Navega per l'autor

borja

Grafitti (II)

PUTIN PRESIDENT, CATALUNYA INDEPENDENT!!!

Share Button

Ai, ai, ai… (que no ho vegi en Cice)

Ja s’atraca un altre Barça-Madrid,

un altre derbi, un altre clàssic,

un altre partit decisiu,

on sembla que no jugarà en Messi.

Tindran sa sort es del Madrid

que els hi falta a n’es del barça?

o farà un gol en Bojan Krkic

per equilibrar sa balança?

No ho sabem, està per veure,

s’emoció està servida

a vam si guanyen es de sempre

o s’omple es camp d’alegria.

Share Button

12 d’octubre

Acab de veure es telenotícies de ses teles espanyoles i estic bastant d’acord en ses opinions expressades pels ciutadans espanyols en sa seva diada.

Diuen, per exemple que no hi ha polèmica amb ses banderes, que no entenen on està sa polèmica, que s’espanyola és sa seva bandera. Totalment d’acord.

Fins i tot amb una senyora amb abric de visó que deia que volia que sa seva bandera lluís a totes ses seves comunitats autònomes. Totalment d’acord, també. Ells tenen sa seva bandera i que la lluesquin a ses seves comunitats, que noltros tenim sa nostra senyera i la posam as balcons per celebrar ses nostres diades.

Clar, ara direu que som massa nacionalista. Vos contestaré el que diu Woody Allen: un nacionalista és aquell que escolta Wagner i li vénen ganes d’envaïr Polònia. Noltros, en aquest cas, seriem els polonesos.

També estic d’acord que a Valladolid s’hagin repartit samarretes que diuen “somos España” (si s’hagués fet a Girona, ja no n’estaria tant, esclar).

I per últim he vist que a Montjuïc s’han reunit uns amics d’España per celebrar sa diada. Tothom sap que es immigrants celebren ses festes de sa seva nació es dia que toca. Molts catalans d’arreu del món celebren l’onze de setembre, per exemple. Però no ho celebren mai utilitzant símbol feixistes, com sí ho han fet avui aquests, amb es braç aixecat i sa bandera des pollastre. Quina pena.

Share Button

Festes de Gràcia

Un treballador de Cultura des CIM me va proposar de fer es pregó de ses festes d’enguany ja que va pensar que a molta gent no li agradaria es pregoner oficial que havia llogat s’ajuntament. Jo vaig fer aquest esborrany que ara vos glosaré.

Per tots voltros.

 

PREGÓ DE SES FESTES DE LA MARE DE DÉU DE GRÀCIA (ESBORRANY I)

Maonesos i maoneses,

és per jo un honor

i un motiu d’”honda satisfacción”

poder fer es pregó de festes

a sa Plaça Constitució.

Sa història vos explicaré

que me va dur fins aquí

i és que n’Arturito me va dir

qui seria es pregoner.

I jo li vaig dir que NOOOOOOOooooooooooooooooo

que sa gent no ho entendrà

que dugui aquell americà

a fer es pregó a Maó

(i és que el farà en castellà!)

Per açò ho dic en menorquí

que me consider de sa terra

encara que visqui a Aiguafreda

a la Xina o a Pequín:

Que es pregó l’ha de fer un d’aquí

un que estimi sa cultura

sa història i s’arquitectura

des meu poble menorquí.

I per açò jo som aquí

per anunciar-vos a tots

que es cavalls ja peguen bots

i que ses festes són aquí!!!

Idò xallau i rèis molt,

i que no falti sa pomada,

ni es gin sense llimonada,

i tots a cantar s’Es Mahón!!!

L’amo de can Maleno

Share Button

Bereneta menorquina a Aiguafreda

PICT0255.JPG

Per celebrar es final d’estiu farem una bereneta menorquina amb es amics d’Aiguafreda. No hi faltaran ses canyes de sobrassada, sa coca d’aubercoc, es formatge i es gin amb llimonada.

Bon profit!

Share Button

Uep!

M’han arribat rumors que un xalandrier ja ocupa càrrec directiu as Consell Insular? Com és açò? Me’n podeu donar més dades?

En què es basarà la seva gestió de govern? En promocionar sa cultura menorquina? Com ho farà? Amb quins criteris?

Molta sort!

Share Button

Què li passa al barcelonisme?

Després de l’eliminació de la Champions i de la Copa el Barça està enfonsat. Tot i que va empatat a punts amb el líder a falta de quatre jornades aquesta temporada ja ha estat classificada de catàstrofe. Els “seguidors” se’n van a la Masia a escridassar els jugadors (tal com passava a Madrid fa quatre mesos). I jo que em pensava que els culés eren diferents.

Una catàstrofe era quan mos eliminava de la Copa el Figueres, quan mos eliminava de la Champions en Werder Bremen, quan haviem de lluitar fins a darrera hora per entrar a la Champions.

Encara no està tot perdut. Encara pot ser una temporada brillant. O no.

Mentrestant dos clubs històrics (la Reial i l’Athletic) hauran de lluitar fins a l’últim sospir per salvar la categoria. I els seus seguidors els segueixen aplaudint i omplint el camp a cada partit. Què li passa la barcelonisme?

Share Button

L’Empordà al natural

Aquest pont del 1r de maig vam anar a l’Escala, municipi costaner i per tant turístic de la Costa Brava catalana, però, tot s’ha de dir, no tan turístic com Roses, Platja d’Aro o Lloret; i des d’allà vam fer unes quantes excursions per l’Empordà més natural, ja que era un deute que teniem pendent (l’Empordà més monumental ja l’haviem visitat a trossos: Peralada, Empúries, Castelló d’Empúries, Pals, Ullastret…), i a més, anant amb fiets vam trobar que els hi agradaria més.

La ruta va començar al Parc Natural dels Aiguamolls de l’Empordà. Si agafeu la carretera que va de St Pere Pescador a Castelló d’Empúries al km 13,6 trobareu el centre d’informació El Cortalet, on hi ha un pàrquing que costa 1,5€, i des d’on podeu gaudir d’unes rutes per fer en bici o a peu que desemboquen en fantàstics “aguaits” on observar els aiguamolls en tota la seva esplendor. Bernats pescaires, ànecs coll-verds i fotges, juntament amb cigonyes, agrons blancs i esplugabous són molt fàcils de veure. I fins i tot vam veure “daines” (cèrvols). A més el passeig és molt agradable i gens cansat.

Una mica més al nord, a tocar de França, hi ha el Paratge Natural d’ Interès Nacional de l’ Albera, que comprèn els municipis de la Jonquera, Cantallops i Espolla. Tot i que està com dic, una mica enfora, també és força recomanable: el paisatge característic és de camps de vinyes i oliveres a bosc mediterrani en estat pur. A l’Espolla hi ha el centre d’informació, però com era festa local estava tancat (quin país aquest!) Així que vam anar a cercar el Centre de Reproducció de Tortugues de l´Albera que es troba als voltants de Garriguella, al Santuari de la Mare de Déu del Camp. Realment és un lloc que val la pena, mos va agradar molt, tot i que és una mica car: 5 € els grans i 3 els fiets. A més de la tortuga mediterrània (Testudo hermanni hermanni), de la qual hi han desenes d’exemplars, hi ha una exposició d’altres tortugues d’arreu del món, per exemple una d’africana de mida considerable i amb la que estan realitzant també un projecte de cria i reintroducció en el seu hàbitat natural.

Finalment vam acabar al Parc Natural del Cap de Creus. Pujant cap a St Pere de Rodes, veritable joia del romànic català que no us heu de perdre per res del món (us recordarà els castells d’Escòcia), mos vam aturar a l’àrea recreativa del Mas Ventós, on podeu disfrutar d’unes fantàstiques vistes sobre la badia de Roses i la plana de l’Empordà, i podreu fer un bon “picnic” o una costellada ja que hi han graelles preparades i tot. A més podreu estirar les cames o jeure a la gespa en un lloc gairebé idílic. Del Cap de Creus ja no vam fer més tros, o millor dit, el fam fer en cotxe, ja que els fiets es van dormir i no era qüestió de fer-los baixar del cotxe cada dos per tres, mesquinets. Vam travessar del Port de la Selva cap a Roses, però vos recoman també el far del Cap de Creus i Cadaqués, com no.

Esper que vos hagi agradat el meu relat i que si teniu possibilitat d’anar-hi, hi aneu que val la pena.

Share Button

Croquetes de verdura estil “La Morada”

Ohhhhhhhhhhhhh que bones que són.

Ses croquetes de verdura de La Morada són insuperables. Ara les esteim intentant reproduir aquí a Aiguafreda, però no mos n’acabam d’ensortir.

Tot i que sa cuinera, na Núria, s’estrenava en aquest menjar i no li van sortir malament del tot, el cert és que mos falta algun secret. Sa propera trobada de xalandriers haurem de fer un concurs de croquetes de verdura, no trobau? A vam si algú li sap trobar es secret ( i no val que na Toñi vos ajudi).

Share Button

S’Albaida a Cerdanyola (II)

Memorable concert el que mos van oferir els joves músics de S’Albaida en motiu de la festa de St. Antoni al teatre Ateneu de  Cerdanyola del Vallès. Un concert que se mos va fer curt a tots, tots teniem més ganes de seguir sentint cançons des seu repertori de música tradicional menorquina amb aires de folk modern i mediterrani. Cançons com “Romanç des infinitius”, “Tabac de pota” o “Favàritx”, o com no, sa més aplaudida “Clavellet” són cançons que ja formen part de sa història musical d’aquest país.

Ànims i endavant als nous i als vells membres de s’Albaida. Sort i ventura!

 

Share Button