http://www.xalandria.cat/?p=923 No és un bloc qualsevol més, aquest és menorquí! Fri, 03 Sep 2010 22:39:46 +0200 http://wordpress.org/?v=2.8.5 hourly 1 http://www.xalandria.cat/?p=923&cpage=1#comment-7771 Pau Wed, 25 Nov 2009 19:31:19 +0000 http://www.xalandria.cat/?p=923#comment-7771 El futur pertany als innovadors (a vilaweb per exemple que acaba de renovar el seu format i que ha reinventat la manera com una nació parla en sí mateixa). Ara bé jo estic fart de managers educatius que per justificar el seu sou només fan que canviar-ho tot cada dos anys (perquè així és clar no canvii res). El futur pertany als innovadors (a vilaweb per exemple que acaba de renovar el seu format i que ha reinventat la manera com una nació parla en sí mateixa). Ara bé jo estic fart de managers educatius que per justificar el seu sou només fan que canviar-ho tot cada dos anys (perquè així és clar no canvii res).

]]> http://www.xalandria.cat/?p=923&cpage=1#comment-7765 Isma Pelegrí Tue, 24 Nov 2009 20:30:11 +0000 http://www.xalandria.cat/?p=923#comment-7765 Amb l'activitat que hi ha per Xalandria, no tenc gairebé temps material per llegir com toca les entrades del blog. El nivell dels nostres maîtres à penser és molt alt i els textos volen temps. Finalment he pogut fer una llegida a la teva entrada, Pau, i me sembla molt interessant la conclusió que n'extreu: el futur pertany a qui tenguin visió, als innovadors. Interessant i compartida. Ho dic pensant en el meu lloc de feina, en què les inèrcies engegades fa anys, l'immobilisme còmode, ens impedeixen d'oferir l'educació que la societat actual demanda (i que no vol dir abaixar-se els calçons, com alguns volen fer veure -maliciosament- per justificar el seu statu quo). Com va dir no sé qui, no es pot oferir una educació, al segle XXI, amb professors del XX i mètodes del XIX (i així estem, en línees generals). Per la casa encara hi ha gent que afirma amb el cap ben alt que fa cinquanta anys l'educació era molt millor que ara. Ben cert és que els canvis succeiran, però haver de patir la lenta agonia pot significar la pèrdua total de motivació dels que sí creiem que cal adaptar-nos al moment en què vivim. Però ja sabem, n'hem parlat per aquí, que l'administració és, per definició, al·lèrgica als canvis. Amb l’activitat que hi ha per Xalandria, no tenc gairebé temps material per llegir com toca les entrades del blog. El nivell dels nostres maîtres à penser és molt alt i els textos volen temps. Finalment he pogut fer una llegida a la teva entrada, Pau, i me sembla molt interessant la conclusió que n’extreu: el futur pertany a qui tenguin visió, als innovadors. Interessant i compartida. Ho dic pensant en el meu lloc de feina, en què les inèrcies engegades fa anys, l’immobilisme còmode, ens impedeixen d’oferir l’educació que la societat actual demanda (i que no vol dir abaixar-se els calçons, com alguns volen fer veure -maliciosament- per justificar el seu statu quo). Com va dir no sé qui, no es pot oferir una educació, al segle XXI, amb professors del XX i mètodes del XIX (i així estem, en línees generals). Per la casa encara hi ha gent que afirma amb el cap ben alt que fa cinquanta anys l’educació era molt millor que ara.
Ben cert és que els canvis succeiran, però haver de patir la lenta agonia pot significar la pèrdua total de motivació dels que sí creiem que cal adaptar-nos al moment en què vivim. Però ja sabem, n’hem parlat per aquí, que l’administració és, per definició, al·lèrgica als canvis.

]]>