Navega per la categoria

General

Aeroport…ara Barcelona

Aquests dies s’està xerrant molt de si s’aeroport de Barcelona ha ser gran o molt gran, si ha d’oferir molts vols o moltíssims i de si ha de connectar només amb Europa o amb tot el món. Paral·lelament també es xerra de si ha de ser gestionat des de Madrid o des de Catalunya i banderetes per amunt i banderetes per avall.

A banda des debat de sa gestió, que està relacionat amb aquest centralisme anacrònic de Madrid, hi ha un debat importantíssim que no sona per res. Si us fixau, en un mateix dia un pot sentir aquesta notícia, una altra notícia sobre es canvi climàtic (finalment acceptat per totes ses administracions) i també una notícia relacionada amb es petroli, ja sigui pes preu que puja i baixa i controla tota s’economia, o per ses injustes guerres que genera.

Il·lús, me sorprèn encara que temes tan relacionats i simultanis no es toquin per res en es debat mediàtic. Per una banda tenim un canvi climàtic que exigeix des d’avui mateix una reducció de ses emissions de combustibles fòssils. Aquest tema ara ja no només es planteja en termes científics sinó que es darrer informe ja avalua s’impacte des canvi climàtic en unitats de PIB d’un país (trob que era UK si no vaig errat), i la cosa era esfereïdora: ho dic de memòria, però per lo que vaig entendre, per ara complir Kyoto seria necessari invertir un 5% des PIB, mentre que si no es fa res, d’aquí a 20 anys caldrà un 20% des PIB per pal·liar s’efecte des canvi climàtic. Açò ja no són dades que només entenen els científics!

Per altra banda, sembla bastant evident que en pocs anys (quinquennis, desenes…?) assistirem a un canvi en es model energètic actual, basat exclusivament en combustibles fòssils, per passar a un model nou que encara ningú té els ous de definir. Al nord d’Europa aposten clarament per s’energia atòmica trenta anys després, però encara no està clar si sa resta de països industrialitzats apostaran per solar, eòlica, hidrogen o què com a complement. Lo que sí que està clar és que es model actual de malbaratament energètic s’acabarà forçosament quan baixi sa disponibilitat de petroli (i hi ha qui diu que açò succeirà d’aquí a uns 5-10 anys, en qualsevol cas no més enllà d’uns 20 anys). O sigui que caldrà reduir es consum, per més que tinguem molinets de vent i plaques solars en els edificis nous (açò no ho dic jo, ho diuen els experts).

De manera que amb un canvi climàtic ja acceptat i amb un futur energètic canviant, tenim sa nostra administració (Madrid o Gene, tots pensen igual, i sinó mirau Barajas) que aposta decididament per sa comunincació aèria, quan aquesta és una de ses més contaminants i de ses que més combustible empren!! Sense entrar en es tema de si són o no necessàries tantes infraestructures de transport, no seria més lògic xerrar d’una punyetera vegada de transport ferroviari i apostar per una comunicació terrestre ràpida i assequible? O deu ser, de nou, que els amiguets constructors volen fer sa darrera embutxacada abans de que peti tot? Sembla que tota sa punyeta de l’AVE només és per complir amb un compromís passat i que lo que realment importa és s’aeroport. Són folls, aquests romans…

Share Button

Català – Anglès

Avui llegia a la premsa que la conselleria d’educació de catalunya que dirigueix en Maragall vol llençar un pla per reforçar l’ensenyament de l’anglès. Entre d’altres coses preveu invertir 215 milions d’euros i formar 4000 professor perquè puguin ensenyar en anglès qualsevol assignatura. En Maragall s’apunta a la darrera moda educativa, que és fer de l’anglès la llengua vehicular de l’escola. El Govern Balear té un pla similar (o inclús més ambiciós).
Voldria començar dient que és una bona notícia. Saber anglès és cada vegada més necessari. Sinó preguntau-me ho a mi. El nivell que vaig assolir després de 8 anys d’estudiar anglès a l’EGB i BUP és senzillament pèssim. Vaig treure un 3 a la selectivitat, la pitjor nota que he tret mai! Vaig estudiar anglès un parell d’anys més a la universitat i vaig fer progressos importants sobretot en temes gramaticals. Encara així quan vaig arribar a Anglaterra no vaig entendre res de res. Tot i ser considerar-me un negat per l’anglès, 7 anys després és la meva llengua de treball. Crec que estareu d’acord que és necessari que s’ensenyi millor l’anglès.

La segona cosa que m’agradaria dir és que la proposta té sentit. Un llengua s’aprèn si l’empres. Una llengua és sobretot una pràctica que si no es practica es perd. Si a l’escola s’empra l’anglès és bastant probable que al final el domini de l’anglès millori substancialment.
Ara bé tenc dubtes molt raonables que ensenyar en anglès sigui possible (i legal). És increïble veure la lleugeresa amb què es fan les propostes. Sembla que amb un parell de milions i un bon powerpoint es possible vendre l’impossible. Sóc francament escèptic que sigui possible formar les persones suficients per què puguin ensenyar en anglès a totes les escoles. Consider que és un objectiu molt difícil d’aconseguir (a no ser que importis els professors d’Anglaterra). No és gens fàcil que un mestre d’escola amb 3 o 4 anys de carrera i un estiu a Anglaterra tengui el nivell d’anglès suficient per ensenyar-ho tot en un bon anglès. El més probable és que l’anglès acabi sent una mica macarronic i les classes en realitat és faci en una altra llengua. Sóc també escèptic en que hi hagi prou diners. Aconseguir que a totes les escoles s’ensenyi en anglès requereix un nivell de despesa elevadissim I ja sabem que espanya (i menorca encara més) és una de les zones de la unió europea on es gasta menys en educació….
Tant la proposta catalana com la balear tenen un tuf anti-català que no m’agraden. Estan dissenyades bàsicament per llevar hores al català a l’escola. Són mesures que promogudes des del nacionalsime espanyol per fer front al “nacionalisme desintegrador i secessionista”.  La lògica és que si els al·lots han d’estudiar altres idiomes, almanco que aquest siguin “útils”. Tanmateix aquest plantejament del nacionalisme espanyol el trop més aviat ingenu i sorprenent.

Em sorprèn és que el nacionalisme espanyol estigui tan interessat a impulsar l’anglès com a llengua vehicular. El Català té més possibilitats de sobreviure en un ambient multilingüe que en un ambient biligüe. Si tota la població sabès anglès bé, no importaria saber i usar castellà. És el que m’ha passat a mi. Per a les qüestions més formals empre l’anglès: escric articles en anglès, don classes en anglès, lleguesc en anglès… En aquest sentit l’anglès ha substituït el Castellà, com a llengua vehicular. Ara bé, eL Català continua allà on era, com la ‘meva’ llengua, la llengua que em defineix.

Share Button

La “Comissió de la Veritat”

Hola al·lots,

Fa uns dies vaig llegir a el Temps que aquest cap de setmana es durien a terme la constitució de la Comissió de la Veritat de València i els treballs que hi van lligats.

Des del meu punt de vista, aquesta és una empresa molt interessant perquè intenta donar resposta a molts aspectes de la guerra civil espanyola i la posterior etapa franquista des d’una perspectiva únicament científica (dins dels marges de subjectivitat que planteja la historiagrafia). Ve avalada per personalitats de reconegut prestigi en l’àmbit de la història, el dret, la política, i altres camps, i no és emparada per cap força política que se n’intenti atribuir els mèrits, que fa que ens ho puguem prendre una mica seriosament. Si no ho tenc mal entès, els treballs es divideixen en comissions diverses que intenten estudiar l’època des de tots els aspectes que van influir en l’època. Vaig llegir que es planteja com una recerca global i no parcial, és a dir, volen treure a la llum tot el que va passar, sense amagar res. Ja sé que són paraules majors, però crec que la iniciativa, en aquest sentit, és, de per si mateixa, prou agosarada per merèixer una mica de crèdit.

Aquesta comissió només treballa a València, però pot obrir les portes a altres comissions que ho facin en altres llocs, com Catalunya o Balears.

Què en pensau? Ajudarà a crear una mica més de llum a aquesta etapa fosca de la, malgrat tot, “nostra” història?

Des d’aquí faig una crida a la participació de tots, però especialment dels diversos historiadors que es troben en nòmina a Xalandria.

Share Button

la (no) Universitat

Per mi la universitat té dues funcions principals. El primera funció és la de formar capital humà (allò que n’Àlex deiu amb tota la raó FP). Gairebé totes les societats avançades tenen un elevant nivell de formació. La segona funció és la d’incentivar la recerca i fer avançar el coneixement. Allò que ara és coneix amb el tecnicisme I+D s´ha convertit en un element clau pel futur econòmic i social de qualsevol país avançat. Finlàndia inverteix més del 3% del seu PIB en recerca, a Espanya just just arriba a 1,5%.
Si ens miram el cas de les illes Balears crec que cal parlar de fracàs molt preocupant que tindrà grans conseqüències.
1) Les Illes Balears continuen sent un dels territoris europeus amb un nivell més baix d’universitaris. No tenc les xifres a la mà, però si ho record bé més de la meitat dels estudiants de secundària no arriba acabar el batxillerat o qualcom equivalen. Podríem dir que la UIB de moment és una mala FP. Té el mèrit d’haver baixat el nombre d’alumnes just quan la població de les illes creixia sense precedents.

2) Avui en dia les universitat de debò són aquelles que fan recerca. No tenc les xifres a la mà, però en les estadístiques allò que és diu I+D és espectacularment baix, impropi d’un area amb el nivell de renda tan elevant com són les Illes Balears (crec que és situa al voltant de l’1%). Amb molt poques excepcions la UIB no ha aconseguit entrar en el circuït d’universitats de debò. La recerca normalment està molt mal repartida. Als Estats Units la recerca es concentra en aquelles universitats que pertanyen a la IVY league, és a dir Harvard, MIT, Yale, Berckley, a Anglaterra està passant si fa no fa el mateix. És tracta de crear economies d’escala que siguin competitives. A Espanya aquesta especialització no es tan explícita però també es dona. Podríem dir que els diners en recerca es divideixen en 50% Madrid, 25% Catalunya, 20% València, País Basc i Andalusia i el 5% per la resta. Sinó us recoman que entreu a la web del CSIC
1ra conclusió: fins i tot si ho comparam amb altres ‘regions’ petites de moment la UIB està molt per darrera d’on hauria d’estar
2na conclusió: allò que conta no és només el component formatiu sinó també la recera. Si es vol una univesitat de veritat cal produir recerca a nivell internacional. Comparau la UIB amb el parc de recerca biomèdica de Bcn (www.prbb.org) o el parc científic de Barcelona (http://www.pcb.ub.es/homePCB/live/ct/p1.asp). Barcelona no és que sigui capdavantera en recerca, però no té color si ho comparam amb la UIB.

3ra conclusió: I menorca? Si Mallorca li costa seguir el ritme, Menorca simplement ni el segueix. Tots els diners es queden a Mallorca: les dues excepcions són l’extensió d’Alaior i el conglomerat CIME-OBSAM. Jo crec que la manca d’un sistema universitari i de recerca és la mancança més important de Menorca, la que fa que la nostra illa es quedi tan endarrera.

HI ha moltes més coses que m’agradaria dir: ineficiència, politització,… però ho deix per un altre dia

Share Button

La universitat (bé, la UIB)

Aquest tema no és nou, i som conscient que no aport res al debat, però una notícia apareguda avui en el Menorca em fa pensar en el tema de la universitat que ha sortit anteriorment en aquest bloc. És una nova candidatura al rectorat de la UIB (un tal Carles Manera) que aposta, diu, per la contenció en la gestió, la força tranquil·la i la feina ben feta. I els seus eixos bàsics són: turisme, medi ambient, noves tecnologies i qualitat de vida. Destaca el paper de la Universitat com a generadora decisiva de capital humà.

No sé si veig del tot clares les coses. El que sí que crec veure, però, és el gir que ja està damunt la taula del paper de la universitat. El problema és que el debat (o la manca d’aquest) ha fet que la cosa s’hagi descentrat i que resulti que el principal repte de la universitat sigui servir els interessos (siguin quins siguin) de la societat. I vejam qui o quina proposta s’hi adiu més. I crec que açò és preocupant.

El que també em cansa és un cert discurs suposadament “tècnic” i “pràctic” que es fonamenta en el fet que l’important és una gestió correcta de tots els recursos i a tots els nivells, com si una institució (o fins i tot un govern, ho podeu extrapolar) fos una empresa. Avui dia apareixen partits (pseudo)polítics que s’anomenen “Gestió”, com per donar a entendre que cal anar a la pràctica i que la política cansa la gent i tot aquest discurs populista que tan ven. Com si açò no fos un discurs polític. Però pitjor perquè no es reconeix com a tal. Cal que se centri el debat públic sobre les coses.

Share Button

La polèmica dels cartells 2

Com que no en tenia prou, el PP avui torna amb la polèmica dels cartells. “Tenemos muy claro que todo esto lo ha organizado el PSM y EM”, afirma Seguí, el qual es refereix a l’aferrada de cartells com un “atentado en contra de la libertad política y de opinión que ampara la Constitución”. Ens trobam davant una mostra més de la manera de fer del PP. Anem per parts.
1) Fa pena veure com el dia anterior de la diada del poble de Menorca el primer partit de Menorca li preocupa més uns cartells enganxats fa 15 dies, que el futur de la nostre país. Dit d’una altra manera el missatge institucional del PP el dia del poble de Menorca és acusar als altres de fer atemptats. Deixant de banda si està bé o no aferrar cartells, el que és significatiu és que el PP doni tanta importància a uns cartells aferrats.
2) Totes les idees són defensables políticament mentre no hi hagi violència. Aferrar cartells no és cap acte violent. Que jo sepi no es va atentar ni contra les persones ni contra el material físic. Pel que he pogut veure passant pel carrer sant Jordi, la seu del PP va quedar intacte. No s’han ramput ni vidres, ni finestres, ni s’ha embrutat la façana. Per tant trob profundament fora de lloc parlar d’un atemptat. Puc entendre que l’acte no respecti les normes municipals d’aferrar cartells i que òbviament no agradi gens ni mica a qui els rep. però d’aquí a dir que això és un atemptat n’hi una passa molt llarga.
3) Que hi hagi gent afiliada, simpatitzant o candidata a un partit aferrant uns cartells no vol dir que aquest partit aferri cartells. Els cartells anaven firmats per un col·lectiu que ha donat la cara públicament. I és que no perquè na Maite Salord escrigui novel·les, el PSM fa novel·les, o perquè un (ex)candidat d’EM dirigueixi el GOB, vol dir que el GOB és el EM. Trob realment trist es posi a tothom dins un mateix sac.

4) Mentre el PP es queixava d’aquest acte, moltes de les senyals d’entrada a Maó tenien el nom tapat per una ferratina amb el nom MAHO- MAHON. Encara és l’hora que el PP es queixi de l’existència d’un grup d’incívics que es dedica a embrutar les senyals de tràfic i més greu encara d’atemptar contra el nom oficial de la ciutat de Maó.
 5) Està fora de lloc parlar en termes de llibertat d’expressió i opinió. El col·lectiu que ha aferrat cartells precisament ha fet ús del seu dret constitucional de la llibertat d’opinió i expressió. És possible argumentar que els seus mètodes no han estat del tot correctes, però no és senzillament fals dir que el que està en joc és la llibertat d’expressió. Només fa falta veure quantes planes ha omplert el PP amb el tema!

Alguns de vosaltres haurà llegit el que he escrit per la revista es Carrer sobre la dreta. Esteim davant una altre exemple d’allò de la Dreta és llença al Carrer. No hi ha res que agradi més al PP que ser la víctima de tots els mals i d’acusar als altres de ser anti-democràtics. Ho fa al País Basc, Ho fa a Madrid i ara també a Menorca. Se’n dirà que aferrar cartells és donar-los les coses en cullereta. Tanmateix no ens enganyem si no fossin els cartells seria una altra cosa. 

Si algú vol propaganda gratuïta ja sap que ha de fer!

Share Button

La polèmica dels cartells

    M'agradaria saber la opinió de les companyes i companys de Xalandria i dels lectors d'aquest blog respecte de la denúncia del PP, per la via penal, contra els cartells que van aparèixer a la seva seu a Maó, cartells contra l'especulació urbanística.

   Creieu que aquests cartells serviran d'alguna cosa? Teniu alternatives? Què en pensau de la polèmica generada? Cap a on derivarà? I sobretot, on creieu que està l'arrel de l'especulació urbanística a ca nostra? Sé que sempre faig preguntes però és que realment m'interessa molt la vostra opinió. Qualsevol cosa menys restar callats davant el que està passant, no creieu?

Share Button

Per a la posteritat

La Cova, el dinarot

No hi surt tothom, a la foto, però queda constància del dinarot i la xalada.

Bon any a tothom!

Share Button

Dia memorable a La Cova

Amics!!!!!!!!!!

Les 00:12 ja del diumenge 31 de decembre.

Només fa uns minuts que els darrers xalandriers supervivents, Domenech, Pau, Jane, Santi, Gemma i Nico, han deixat La Cova després de un dia realment preciós. Hi hem estat molts, ho hem passat bé, i han faltat alguns, vos hem trobat a faltar. Haiiii, Joel!!!!!!!!!!

Pes qui se l’han perduda, que sapigueu que al final hi ha hagut sobrasqada frita, i de sa bona! En Borja se’n ha encarregat de preparar-la amb perícia inigualable.

Sa fideuà, impresionant de veritat. Hi ha poques veritats tant veritat com aquesta. David, Isma, Joan, enhorabona, sou uns mestres, i acompanyada amb un allioli deliciós amb història i final feliç gràcies a un esplendit equip format per na Laura, na Laia i en Fonso, ¡que me quiten lo bailao!

Dies com aquests fan que un pugui dir que la vida val la pena.

Gràcies a tots! Una abraçada molt forta. I ens veiem demà vespre, vespre de cap d’any. Aprofit per desitjar-vos el millor en el 2007!!!!!!!!!!!!! tots vos mereixeu el millor del millor!!!!!!!!!!!!!!!!!!!

 

p.s. Na Berta diu que vol que torneu, que quan veniu es posa ses botes. I jo també!!!!! tornau prest!!!!!!

Share Button

Desdoblament

Què opinau del desdoblament de la carretera general?

Com resoldrieu els col·lapses dels mesos d'estiu?

Creieu que el PSOE hi està a favor, de desdoblar?

Si s'acorda fer-ho, ho intentarieu impedir? 

Quins són els límits del creixement turístic? Com els posarieu?

Què en pensau de s'ampliació de s'aeroport, ja en marxa?

Com farieu allò que es diu “turisme de qualitat” i denmarkapotek no de masses, si és que hi estau d'acord? Seria un turisme de classe alta?

Hi ha forums de debat sobre el turisme, a Menorca?

Share Button