Navega per l'autor

Fidel

Guardia Civil japonès

   He passat el cap de setmana a Menorca. Fantàstic: família, amics, bons dinars, nedadetes, converses, guitarra… Però quan ja embarcava, a l’aeroport, cap a Barcelona, notava que em faltava qualque cosa. Un no sé què físic.

   I vaig tenir la gran sort de trobar-ho: em faltava tacte físic, ja m’enteneu. I vet aquí la meva fortuna que vaig ser l’afortunat triat per un senyor guàrdia de seguretat per fer-me un escorcoll d’aquells rutinaris i aleatori. Ja ho tenia! Però m’hi vaig negar, mira tu, anava amb guants i era baixet i lleig. I em va dirigir a un Guàrdia Civil. Encara més sort! Era alt, era jove, i no duia ni guants. I a més vaig saber que era un home de gran vàlua intel·lectual, també: m’hi vaig dirigir en català, demanat-li si era necessari i obligatori l’escorcoll i em va contestar que li parlés en castellà, que no m’entenia. I en dir-li: no m’entens, no parles català? em va contestar (en castellà): no, però vostè parla japonès? Vol que li parli en japonès? (textual).

   Després vam tenir un amable intercanvi sobre el dret i el deure de parlar català, si estem a Espanya, si ell no té obligació de parlar català, i quan li vaig parlar del nou Estatut de les Illes, i constatar que no el coneixia (jo tampoc sé si, com caldria, manté fort al castellà a les Illes, davant amenaces com la meva) vam anar al gra.

   De fet vam anar al gra després que em digués que estava cometent un delicte de desobediència. I jo li deia que no, que li estava fent una pregunta. Després que ell insistís a fer-me entrar en un cubicle, i jo repreguntés, va fer servir les paraules màgiques “per favor”, i llavors ja em vaig rendir totalment als seus encants.

   Vaig entrar en el cubicle, com aquells de quant t’emproves roba, i allà em va fer l’escorcoll. Sense guants. El vaig trobar massa ràpid. Quan m’entrava aquell gustet (com quan et tallen els cabells i et fan sa part de darrera de ses orelles) ja s’havia acabat. I ell, tot pràctic (quin home, quina intel·ligència) em va dir: veus, és més ràpid fer-ho que discutir-ne (vaig pensar que la frase es pot aplicar a tantes relacions íntimes…en fi) i em va preguntar si seguia enfadat.

   Jo, mentint, li vaig dir que sí, que trobava innecesari l’escorcoll i lamentable que no parlés català. Però en realitat jo estava admirat per aquell jove, alt, políglota (no oblideu que parla japonès), i estava radiant de felicitat de poder partir de Menorca havent-la tastat ja tota, amb la seva fantàstica riquesa humana, amb gent “hermosa y galante”, com diu la cançó, com el senyor Guàrdia Civil a qui mai no li estaré prou agraït.

   Pd. Els fets són absolutament certs, ho dic per si en voleu gaudir i demanar per ell quan aneu a l’aeroport.

  

Share Button

Conviure amb la depressió

Per què es produeixen les depressions? Es pot explicar, un mal tan profund que a vegades fa desitjar la mort? Què podem fer els que hi convivim? Per què està tan desatesa la salut mental? Què representa per una família conviure amb les recaigudes, la medicació i la incomprensió? Què en pensen personatges públics que ho han patit com Pepe Rubianes o Lola Herrera? Què hi diuen els psiquiatres més prestigiosos del món? Què pensen els adolescents o la gent gran que ho passen? Quin concepte de felicitat tenim avui? Com es cerca la felicitat?

Les veus de familiars i pacients que han fet el llibre “Conviure amb la depressió” intenten contestar aquestes preguntes, i n’apareixen altres. Pensava que era un llibre sobre depressió i dolor, i he descobert veus de superació i molt Amor. En majúscules.

Demà arriba a ses llibreries “Conviure amb la depressió”. Us convit de tot cor a compartir aquesta aventura i a mostrar el vostre punt de vista. Tant de bo superem tabús i prejudicis que encara tapen les malalties mentals.

Dia 16, a les 8, us esper a s’Ateneu de Maó. Allà el presentarem i en podem fer debat. Esper les vostres impressions.

Els que sou per Barcelona, el presentam dia 6 a les 19’30h a s’auditori Winterthur de l’Illa Diagonal, amb la consellera de Salut i l’ex President Pujol.

Salut!

Share Button

La polèmica dels cartells

    M'agradaria saber la opinió de les companyes i companys de Xalandria i dels lectors d'aquest blog respecte de la denúncia del PP, per la via penal, contra els cartells que van aparèixer a la seva seu a Maó, cartells contra l'especulació urbanística.

   Creieu que aquests cartells serviran d'alguna cosa? Teniu alternatives? Què en pensau de la polèmica generada? Cap a on derivarà? I sobretot, on creieu que està l'arrel de l'especulació urbanística a ca nostra? Sé que sempre faig preguntes però és que realment m'interessa molt la vostra opinió. Qualsevol cosa menys restar callats davant el que està passant, no creieu?

Share Button

Desdoblament

Què opinau del desdoblament de la carretera general?

Com resoldrieu els col·lapses dels mesos d'estiu?

Creieu que el PSOE hi està a favor, de desdoblar?

Si s'acorda fer-ho, ho intentarieu impedir? 

Quins són els límits del creixement turístic? Com els posarieu?

Què en pensau de s'ampliació de s'aeroport, ja en marxa?

Com farieu allò que es diu “turisme de qualitat” i denmarkapotek no de masses, si és que hi estau d'acord? Seria un turisme de classe alta?

Hi ha forums de debat sobre el turisme, a Menorca?

Share Button

Na Gibet ja és aquí!

   L'enhorabona, Virgínia i Joan Carles, pel regal de vida que us heu i ens heu brindat: na Gibet ja és aquí!

   És emocionant i paga la pena aturar un instant a pensar en sa màgia de sa vida: com brota, creix i neix una criatureta, que arriba sorpresa a un món ben nou per ella, ben cuidada i estimada i mirada per tots.

   Com pot ser que ens fem tantes preguntes i no veiem que ses respostes tot sovint són davant noltros, es diuen vida, es diuen Gibet, i demà es diran Pere o Joana. Tot va i vé, però sa vida -de moment, i per molts anys- no atura de fer-se camí!

   Per molts anys, l'enhorabona, mare Virgínia, pare Joan Carles. Un brindis ben gros, copa amunt: l'heu feta bona!

 

Share Button