Comentaris a: El Menorquinisme davant l’envit del nacionalisme espanyol http://www.xalandria.cat/?p=605 No és un bloc qualsevol més, aquest és menorquí! Fri, 03 Sep 2010 22:39:46 +0200 http://wordpress.org/?v=2.8.5 hourly 1 Per: Fidel http://www.xalandria.cat/?p=605&cpage=1#comment-1542 Fidel Wed, 29 Jul 2009 20:26:18 +0000 http://www.xalandria.cat/?p=605#comment-1542 Hola Pau, hola xalandriers, Com sempre, formularé més preguntes que opinions. Com creus que s'ha d'emprendre aquesta via? Vull dir com, jurídico-políticament parlant? Esteu convençuts que triarieu sobiranisme tot i costar el pacte de progrés a les Illes i que tornés a governar el PP? Amb quina base social creieu que compten a la societat menorquina aquestes tesis que defensau? Com valorau que, si realment com diu en Pau el PSOE vol la destrucció de la nació, etc, ERC hagi donat suport per exemple al nou sistema de finançament? Com pot ser que si el PSOE és tan espanyolista com el PP, ERC i ICV per exemple col.laborin tot sovint amb el socialistes al Parlament i al Congrés de Madrid? Bé, com sempre, gràcies per deixar-me participar i una abraçada. Hola Pau, hola xalandriers,
Com sempre, formularé més preguntes que opinions.
Com creus que s’ha d’emprendre aquesta via? Vull dir com, jurídico-políticament parlant?
Esteu convençuts que triarieu sobiranisme tot i costar el pacte de progrés a les Illes i que tornés a governar el PP?
Amb quina base social creieu que compten a la societat menorquina aquestes tesis que defensau?
Com valorau que, si realment com diu en Pau el PSOE vol la destrucció de la nació, etc, ERC hagi donat suport per exemple al nou sistema de finançament? Com pot ser que si el PSOE és tan espanyolista com el PP, ERC i ICV per exemple col.laborin tot sovint amb el socialistes al Parlament i al Congrés de Madrid?
Bé, com sempre, gràcies per deixar-me participar i una abraçada.

]]> Per: Àlex http://www.xalandria.cat/?p=605&cpage=1#comment-1516 Àlex Thu, 09 Jul 2009 22:03:41 +0000 http://www.xalandria.cat/?p=605#comment-1516 Com deia en el comentari anterior, vaig llegir el teu artícle un molt mal dia per pensar-hi a fons que és el què convé en aquests casos. Havent passat santjoan i les calorades de juliol, és moment per tornar-hi amb més calma perquè el què plantejes s'ho mereix. Ras i curt, Pau, som davant d'una sortida d'armari nacional en tota regla, i et felicit de cor per la mateixa. Crec que el divendres de santjoan de 2009 passarà a la història com el dia que un dels principals ideòlegs del PSM declarà obertament i pública que això no va més i que hem de comencar a pensar en com farem els papers del divorci i qui es quedarà les criatures. Que tenim un problema, és evident i que les fòrmules del passat estan esgotades, també. Ara bé, passar del pla teòric al dia a dia de gestió és complicat, i no sé fins a quin punt el debat està madur com per prendre mesures dràstiques de tipus rompre pactes i abandonar governs. He sentit moltes vegades l'argument de l'emergència nacional/social/territorial per justificar el darrer pacte de progrés a la CAIB, però no tenc la sensació que els resultats hagin estat massa espectaculars: és ver, no tenim autovia encara a Menorca, però és que amb un govern del PP tampoc la tindriem per la simple raó que no hi ha un duro. Com deia aquell: és l'economia estúpids. Cada vegada estic més convencut d'allò que no hi ha res que s'assembli més a un espanyol de dretes que un d'esquerres, i no tenc tan clar que sigui molt pitjor un govern den Matas que un de n'Antich. Un altre tema és el de com s'articlua l'espai polític dels partits que tenen com a mapa mental els Països Catalans. Jo no sé sí és millor una visió centralista -tipus ERC- o una visió confederal -tipus, ¿qui?- el què tenc més o manco clar és que com més a prop del ciutadà es prenguin les decisions millor. Tal vegada convindria comencar pels ajuntaments. En tot cas i resumint: enhorabona per aquest pas endavant en entendre que amb espanya no hi ha aclarícia. Benvingut al club. Com deia en el comentari anterior, vaig llegir el teu artícle un molt mal dia per pensar-hi a fons que és el què convé en aquests casos.
Havent passat santjoan i les calorades de juliol, és moment per tornar-hi amb més calma perquè el què plantejes s’ho mereix. Ras i curt, Pau, som davant d’una sortida d’armari nacional en tota regla, i et felicit de cor per la mateixa. Crec que el divendres de santjoan de 2009 passarà a la història com el dia que un dels principals ideòlegs del PSM declarà obertament i pública que això no va més i que hem de comencar a pensar en com farem els papers del divorci i qui es quedarà les criatures.
Que tenim un problema, és evident i que les fòrmules del passat estan esgotades, també. Ara bé, passar del pla teòric al dia a dia de gestió és complicat, i no sé fins a quin punt el debat està madur com per prendre mesures dràstiques de tipus rompre pactes i abandonar governs.
He sentit moltes vegades l’argument de l’emergència nacional/social/territorial per justificar el darrer pacte de progrés a la CAIB, però no tenc la sensació que els resultats hagin estat massa espectaculars: és ver, no tenim autovia encara a Menorca, però és que amb un govern del PP tampoc la tindriem per la simple raó que no hi ha un duro. Com deia aquell: és l’economia estúpids.
Cada vegada estic més convencut d’allò que no hi ha res que s’assembli més a un espanyol de dretes que un d’esquerres, i no tenc tan clar que sigui molt pitjor un govern den Matas que un de n’Antich.
Un altre tema és el de com s’articlua l’espai polític dels partits que tenen com a mapa mental els Països Catalans. Jo no sé sí és millor una visió centralista -tipus ERC- o una visió confederal -tipus, ¿qui?- el què tenc més o manco clar és que com més a prop del ciutadà es prenguin les decisions millor. Tal vegada convindria comencar pels ajuntaments.
En tot cas i resumint: enhorabona per aquest pas endavant en entendre que amb espanya no hi ha aclarícia. Benvingut al club.

]]> Per: Pau http://www.xalandria.cat/?p=605&cpage=1#comment-1515 Pau Wed, 01 Jul 2009 17:16:30 +0000 http://www.xalandria.cat/?p=605#comment-1515 El dia 22 és un dia horrorós però la culpa no és del tot meva. El Menorca va tardar una setmana en publicar l'article! Ja m'hauria agradat que hagués aparegut el dijous coincidint amb la mega mani contra el català i tot el que faci olor El dia 22 és un dia horrorós però la culpa no és del tot meva. El Menorca va tardar una setmana en publicar l’article! Ja m’hauria agradat que hagués aparegut el dijous coincidint amb la mega mani contra el català i tot el que faci olor

]]> Per: Àlex http://www.xalandria.cat/?p=605&cpage=1#comment-1514 Àlex Wed, 01 Jul 2009 16:46:29 +0000 http://www.xalandria.cat/?p=605#comment-1514 Deman disculpes per endavant perqu}e tenia ganes de ver de contestar i no ho he fet però és que dia 22 de juny és un molt mal dia per publicar un artícle tan important com aquest. Promet que amb un poc de temps i més fred, la setmana qui ve us envii els meus comentaris. Salut Deman disculpes per endavant perqu}e tenia ganes de ver de contestar i no ho he fet però és que dia 22 de juny és un molt mal dia per publicar un artícle tan important com aquest. Promet que amb un poc de temps i més fred, la setmana qui ve us envii els meus comentaris.

Salut

]]> Per: Pau http://www.xalandria.cat/?p=605&cpage=1#comment-1513 Pau Thu, 25 Jun 2009 10:47:23 +0000 http://www.xalandria.cat/?p=605#comment-1513 Bàsicament d'acord Joel. Precisament l'article apunta a la necessitat de canviar la manera de fer, i més concretament de re definir la frontera entre treballar per Menorca (o Catalunya) i col·laborar amb Espanya. Fins ara tots els partits, sense excepció, han considerat que col·laborar amb les institucions autonòmiques és treballar per Menorca, o per Catalunya. Amb les actuals condicions cada dia tenc més clar que aquesta sigui una manera efectiva. Hem sembla que hem de situar la frontera més a prop de casa nostra. Personalment jo crec que el menorquinisme, mallorquinisme i fins i tot el valencianisme sí que tenen bastant clar quin és el seu subjecte i objecte polític. Potser més hi tot que el catalanisme. És veritat que hi ha divergències importants en la idea de Països Catalans. (ERC considera que si hi ha una nació hi ha d'haver un partit nacional, mentre que els altres PSM, IC, CIU, BNV tenen una visió més confederal i plural). Jo crec que la qüestió no és el què - com voldria en Joan Lladó i en Puigcercós - sinó el Com - com diria en Carretero. Ja saps que em va doldre molt tot el que va passar a les Europees. Hem va doldre especialment la miopia i el maquievalisme més absolut d'ERC-Illes i molt especialment del seu líder Joan Lladó. I em va doldre perquè aquesta coalició era un punt de partida per assajar nous Coms, noves maneres de fer. Però es clar hi ha polítics de curta volada que ja els va bé dibuixar una retxa gruixada que separi els bons - ells - de tots els altres. El menorquinisme ha de ser valent, innovador i tot el que vulguis, ara bé tot això no pot fer-ho tot sol. Necessitam companys de viatge que et recolzin i t'ajudin a redifinir el camí a seguir. És veritat que tot açò es podria preveure i que tu i n'Àngel COlom fa molt de temps que em parlau. Ara bé tan veritat és açò com el fet que la via sobiranista només tenia sentit en el moment que Espanya tanca la porta a una reforma federal de l'estat, i fa el que ha fet amb els estatus d'Autonomia, i amb tv3. En aquest sentit crec que el moment que vivim és radicalment nou que requereix una resposta diferent. La via sobiranista ha deixat de ser una cosa d'una minoria per a passar a ser una transversal que supera un partit concret sobretot a Catalunya. No crec que es tracti tant d'esmenar el que s'ha fet com de definir una nova estratègia per un temps nou. Bàsicament d’acord Joel. Precisament l’article apunta a la necessitat de canviar la manera de fer, i més concretament de re definir la frontera entre treballar per Menorca (o Catalunya) i col·laborar amb Espanya. Fins ara tots els partits, sense excepció, han considerat que col·laborar amb les institucions autonòmiques és treballar per Menorca, o per Catalunya. Amb les actuals condicions cada dia tenc més clar que aquesta sigui una manera efectiva. Hem sembla que hem de situar la frontera més a prop de casa nostra.

Personalment jo crec que el menorquinisme, mallorquinisme i fins i tot el valencianisme sí que tenen bastant clar quin és el seu subjecte i objecte polític. Potser més hi tot que el catalanisme. És veritat que hi ha divergències importants en la idea de Països Catalans. (ERC considera que si hi ha una nació hi ha d’haver un partit nacional, mentre que els altres PSM, IC, CIU, BNV tenen una visió més confederal i plural). Jo crec que la qüestió no és el què – com voldria en Joan Lladó i en Puigcercós – sinó el Com – com diria en Carretero.

Ja saps que em va doldre molt tot el que va passar a les Europees. Hem va doldre especialment la miopia i el maquievalisme més absolut d’ERC-Illes i molt especialment del seu líder Joan Lladó. I em va doldre perquè aquesta coalició era un punt de partida per assajar nous Coms, noves maneres de fer. Però es clar hi ha polítics de curta volada que ja els va bé dibuixar una retxa gruixada que separi els bons – ells – de tots els altres. El menorquinisme ha de ser valent, innovador i tot el que vulguis, ara bé tot això no pot fer-ho tot sol. Necessitam companys de viatge que et recolzin i t’ajudin a redifinir el camí a seguir.

És veritat que tot açò es podria preveure i que tu i n’Àngel COlom fa molt de temps que em parlau. Ara bé tan veritat és açò com el fet que la via sobiranista només tenia sentit en el moment que Espanya tanca la porta a una reforma federal de l’estat, i fa el que ha fet amb els estatus d’Autonomia, i amb tv3. En aquest sentit crec que el moment que vivim és radicalment nou que requereix una resposta diferent. La via sobiranista ha deixat de ser una cosa d’una minoria per a passar a ser una transversal que supera un partit concret sobretot a Catalunya. No crec que es tracti tant d’esmenar el que s’ha fet com de definir una nova estratègia per un temps nou.

]]> Per: Joel http://www.xalandria.cat/?p=605&cpage=1#comment-1512 Joel Thu, 25 Jun 2009 10:03:30 +0000 http://www.xalandria.cat/?p=605#comment-1512 Pau, perdona si distorsion el teu bon article, clar i contundent, ben argumentat. Jo crec que si el menorquinisme o el valencianisme o e l'isme que sigui té clar que el seu objecte i subjecte no són Espanya potser podran fer el pas de no col·laborar amb allò que, com a mínim, ens perjudica. ës un aspecte de maduresa, però per canviar les coses s'ha de canviar la manera de fer. Pau, perdona si distorsion el teu bon article, clar i contundent, ben argumentat. Jo crec que si el menorquinisme o el valencianisme o e l’isme que sigui té clar que el seu objecte i subjecte no són Espanya potser podran fer el pas de no col·laborar amb allò que, com a mínim, ens perjudica. ës un aspecte de maduresa, però per canviar les coses s’ha de canviar la manera de fer.

]]>