http://www.w3.org/2005/Atom"
	xmlns:sy="http://purl.org/rss/1.0/modules/syndication/"
		>
<channel>
	<title>Comentaris a: De la universitat i el coneixement</title>
	<atom:link href="http://www.xalandria.cat/?feed=rss2&#038;p=965" rel="self" type="application/rss+xml" />
	<link>http://www.xalandria.cat/?p=965</link>
	<description>No és un bloc qualsevol més, aquest és menorquí!</description>
	<lastBuildDate>Fri, 03 Sep 2010 22:39:46 +0200</lastBuildDate>
	<generator>http://wordpress.org/?v=2.8.5</generator>
	<sy:updatePeriod>hourly</sy:updatePeriod>
	<sy:updateFrequency>1</sy:updateFrequency>
		<item>
		<title>Per: Pau</title>
		<link>http://www.xalandria.cat/?p=965&#038;cpage=1#comment-7786</link>
		<dc:creator>Pau</dc:creator>
		<pubDate>Thu, 03 Dec 2009 18:47:35 +0000</pubDate>
		<guid isPermaLink="false">http://www.xalandria.cat/?p=965#comment-7786</guid>
		<description>Entre powerpoint i powerpoint (n&#039;estic fart de trimestre! I aquí no hi ha ni un ditxos pont!) és un plaer llegir una entrada com la teva. M&#039;importa molt més la vostra opinió que la del diari Menorca. Algunes de les coses que es fan són interessants tanmateix en aquest país mai es segueix el camí més curt, sinó la ruta més burocràtica i més “política”. Molta etiqueta però i? 

Fa cosa de mig any vaig participar en una convocatòria de places de professor lector de sociologia. Hi ha havia candidats molt interessants que segur que es mereixien la plaça més que jo. Em vaig quedar a escoltar-ne un parell. Vaig quedar al·lucinat. Una de les candidates va començar tot dient “Jo tenc un doctorat amb cum laudem i en menció europea (per tenir menció europea s&#039;ha de fer una estada a l&#039;estranger i un capítol en anglès). Jo es clar no vaig poder afegir cap d&#039;aquestes etiquetes. Jo senzillament tenc un doctorat. A Anglaterra ni hi ha cum laudem, ni estades a l&#039;estranger (ja hi ets a l&#039;estranger) ni mencions europees (seria com degradar el doctorat). La candidata es va passar 2 minutes dient que feia (relacionar pobresa i educació a base d&#039;enquestes) i 25 minuts mesurant els seus mèrits. Que si tenc 13 articles (tots amb el supervisor i tots sobre el mateix tema ) que si estan en revistes indexades (entre les quals figurava la revista colombiana de sociologia de la educación), que si tenc tants projectes de recerca. Jo és clar no tenc tants articles, ara tots els que tenc els he fet jo i han estat acceptats en revistes internacionals en anglès.... Tot plegat molt trist. El que havia de ser un exercici per mesurat la qualitat dels candidats va esdevenir un exercici de quantificació. Els membres del jurat ni es van dignar a fer preguntes (Perquè en definitiva es tracta de contar). La plaça se la va quedar qui acumulava més punts (entre els quals segur que hi figurava la candidata), és a dir qui sabia moure´s millor dins el sistema. Això senzillament no éxcel·lència</description>
		<content:encoded><![CDATA[<p>Entre powerpoint i powerpoint (n&#8217;estic fart de trimestre! I aquí no hi ha ni un ditxos pont!) és un plaer llegir una entrada com la teva. M&#8217;importa molt més la vostra opinió que la del diari Menorca. Algunes de les coses que es fan són interessants tanmateix en aquest país mai es segueix el camí més curt, sinó la ruta més burocràtica i més “política”. Molta etiqueta però i? </p>
<p>Fa cosa de mig any vaig participar en una convocatòria de places de professor lector de sociologia. Hi ha havia candidats molt interessants que segur que es mereixien la plaça més que jo. Em vaig quedar a escoltar-ne un parell. Vaig quedar al·lucinat. Una de les candidates va començar tot dient “Jo tenc un doctorat amb cum laudem i en menció europea (per tenir menció europea s&#8217;ha de fer una estada a l&#8217;estranger i un capítol en anglès). Jo es clar no vaig poder afegir cap d&#8217;aquestes etiquetes. Jo senzillament tenc un doctorat. A Anglaterra ni hi ha cum laudem, ni estades a l&#8217;estranger (ja hi ets a l&#8217;estranger) ni mencions europees (seria com degradar el doctorat). La candidata es va passar 2 minutes dient que feia (relacionar pobresa i educació a base d&#8217;enquestes) i 25 minuts mesurant els seus mèrits. Que si tenc 13 articles (tots amb el supervisor i tots sobre el mateix tema ) que si estan en revistes indexades (entre les quals figurava la revista colombiana de sociologia de la educación), que si tenc tants projectes de recerca. Jo és clar no tenc tants articles, ara tots els que tenc els he fet jo i han estat acceptats en revistes internacionals en anglès&#8230;. Tot plegat molt trist. El que havia de ser un exercici per mesurat la qualitat dels candidats va esdevenir un exercici de quantificació. Els membres del jurat ni es van dignar a fer preguntes (Perquè en definitiva es tracta de contar). La plaça se la va quedar qui acumulava més punts (entre els quals segur que hi figurava la candidata), és a dir qui sabia moure´s millor dins el sistema. Això senzillament no éxcel·lència</p>
]]></content:encoded>
	</item>
</channel>
</rss>
