Navega per l'autor

Ismael Pelegrí

El general okupa

Demà n’Alejandre és el convidat a la tertúlia de l’Ateneu de Maó. Jo no hi aniré, no puc, però des d’aquí m’agradaria que em respongués la pregunta següent i que no és nova a Xalandria:
– Quina diferència hi ha entre l’okupació inicial de Llucalari i la que estan fent vostès a l’illa del Rei?
A més, al diario menorca, edició digital, els lectors poden fer preguntes a Arturo Bagur, batlle de Maó. Com que no me ve bé escriure al web del diario que arrecera l’ultradreta més carpetovetònica i cavernària de l’illa, des d’aquí li voldria demanar a n’Arturo a veure si l’ajuntament, és a dir tots, que ell encapçala pensa fer res contra aquests ursupadors que s’estan carregant (per a més inri) una part del nostre patrimoni natural, el dels illots, i per què no ha fet res fins ara per a aturar-ho.
I prou.

Share Button

Sorprèn i sorprèn

A l’edició d’avui del Menorca, a la contraportada, a la secció “Sorprende y no sorprende es pot llegir el següent:

“LA SORPRESA desagradable que se llevo un grupo de menorquines el pasado sábado cuando cenaban en un restaurante de Santander al comprobar cómo se levantaban los clientes de una mesa contigua a los pocos minutos de haber tomado asiento.
QUE EL MAÎTRE, agotados los recursos diplomáticos, acabara reconociendo que la “huida” de los clientes hacia otro salón del restaurante obedecía a que no querían sentarse al lado de catalanes.
QUE ENTRE los menorquines testigos de esta incidencia figuran colaboradores de “Es diari” como Joan Quetglas y José Barber […]”

Evidentment, d’aquesta anècdota que els va passar a aquests personatges, gens sospitosos de ser radicales nacionalistas em faig unes preguntes que vull compartir amb vosaltres:

– Per què a Espanya, tenen tan clares les coses i aquí no? (evidentment em referesc a la nostra catalanitat)
– Per què, en conseqüència, quan des d’allí s’ataca a tot el que no és l’Espanya una grande y libre, i Menorca és tractada pitjor que una colònia, per aquí fem com si la cosa no anés amb nosaltres?
– Per què, a pesar d’ésser maltractats econòmicament i culturalment de manera reiterada i sense solució de continuïtat, els polítics d’aquí segueixen entestats que el que cal és caure’ls simpàtics (ells en diuen l’encaix dins d’Espanya)?
– Som una societat masoquista?

La meva capacitat de sorpresa no té límits!

Share Button

3 x 3

En aquest cas no es tracta d’una competició de bàsquet. 3 poetes menorquins (Tomeu Vanrell, Tomeu Truyol i Ignasi Canyardet) es veuran les cares amb 3 poetes mallorquins (Jaume C. Pons Alorda, Emili Sánchez-Rubio i Pau Castanyer) a les 21.00 al patí de la biblioteca pública d’Alaior demà dia 26 de juliol. Esperem que del combat en surti guanyant la poesia.

Hi estau convidats

Share Button

Enhorabona Joel i David

Bé, tant despotricar dels funcionaris i ja en tenim dos més. I talvegada qualque xalandrier més ha aprovat les oposicions o l’han fet director insular de qualque cosa o s’ha comprat una casa d’estil victorià i jo no me n’he assabentat. Perdonau-me i afegiu-vos a la meva felicitació. No podem perdre mai!

Share Button

Se veu, se sent…

Es Pla

Sona el flabiol i el cavaller

amb son cavall corre al galop,

s’obre camí dins la munió,

l’asta a la mà, pensant només

en l’ensortilla que ha d’encarar.

 

Per un moment s’atura el món

i el bon pagès, noble de cor,

bruna la pell d’hores de sol,

amb gest precís pot enfilar

la seva llança dins de l’anell.

 

I d’aquest coit brolla el plaer,

neix la catarsi dels jocs des Pla:

bota tothom, tot embogeix

mentre el genet, ben ufanós,

llença l’anella entre la gent.

 

(Isma Pelegrí)

Share Button

Ressaca postelectoral

Aquest dissabte setze de juny, dissabte des be, es constitueixen els ajuntaments sorgits de les darreres eleccions. A Menorca, els resultats electorals han propiciat que a cap consistori hi hagi majoria absoluta. A Mallorca i al Govern, les coses no estan -sembla- tan clares i, fins i tot, hi ha alguna oportunitat que el PP no governi. Al Principat només s’han votat municipals i, entre d’altres coses, sembla que hi ha canvis al cap i casal. Al País Valencià, el PP arrassa…

M’agradaria compartir valoracions sobre els resultats electorals. Hi ha coses que m’agradaria comentar amb tots vosaltres, per exemple, per què a l’ajuntament d’Andratx el PP ha tret majoria absoluta? Com veieu Ciutadella? Qui serà el caixer batle de Maó d’aquí a dos anys? Per què a Menorca és impossible la creació d’un bloc com al de l’illa de devora? la coalició PSM-Verds ha estat beneficiosa per ambdós partits? Què vol realment na Maria Antònia Munar (diuen que es retira d’aquí a dos anys)? Es veritat que la seva política de pactes es basa en què no se li desmadri el galliner successori al propi partit i que per açò ha sacrificat el seu candidat a la batlia de Palma? Al Principat, ERC ha de virar i acostar-se a CIU abans que el PSC acabi d’espanyolitzar del tot les institucions on és present? Hi ha alguna solució per al País Valencià (partint de la base que, crec, tenen un problema, i que aquest es diu PP)? És necessari articular un partit polític nou a Menorca de centre, liberal i nacionalista (Pau, sé que n’has parlat en altres blogs, però m’agradaria tornar-te a escoltar aquí, a casa)? Té alguna importància parlar de partits postpolítcs? Són significatius més enllà de ser supuracions d’un sistema imperfecte (Plataforma per Catalunya, Ciudadanos, UPCM, IPEC…)? Hi ha res a dir de la CUP i el seu ascens electoral?

Ja sé que és època d’exàmens (encara vaig de cul) i opos, que fa calor acubada i que el cap és més a Sant Joan que aquí, però trob a faltar al blog, en què aquests temes sempre han fet vessar tinta cibernètica i són del nostre interès, idò bé, trob a faltar que en parlem.

Share Button

Guia de la Menorca arquitectònicament patètica.

Benvolguts xalandriers (si és que hi ha qualcú),

recollint en part el testimoni d’en Nacho Martín, que volia fer una Guia de los bodrios arquitectónicos de España, us propòs de fer aportacions per a l’elaboració d’una guia amb tot allò que val més que no s’hagués construït mai a la nostra illa ( o que no es construeixi, si encara és un projecte). Crec que és el nostre deure com a ciutadans conscienciats el de contribuir a la difusió d’aquest patrimoni que també, malauradament, és nostre.


Per començar us suggeresc tres bodrios arquitectònics. La seu del Consell Insular a Maó, conegut com el búnker, un bloc enorme de ciment que fa de mal mirar i símbol de més d’un despropòsit, com ho demostra el fet de tenir la porta principal encarada a tramuntana (ja han hagut de canviar- la un munt de vegades). El segon bodrio arquitectònic és el Cavall de la rotonda de Ciutadella, una escultura megalòmana i d’un gust més que discutible, que només serveix per a enfilar-s’hi per Sant Joan després d’haver fet uns quants gins. I, finalment, els dos macro hotels de Son Bou, símbols d’un model turístic suïcida, que somiï veure esbucats en un plaç de temps prudencial.

Estic convençut que el tema pot donar molta teca (si és que hi sou i no només us limitau a llegir)

Share Button

Cuinart i el prestigi

(si tot va bé, avui ha sortit a la publicació Es carrer aquesta petita reflexió meva que voldria compartir amb tots els xalandriers)

El passat cap de setmana es va celebrar Cuinart al recinte firal de Maó. Aquest certamen pretenia promocionar la cuina que es fa a l’illa –cosa que es devia aconseguir, perquè l’assistència, a pesar del mal temps, va ser prou important. Ho organitzava, bàsicament, el Govern Balear, per la qual cosa no em va sorprendre la gairebé nul·la presència de la llengua catalana als tríptics que es repartiren als assistents, en el quals es llistaven els diferents plats de degustació i els restaurants que els van confeccionar. Però sí que hi ha un detall que és el que m’ha mogut a escriure aquestes ratlles. L’ham de Cuinart, el personatge mediàtic amb el qual es promocionava l’acte era Ismael Prados. Aquest bon cuiner i millor comunicador és conegut gràcies als programes gastronòmics que ha fet i fa a TV3.

Queda clar que, per als menorquins, aquesta televisió és un referent de qualitat i prestigi. I resulta sorprenent que sigui el mateix Govern (que no fa res perquè TV3 es pugui veure al ponent de l’illa, que no ha mogut un pèl per garantir la visió de la televisió publica catalana després de l’apagada analògica), qui demostri d’aquesta manera gens subtil quina és per als menorquins la seva televisió de referència.

Ja ho he dit, TV3 és sinònim de qualitat i de prestigi, els mateixos valors que es volien donar a Cuinart. Els organitzadors açò ho tenien aclarit. Hauríem valorat de la mateixa manera el certamen si, en tost d’Ismael Prados, l’estrella convidada hagués estat na Paquita Tomàs, la presentadora del programa de cuina d’IB3?

Share Button

Poesia menorquina as Mercadal

Perdonau, però hi ha una altra cita que crec interessant:

Avui, al recinte poli/mega/ultra/multifuncional des Mercadal, es presenta la pàgina web d’illanvers (http://illanvers.cat). A l’acte es farà un recital poètic, amb la participació de Pere Gomila, Pere Xerxa, Margarita Ballester, Sergi Cleofé, Xec Florit Nin i d’altres participants en aquest esdeveniment que ara, per variar, no record.  Ah!, i contràriament al que diu el diari Menorca, jo no hi participaré com a poeta, ja que no he escrit un poema en ma vida. El que si faré, per deferència amb l’autor, que m’ho ha demanat, es recitar els textos d’Ignasi Canyardet, que continua amb la seva dèria de no donar la cara.

La cita és a les 20.00 hores i és gratuïta

Share Button

Poesia menorquina a Barcelona.

XII

Com la clavellina de l’aire

que brosta penjada del ferram,

no em cal terra on créixer.

Sols vull un balcó esquerdat

d’on penjar l’arrel aèria

i esdevindre en un mur

l’eternitat d’una resistència.

Aquest poema pertany a una obra que ha passat molt desapercebuda: Tres poemaris (Empelts), de Jordi Florit Robusté, editat per l’IME fa ja tres anys. I és una llàstima, perquè ens trobam davant d’un dels millors llibres de poesia fets a l’illa en els darrers anys.

Aprofit per a convidar-vos a la (re)lectura d’aquesta obra i, als qui podeu, per convidar-vos a un recital poètic en què participarà Jordi Florit. Normalment, a Xalandria, els menorquins continentals us quedau amb les ganes de participar del que es fa a l’illa. Aquesta vegada és a l’inrevés. El proper 19 d’abril, dijous de la setmana que ve, a les 12.00 i a la facultat de lletres de la UB, els privilegiats que hi assisteixin (jo no hi seré, i açò ja m’emprenya prou) podran gaudir i conèixer versos de Carles Hac Mor, Ester Xargay, Jordi Nopca, Josep Pedrals, Laia Noguera, Maria Cabrera i Jordi Florit. Com podeu veure, el cartell és de dalt de tot.

No cal dir com m’agradaria que qualque xalandrier, o qui sigui, me pogués fer cinc cèntims de com ha anat la cosa (és a dir, que hi assisteixi). Ho he dit moltes vegades: tot el que escriu en Jordi és molt bo; en som un apologeta. I saber que recitarà a Barcelona m’omple de satisfacció i, alhora, de ràbia per no poder ésser-hi.

Share Button