Navega per la categoria

General

Curiositats

Notícia apareguda avui al Menorca, a la pàgina 12:

“Gran oferta de gastronomía y turismo en la feria de Ciutadella”

” Medio centenar de expositores participarán en la segunda edición de la Mostra de Turisme i Gastronomia de Menorca, que se celebrará a partir de mañana [divendres] y hasta el domingo en Ciutadella. La ubicación elegida para este año es el tramo final del paseo de Sant Nicolau hasta la plaza Farragut.”

Anunci del PP al mateix diari, a la pàgina 19:

Avui [dijous], gran festa a Ciutadella PP

Aferrada de cartels del Partit popular de les Illes Balears
Amb la presència de Jaume Matas
21.30 h. a la plaça Almirante Farragut […]

M’ha fet gràcia aquesta coincidència de lloc entre els dos esdeveniments. Vol dir açò que els del PP aprofitaran la carpa de la Mostra -muntada per l’Ajuntament, no pel PP, encara que siguin ells qui governen- per fer-hi la festa del partit? O és que la plaça Almirante Farragut és tan gran que s’hi poden fer diverses coses a la vegada, sense empentes ni sentir-se estret? Ho dic perquè a la continuació de la notícia es remarca que la carpa on es farà la Mostra està muntada des de dilluns passat, i no crec que per donar el tret de sortida a la campanya electoral del PP l’Ajuntamnet la desmonti, si demà l’han d’emprar de nou. No ho veuria lògic.

Em sap greu però açò, com tantes altres coses que passen per Ciutadella, em fan molta pudor. Potser m’equivoc, però no m’estranyaria gaire que fos així.

Share Button

Guia de la Menorca arquitectònicament patètica.

Benvolguts xalandriers (si és que hi ha qualcú),

recollint en part el testimoni d’en Nacho Martín, que volia fer una Guia de los bodrios arquitectónicos de España, us propòs de fer aportacions per a l’elaboració d’una guia amb tot allò que val més que no s’hagués construït mai a la nostra illa ( o que no es construeixi, si encara és un projecte). Crec que és el nostre deure com a ciutadans conscienciats el de contribuir a la difusió d’aquest patrimoni que també, malauradament, és nostre.


Per començar us suggeresc tres bodrios arquitectònics. La seu del Consell Insular a Maó, conegut com el búnker, un bloc enorme de ciment que fa de mal mirar i símbol de més d’un despropòsit, com ho demostra el fet de tenir la porta principal encarada a tramuntana (ja han hagut de canviar- la un munt de vegades). El segon bodrio arquitectònic és el Cavall de la rotonda de Ciutadella, una escultura megalòmana i d’un gust més que discutible, que només serveix per a enfilar-s’hi per Sant Joan després d’haver fet uns quants gins. I, finalment, els dos macro hotels de Son Bou, símbols d’un model turístic suïcida, que somiï veure esbucats en un plaç de temps prudencial.

Estic convençut que el tema pot donar molta teca (si és que hi sou i no només us limitau a llegir)

Share Button

Cuinart i el prestigi

(si tot va bé, avui ha sortit a la publicació Es carrer aquesta petita reflexió meva que voldria compartir amb tots els xalandriers)

El passat cap de setmana es va celebrar Cuinart al recinte firal de Maó. Aquest certamen pretenia promocionar la cuina que es fa a l’illa –cosa que es devia aconseguir, perquè l’assistència, a pesar del mal temps, va ser prou important. Ho organitzava, bàsicament, el Govern Balear, per la qual cosa no em va sorprendre la gairebé nul·la presència de la llengua catalana als tríptics que es repartiren als assistents, en el quals es llistaven els diferents plats de degustació i els restaurants que els van confeccionar. Però sí que hi ha un detall que és el que m’ha mogut a escriure aquestes ratlles. L’ham de Cuinart, el personatge mediàtic amb el qual es promocionava l’acte era Ismael Prados. Aquest bon cuiner i millor comunicador és conegut gràcies als programes gastronòmics que ha fet i fa a TV3.

Queda clar que, per als menorquins, aquesta televisió és un referent de qualitat i prestigi. I resulta sorprenent que sigui el mateix Govern (que no fa res perquè TV3 es pugui veure al ponent de l’illa, que no ha mogut un pèl per garantir la visió de la televisió publica catalana després de l’apagada analògica), qui demostri d’aquesta manera gens subtil quina és per als menorquins la seva televisió de referència.

Ja ho he dit, TV3 és sinònim de qualitat i de prestigi, els mateixos valors que es volien donar a Cuinart. Els organitzadors açò ho tenien aclarit. Hauríem valorat de la mateixa manera el certamen si, en tost d’Ismael Prados, l’estrella convidada hagués estat na Paquita Tomàs, la presentadora del programa de cuina d’IB3?

Share Button

Ciutadans de segona?

Ahir telemadrid va emetre un reportatge sobre la discriminació del castellà a catalunya. El reportatge està fet per elmundoTV i el podeu trobar a Youtube. Advertència: per mirar-lo es necessita una certa dosi de massoquisme.
http://www.youtube.com/watch?v=UB9DehZYEAw

Share Button

DICCIONARI LITERAL CATALÀ-ANGLÈS DE FRASES FETES

Recollint la torxa dels eminents i grans filòlegs Miguel Melià, Ernesto Galmés, Francisco Fornals, etc., i les il·lustres institucions de reconegut prestigi filològic, com AFA, ICM, PP, el filòleg amateur McAgun Dena fa públic el seu projecte d’elaboració del Diccionari literal Català-Anglès de frases fetes, per al qual necessita informadors (perquè diguéssim que de català no en té ni flowers). Aquesta eina serà clau perquè els menorquins i els turistes anglesos ens poguem entendre molt millor (ja sabeu com de necessari és fomentar el turisme de qualitat a Menorca). McAgun Dena ja a n’ha recollides dues, de frases fetes -publicades al final de l’entrada-, però necessita de tots els col·laboradors possibles perquè el diccionari sigui una realitat abans no comenci la temporada turística. Per tant, açò és un crida: qui tengui orelles i es doni per assabentat serà benvingut.

1) Now it’s time Peter mine (Ara és hora Pere meu)

2) Don’t put the plough in front the ox (No posis s’arada davant des bou)

Share Button

Literatura catalana

Al diari Menorca de dilluns (versió internet) hi havia una entrevista a Sam Abrams. Hi ha una frase que m’ha cridat l’atenció. En Sam diu que “la literatura en català té una potència molt forta. Passa un molt bon moment, tant a Catalunya com al País Valencià com a les Illes Balears (…). És més potent i plural que la castellana que té tot un estat al darrera.”

Share Button

Aeroport…ara Barcelona

Aquests dies s’està xerrant molt de si s’aeroport de Barcelona ha ser gran o molt gran, si ha d’oferir molts vols o moltíssims i de si ha de connectar només amb Europa o amb tot el món. Paral·lelament també es xerra de si ha de ser gestionat des de Madrid o des de Catalunya i banderetes per amunt i banderetes per avall.

A banda des debat de sa gestió, que està relacionat amb aquest centralisme anacrònic de Madrid, hi ha un debat importantíssim que no sona per res. Si us fixau, en un mateix dia un pot sentir aquesta notícia, una altra notícia sobre es canvi climàtic (finalment acceptat per totes ses administracions) i també una notícia relacionada amb es petroli, ja sigui pes preu que puja i baixa i controla tota s’economia, o per ses injustes guerres que genera.

Il·lús, me sorprèn encara que temes tan relacionats i simultanis no es toquin per res en es debat mediàtic. Per una banda tenim un canvi climàtic que exigeix des d’avui mateix una reducció de ses emissions de combustibles fòssils. Aquest tema ara ja no només es planteja en termes científics sinó que es darrer informe ja avalua s’impacte des canvi climàtic en unitats de PIB d’un país (trob que era UK si no vaig errat), i la cosa era esfereïdora: ho dic de memòria, però per lo que vaig entendre, per ara complir Kyoto seria necessari invertir un 5% des PIB, mentre que si no es fa res, d’aquí a 20 anys caldrà un 20% des PIB per pal·liar s’efecte des canvi climàtic. Açò ja no són dades que només entenen els científics!

Per altra banda, sembla bastant evident que en pocs anys (quinquennis, desenes…?) assistirem a un canvi en es model energètic actual, basat exclusivament en combustibles fòssils, per passar a un model nou que encara ningú té els ous de definir. Al nord d’Europa aposten clarament per s’energia atòmica trenta anys després, però encara no està clar si sa resta de països industrialitzats apostaran per solar, eòlica, hidrogen o què com a complement. Lo que sí que està clar és que es model actual de malbaratament energètic s’acabarà forçosament quan baixi sa disponibilitat de petroli (i hi ha qui diu que açò succeirà d’aquí a uns 5-10 anys, en qualsevol cas no més enllà d’uns 20 anys). O sigui que caldrà reduir es consum, per més que tinguem molinets de vent i plaques solars en els edificis nous (açò no ho dic jo, ho diuen els experts).

De manera que amb un canvi climàtic ja acceptat i amb un futur energètic canviant, tenim sa nostra administració (Madrid o Gene, tots pensen igual, i sinó mirau Barajas) que aposta decididament per sa comunincació aèria, quan aquesta és una de ses més contaminants i de ses que més combustible empren!! Sense entrar en es tema de si són o no necessàries tantes infraestructures de transport, no seria més lògic xerrar d’una punyetera vegada de transport ferroviari i apostar per una comunicació terrestre ràpida i assequible? O deu ser, de nou, que els amiguets constructors volen fer sa darrera embutxacada abans de que peti tot? Sembla que tota sa punyeta de l’AVE només és per complir amb un compromís passat i que lo que realment importa és s’aeroport. Són folls, aquests romans…

Share Button

Català – Anglès

Avui llegia a la premsa que la conselleria d’educació de catalunya que dirigueix en Maragall vol llençar un pla per reforçar l’ensenyament de l’anglès. Entre d’altres coses preveu invertir 215 milions d’euros i formar 4000 professor perquè puguin ensenyar en anglès qualsevol assignatura. En Maragall s’apunta a la darrera moda educativa, que és fer de l’anglès la llengua vehicular de l’escola. El Govern Balear té un pla similar (o inclús més ambiciós).
Voldria començar dient que és una bona notícia. Saber anglès és cada vegada més necessari. Sinó preguntau-me ho a mi. El nivell que vaig assolir després de 8 anys d’estudiar anglès a l’EGB i BUP és senzillament pèssim. Vaig treure un 3 a la selectivitat, la pitjor nota que he tret mai! Vaig estudiar anglès un parell d’anys més a la universitat i vaig fer progressos importants sobretot en temes gramaticals. Encara així quan vaig arribar a Anglaterra no vaig entendre res de res. Tot i ser considerar-me un negat per l’anglès, 7 anys després és la meva llengua de treball. Crec que estareu d’acord que és necessari que s’ensenyi millor l’anglès.

La segona cosa que m’agradaria dir és que la proposta té sentit. Un llengua s’aprèn si l’empres. Una llengua és sobretot una pràctica que si no es practica es perd. Si a l’escola s’empra l’anglès és bastant probable que al final el domini de l’anglès millori substancialment.
Ara bé tenc dubtes molt raonables que ensenyar en anglès sigui possible (i legal). És increïble veure la lleugeresa amb què es fan les propostes. Sembla que amb un parell de milions i un bon powerpoint es possible vendre l’impossible. Sóc francament escèptic que sigui possible formar les persones suficients per què puguin ensenyar en anglès a totes les escoles. Consider que és un objectiu molt difícil d’aconseguir (a no ser que importis els professors d’Anglaterra). No és gens fàcil que un mestre d’escola amb 3 o 4 anys de carrera i un estiu a Anglaterra tengui el nivell d’anglès suficient per ensenyar-ho tot en un bon anglès. El més probable és que l’anglès acabi sent una mica macarronic i les classes en realitat és faci en una altra llengua. Sóc també escèptic en que hi hagi prou diners. Aconseguir que a totes les escoles s’ensenyi en anglès requereix un nivell de despesa elevadissim I ja sabem que espanya (i menorca encara més) és una de les zones de la unió europea on es gasta menys en educació….
Tant la proposta catalana com la balear tenen un tuf anti-català que no m’agraden. Estan dissenyades bàsicament per llevar hores al català a l’escola. Són mesures que promogudes des del nacionalsime espanyol per fer front al “nacionalisme desintegrador i secessionista”.  La lògica és que si els al·lots han d’estudiar altres idiomes, almanco que aquest siguin “útils”. Tanmateix aquest plantejament del nacionalisme espanyol el trop més aviat ingenu i sorprenent.

Em sorprèn és que el nacionalisme espanyol estigui tan interessat a impulsar l’anglès com a llengua vehicular. El Català té més possibilitats de sobreviure en un ambient multilingüe que en un ambient biligüe. Si tota la població sabès anglès bé, no importaria saber i usar castellà. És el que m’ha passat a mi. Per a les qüestions més formals empre l’anglès: escric articles en anglès, don classes en anglès, lleguesc en anglès… En aquest sentit l’anglès ha substituït el Castellà, com a llengua vehicular. Ara bé, eL Català continua allà on era, com la ‘meva’ llengua, la llengua que em defineix.

Share Button

La “Comissió de la Veritat”

Hola al·lots,

Fa uns dies vaig llegir a el Temps que aquest cap de setmana es durien a terme la constitució de la Comissió de la Veritat de València i els treballs que hi van lligats.

Des del meu punt de vista, aquesta és una empresa molt interessant perquè intenta donar resposta a molts aspectes de la guerra civil espanyola i la posterior etapa franquista des d’una perspectiva únicament científica (dins dels marges de subjectivitat que planteja la historiagrafia). Ve avalada per personalitats de reconegut prestigi en l’àmbit de la història, el dret, la política, i altres camps, i no és emparada per cap força política que se n’intenti atribuir els mèrits, que fa que ens ho puguem prendre una mica seriosament. Si no ho tenc mal entès, els treballs es divideixen en comissions diverses que intenten estudiar l’època des de tots els aspectes que van influir en l’època. Vaig llegir que es planteja com una recerca global i no parcial, és a dir, volen treure a la llum tot el que va passar, sense amagar res. Ja sé que són paraules majors, però crec que la iniciativa, en aquest sentit, és, de per si mateixa, prou agosarada per merèixer una mica de crèdit.

Aquesta comissió només treballa a València, però pot obrir les portes a altres comissions que ho facin en altres llocs, com Catalunya o Balears.

Què en pensau? Ajudarà a crear una mica més de llum a aquesta etapa fosca de la, malgrat tot, “nostra” història?

Des d’aquí faig una crida a la participació de tots, però especialment dels diversos historiadors que es troben en nòmina a Xalandria.

Share Button

la (no) Universitat

Per mi la universitat té dues funcions principals. El primera funció és la de formar capital humà (allò que n’Àlex deiu amb tota la raó FP). Gairebé totes les societats avançades tenen un elevant nivell de formació. La segona funció és la d’incentivar la recerca i fer avançar el coneixement. Allò que ara és coneix amb el tecnicisme I+D s´ha convertit en un element clau pel futur econòmic i social de qualsevol país avançat. Finlàndia inverteix més del 3% del seu PIB en recerca, a Espanya just just arriba a 1,5%.
Si ens miram el cas de les illes Balears crec que cal parlar de fracàs molt preocupant que tindrà grans conseqüències.
1) Les Illes Balears continuen sent un dels territoris europeus amb un nivell més baix d’universitaris. No tenc les xifres a la mà, però si ho record bé més de la meitat dels estudiants de secundària no arriba acabar el batxillerat o qualcom equivalen. Podríem dir que la UIB de moment és una mala FP. Té el mèrit d’haver baixat el nombre d’alumnes just quan la població de les illes creixia sense precedents.

2) Avui en dia les universitat de debò són aquelles que fan recerca. No tenc les xifres a la mà, però en les estadístiques allò que és diu I+D és espectacularment baix, impropi d’un area amb el nivell de renda tan elevant com són les Illes Balears (crec que és situa al voltant de l’1%). Amb molt poques excepcions la UIB no ha aconseguit entrar en el circuït d’universitats de debò. La recerca normalment està molt mal repartida. Als Estats Units la recerca es concentra en aquelles universitats que pertanyen a la IVY league, és a dir Harvard, MIT, Yale, Berckley, a Anglaterra està passant si fa no fa el mateix. És tracta de crear economies d’escala que siguin competitives. A Espanya aquesta especialització no es tan explícita però també es dona. Podríem dir que els diners en recerca es divideixen en 50% Madrid, 25% Catalunya, 20% València, País Basc i Andalusia i el 5% per la resta. Sinó us recoman que entreu a la web del CSIC
1ra conclusió: fins i tot si ho comparam amb altres ‘regions’ petites de moment la UIB està molt per darrera d’on hauria d’estar
2na conclusió: allò que conta no és només el component formatiu sinó també la recera. Si es vol una univesitat de veritat cal produir recerca a nivell internacional. Comparau la UIB amb el parc de recerca biomèdica de Bcn (www.prbb.org) o el parc científic de Barcelona (http://www.pcb.ub.es/homePCB/live/ct/p1.asp). Barcelona no és que sigui capdavantera en recerca, però no té color si ho comparam amb la UIB.

3ra conclusió: I menorca? Si Mallorca li costa seguir el ritme, Menorca simplement ni el segueix. Tots els diners es queden a Mallorca: les dues excepcions són l’extensió d’Alaior i el conglomerat CIME-OBSAM. Jo crec que la manca d’un sistema universitari i de recerca és la mancança més important de Menorca, la que fa que la nostra illa es quedi tan endarrera.

HI ha moltes més coses que m’agradaria dir: ineficiència, politització,… però ho deix per un altre dia

Share Button