General

Article Publicat dia 10 de Novembre del 2014 al Diario Menorca

Escric aquest article sense saber que ha passat amb el 9N a Catalunya. Independentment del resultat, ahir no va ser un dia qualsevol. La consulta sobre el futur polític de Catalunya és el desafiament polític més important des de la mort de Franco. Ara bé no és l’únic desafiament a l’actual distribució de poder a l’Estat espanyol. N’hi ha un altre que està guanyant força per moments. Es tracta de Podemos a qui la darrera enquesta del CIS situa com la primera força amb intenció directa de vot.

Són molts els que ja tenen la papereta de Podemos dins el sobre esperant la propera convocatòria electoral. Si visqués a Madrid segurament jo també la tindria. I la tindria no perquè m’agradi especialment Pablo Iglesias sinó perquè la destrucció creativa del sistema mai havia estat tan necessària. Els ciutadans estan farts de l’espiral de corrupció i insolència en què entrat l’estat espanyol. L’únic que pot aturar aquesta espiral és un trencament democràtic amb un estat claveguera. El trencament que no es va fer durant la transició.

Llegiu més

Visits: 0

Article publicat a Diario Menorca dia 27 d’Octubre de 2014

El 9 de Novembre fa temps que està marcat en vermell a les principals cancelleries de tot el món. És el dia que se celebra la consulta sobre el futur polític de Catalunya, una consulta que no només amenaça la unitat d’Espanya sinó que afecta també la complexa geopolítica Europea. Després d’uns dies de molta confusió tot indica que el dia 9 hi haurà urnes i paperetes però que no serà el dia D de la independència de Catalunya..

Que ha passat?

Ha passat que el catalanisme ha arribat molt més lluny del que ningú mai s’hauria imaginat. Per primera vegada a l’estat espanyol s’ha convocat una consulta on es demana als ciutadans si volen la independència. El referèndum s’ha convocat després d’una de les mobilitzacions ciutadanes més grans que s’han celebrat mai a Europa. Són molts els que pensaven que la sempre tan pragmàtica Catalunya arronsaria a les primeres de canvi. Idò no. El catalanisme ha aguantat estoicament una guerra bruta marca Espanya i s’ha plantat a les portes del referèndum.

Ha passat que, tal com era d’esperar, l’estat espanyol ha prohibit la consulta sense oferir res a canvi. Rajoy s’ha enrocat en posicions intransigents que fan olor a post guerra. La intransigència de l’estat no ha fet més que accelerar el xoc de trens, tot transformant un procés d’independència ple d’incerteses en un procés democràtic amb una força imparable. Cap altra país europeu hauria actuat de la manera que ho ha fet Rajoy. Bé sí un Sèrbia, i així li ha anat. Algú ens haurà d’explicar perquè el govern del PP ha actuat així, per tradició política o per manca d’intel·ligència.

Ha passat que en el darrer moment el xoc de trens s’ha evitat. Després de la fulminant prohibició del tribunal constitucional – òrgan d’una més que dubtosa credibilitat democràtica- Artur Mas ha substituït la consulta per un procés participatiu molt similar. Amb aquest moviment Mas guanya temps mentre el procés entra en temps de descompte. El nou 9N no serà una consulta homologable amb un cens propi. Serà un succedani de consulta que, com deia Antonio Baños, tindrà «la inútil potència que va tenir la consulta d’Arenys de Munt». Amb aquest moviment Mas ha situat la pilota al terrat dels ciutadans.

On som?

Llegiu més

Visits: 0

Carta des de newcastle Publicad aa Diario Menorca dia 29 de Setembre de 2014

El cap de setmana passat es va celebrar una fira britànica a Maó. El programa incloïa una recreació històrica de la cerimònia de traspàs de Menorca als espanyols, una exhibició dels Red Arrows i com és habitual mercats medievals amb pernils ibèrics (!!) , cercaviles musicals i la ja tradicional repicada de campanes de Santa Maria. Sóc un maonès que fa una pila d’anys que viu al Regne Unit i no em puc estar de dir que l’Anglaterra que els maonesos van poder tastar en aquesta fira no la reconec per enlloc. Aquesta era una Anglaterra imperial i militarista sense classe obrera ni diversitat ètnica. És l’Anglaterra d’aquell himne que tant em desagrada “Rule, Britannia! rule the waves: Britons never will be slaves”

Britannia són les desfilades miliars de l’11 de Novembre, són els castells de Harry Potter, són les agulles d’Oxford, els canals de Cambridge, són els al·lots uniformats que van escola, és el canvi de la guardia davant de palau, és Buckingham Palace, és la torre de Londres amb els seus falcons, és la Navy reconquerint les Malvines, és la gespa perfectament tallada dels seus jardins, és el Yorkshire Tea (que per cert és cultiva a Sri Lanka) i el UKIP de Nigel Farage. Certament Anglaterra és açò però no només açò. Em sembla terriblement injust reduir un país tan divers a un visió tan estereotipada i carrinclona, més pròpia de Gibraltar que de Newcastle, des d’on escric.

Llegiu més

Visits: 0

El darrer punt que tracta l’informe de la Xarxa Cruscat, que ens ha servit de fil conductor en l’anàlisi de la situació actual de la llengua catalana, és el de les institucions públiques i la projecció exterior. La conclusió més important a què arriba és que hi ha una evident descohesió de la comunitat lingüística, entre d’altres motius per la poca fluïdesa en les relacions administratives (difícils per se des del moment en què hi ha un impediment constitucional a la feina conjunta entre diverses comunitats autònomes).

Llegiu més

Visits: 0

Pel que fa a la presència de la llengua catalana en l’àmbit del consum mediàtic, l’informe de la Xarxa Cruscat palesa una dinàmica positiva en premsa, ràdio i televisió a Catalunya i Andorra. En canvi, el consum és minoritari a les Illes Balears i al País Valencià (recordem que en poc temps, els valencians han vist desaparèixer dels seus receptors els canals de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals i els de Ràdio Televisió Valenciana). Finalment, és a la xarxa, a internet, on hi ha les dades més favorables a la llengua catalana, especialment a la Wiquipèdia o a Twitter.

Llegiu més

Visits: 0

Pel que fa a l’àmbit educatiu, l’informe de la Xarxa Cruscat destaca les amenaces que suposen per a la llengua l’entrada en vigor de la nova Llei Orgànica per a la Millora de la Qualitat Educativa, la LOMQE, ja vigent parcialment i que, entre d’altres punts, preveu que només la llengua castellana sigui vehicular de l’ensenyament. A més, des dels poders autonòmics valencià i illenc s’han endegat sengles projectes, pretesament multilingües que, amb l’excusa de millorar l’aprenentatge de l’anglès, han fet baixar significativament la presència de la llengua catalana als centres educatius.

Llegiu més

Visits: 0

El segon eix de l’informe de la Xarxa Cruscat ens mena al context sociopolític, àmbit que, amb l’educació, ha concentrat les majors amenaces pel que fa a l’estat actual del català. En una situació de contacte de llengües, amb una d’elles minoritzada, com és la catalana, són importants la política i la planificació lingüístiques dels lideratges institucionals, com també ho són les accions de la societat civil.

Llegiu més

Visits: 1

Pel que fa al context demogràfic, amb una crisi ben activa que condiciona una taxa elevada d’atur i en què s’han aturat els fluxos migratoris i no hi ha gairebé un creixement natural de la població, l’informe estableix que 13,6 milions de persones viuen als territoris del domini lingüístic de la llengua catalana. D’aquests, a partir de diferents enquestes d’usos lingüístics, un 72,5%, és a dir, 10,1 milions són catalanoparlants. És a dir, són persones que manifesten la competència de poder parlar en català (si ho fan freqüentment o no són figues d’un altre paner). La xifra crida a l’optimisme: mai no n’hi havia hagut tants. Amb aquests números, el català ocupa el lloc setzè en l’Europa dels vint-i-set. Malgrat aquesta realitat, però, com ja hem dit, el català no és oficial a les institucions europees (en què sí ho són 11 lengües que tenen menys parlants) i és l’únic cas, dins de l’espai Shengen, de llengua parlada per més d’un 10% dels ciutadans que no és reconeguda com a oficial de tot l’estat.

Llegiu més

Visits: 1