Navega per l'autor

Ismael Pelegrí

Guia de la Menorca arquitectònicament patètica.

Benvolguts xalandriers (si és que hi ha qualcú),

recollint en part el testimoni d’en Nacho Martín, que volia fer una Guia de los bodrios arquitectónicos de España, us propòs de fer aportacions per a l’elaboració d’una guia amb tot allò que val més que no s’hagués construït mai a la nostra illa ( o que no es construeixi, si encara és un projecte). Crec que és el nostre deure com a ciutadans conscienciats el de contribuir a la difusió d’aquest patrimoni que també, malauradament, és nostre.


Per començar us suggeresc tres bodrios arquitectònics. La seu del Consell Insular a Maó, conegut com el búnker, un bloc enorme de ciment que fa de mal mirar i símbol de més d’un despropòsit, com ho demostra el fet de tenir la porta principal encarada a tramuntana (ja han hagut de canviar- la un munt de vegades). El segon bodrio arquitectònic és el Cavall de la rotonda de Ciutadella, una escultura megalòmana i d’un gust més que discutible, que només serveix per a enfilar-s’hi per Sant Joan després d’haver fet uns quants gins. I, finalment, els dos macro hotels de Son Bou, símbols d’un model turístic suïcida, que somiï veure esbucats en un plaç de temps prudencial.

Estic convençut que el tema pot donar molta teca (si és que hi sou i no només us limitau a llegir)

Share Button

Cuinart i el prestigi

(si tot va bé, avui ha sortit a la publicació Es carrer aquesta petita reflexió meva que voldria compartir amb tots els xalandriers)

El passat cap de setmana es va celebrar Cuinart al recinte firal de Maó. Aquest certamen pretenia promocionar la cuina que es fa a l’illa –cosa que es devia aconseguir, perquè l’assistència, a pesar del mal temps, va ser prou important. Ho organitzava, bàsicament, el Govern Balear, per la qual cosa no em va sorprendre la gairebé nul·la presència de la llengua catalana als tríptics que es repartiren als assistents, en el quals es llistaven els diferents plats de degustació i els restaurants que els van confeccionar. Però sí que hi ha un detall que és el que m’ha mogut a escriure aquestes ratlles. L’ham de Cuinart, el personatge mediàtic amb el qual es promocionava l’acte era Ismael Prados. Aquest bon cuiner i millor comunicador és conegut gràcies als programes gastronòmics que ha fet i fa a TV3.

Queda clar que, per als menorquins, aquesta televisió és un referent de qualitat i prestigi. I resulta sorprenent que sigui el mateix Govern (que no fa res perquè TV3 es pugui veure al ponent de l’illa, que no ha mogut un pèl per garantir la visió de la televisió publica catalana després de l’apagada analògica), qui demostri d’aquesta manera gens subtil quina és per als menorquins la seva televisió de referència.

Ja ho he dit, TV3 és sinònim de qualitat i de prestigi, els mateixos valors que es volien donar a Cuinart. Els organitzadors açò ho tenien aclarit. Hauríem valorat de la mateixa manera el certamen si, en tost d’Ismael Prados, l’estrella convidada hagués estat na Paquita Tomàs, la presentadora del programa de cuina d’IB3?

Share Button

Poesia menorquina as Mercadal

Perdonau, però hi ha una altra cita que crec interessant:

Avui, al recinte poli/mega/ultra/multifuncional des Mercadal, es presenta la pàgina web d’illanvers (http://illanvers.cat). A l’acte es farà un recital poètic, amb la participació de Pere Gomila, Pere Xerxa, Margarita Ballester, Sergi Cleofé, Xec Florit Nin i d’altres participants en aquest esdeveniment que ara, per variar, no record.  Ah!, i contràriament al que diu el diari Menorca, jo no hi participaré com a poeta, ja que no he escrit un poema en ma vida. El que si faré, per deferència amb l’autor, que m’ho ha demanat, es recitar els textos d’Ignasi Canyardet, que continua amb la seva dèria de no donar la cara.

La cita és a les 20.00 hores i és gratuïta

Share Button

Poesia menorquina a Barcelona.

XII

Com la clavellina de l’aire

que brosta penjada del ferram,

no em cal terra on créixer.

Sols vull un balcó esquerdat

d’on penjar l’arrel aèria

i esdevindre en un mur

l’eternitat d’una resistència.

Aquest poema pertany a una obra que ha passat molt desapercebuda: Tres poemaris (Empelts), de Jordi Florit Robusté, editat per l’IME fa ja tres anys. I és una llàstima, perquè ens trobam davant d’un dels millors llibres de poesia fets a l’illa en els darrers anys.

Aprofit per a convidar-vos a la (re)lectura d’aquesta obra i, als qui podeu, per convidar-vos a un recital poètic en què participarà Jordi Florit. Normalment, a Xalandria, els menorquins continentals us quedau amb les ganes de participar del que es fa a l’illa. Aquesta vegada és a l’inrevés. El proper 19 d’abril, dijous de la setmana que ve, a les 12.00 i a la facultat de lletres de la UB, els privilegiats que hi assisteixin (jo no hi seré, i açò ja m’emprenya prou) podran gaudir i conèixer versos de Carles Hac Mor, Ester Xargay, Jordi Nopca, Josep Pedrals, Laia Noguera, Maria Cabrera i Jordi Florit. Com podeu veure, el cartell és de dalt de tot.

No cal dir com m’agradaria que qualque xalandrier, o qui sigui, me pogués fer cinc cèntims de com ha anat la cosa (és a dir, que hi assisteixi). Ho he dit moltes vegades: tot el que escriu en Jordi és molt bo; en som un apologeta. I saber que recitarà a Barcelona m’omple de satisfacció i, alhora, de ràbia per no poder ésser-hi.

Share Button

Cita obligada: recital poètic a l’IES Joan Ramis

Bon cap de setmana, xalandriers i xalandrieres,

En aquesta ocasió crec que aquest espai que ens uneix pot servir perfectament com a agenda cultural; per tant, aquí teniu una proposta per a convertir un capvespre qualsevol en una experiència enriquidora.

El proper dimars dia 3 d’abril, a l’IES Joan Ramis, a les 18.30h, es celebrarà un recital poètic i una taula rodona amb alguns dels poetes que han aparegut a la Tria de poesia menorquina contemporània, obra que els alumnes de primer de batxillerat han llegit com a lectura complementària.

L’objectiu d’aquesta obreta, confeccionada pel departament de català, era la de donar a conèixer un panorama poètic ric i de qualitat, el de la poesia catalana que ara es fa Menorca, la qual, de vegades i malauradament, queda eclipsada per la figura de Ponç Pons, un poetàs de dalt de tot, però no l’únic que hi ha a l’illa.

L’acte és gratuït i obert al públic, per l’horari i perquè un esdeveniment com aquest pot ésser interessant per a tothom. Hi recitaran els seus poemes Àngel Mifsud, Margarita Ballester, Pere Xerxa, Pere Gomila i el xalandrier Joel Bagur.

Hi estau tots convidats!

 

Share Button

DICCIONARI LITERAL CATALÀ-ANGLÈS DE FRASES FETES

Recollint la torxa dels eminents i grans filòlegs Miguel Melià, Ernesto Galmés, Francisco Fornals, etc., i les il·lustres institucions de reconegut prestigi filològic, com AFA, ICM, PP, el filòleg amateur McAgun Dena fa públic el seu projecte d’elaboració del Diccionari literal Català-Anglès de frases fetes, per al qual necessita informadors (perquè diguéssim que de català no en té ni flowers). Aquesta eina serà clau perquè els menorquins i els turistes anglesos ens poguem entendre molt millor (ja sabeu com de necessari és fomentar el turisme de qualitat a Menorca). McAgun Dena ja a n’ha recollides dues, de frases fetes -publicades al final de l’entrada-, però necessita de tots els col·laboradors possibles perquè el diccionari sigui una realitat abans no comenci la temporada turística. Per tant, açò és un crida: qui tengui orelles i es doni per assabentat serà benvingut.

1) Now it’s time Peter mine (Ara és hora Pere meu)

2) Don’t put the plough in front the ox (No posis s’arada davant des bou)

Share Button

1 de març: res a celebrar.

Tenc tendència al masoquisme: m’acab de mirar IB3, en concret la retransmissió de la cerimònia d’entrega de les medalles d’or de les Illes Balears. He aguantat cinc minuts. Com que un dels guardonats era Ponç Pons, l’illòman en cap, m’hi ha empès la morbositat d’escoltar el seu discurs (“a vam què dirà”, havia pensat, després del precedent del 17 de gener amb Esperança Camps a Ciutadella). La veritat és que l’alaiorenc m’ha decepcionat, amb un discurs totalment light, d’una qualitat literària dubtosa (per a entendre’ns: tirant més cap a Dillatari que no pas cap a Nura) en què, per acabar de reblar el clau, ha fet una abraonada defensa de la balearitat. Balears? Just ha acabat el seu parlament, la locutora televisiva s’ha referit a en Ponç com a escriptor “d’Eivissa” (sic). Allà va! Quin gran exemple de la consistència del mite, de la pervivència de la raça descendent de los honderos baleares, de les unions fetes a la força, de les circumscripcions provincianes, de la manca de coneixements geogràfics i culturals… Encara hi ha algú, de manera raonada, que es cregui açò de les Balears? I açò que he sentit dir a més d’un (fins i tot a aquells que es diuen menorquinistes) que aquestes formen un país (quatre illes, cap frontera)? Serà ver que formam una unitat de destí i tararí i tararà?

Share Button

Conte inèdit d’Ignasi Canyardet

Crec que Xalandria, i concretament la seva secció de literatura, és el marc idoni per donar a conèixer un document inèdit del tristament desaparescut Ignasi Canyardet. El filòleg Nil McAgun Dena, especialista en paraliteratura catalana, va ser l’autor de la troballa, i també qui la va donar a conèixer a través de les pàgines de la publicació Working Papers of Catalan Tales. Us adjunt el text de Canyardet en format Pdf, alhora que transcric a continuació un fragment del text introductori de McAgun traduït de l’anglès al català.

[…] D’entre la nombrosa paperassa de Canyardet que vaig trobar al seu escriptori, em va cidar l’atenció trobar-me amb un conte. Es creia que Canyardet només escrivia poesia, fet que sembla fals. Serà, però, aquesta, l’excepció que confirma la regla? […]. La narració porta el títol de “Fragments de diari d’un ésser inofensiu” i es troba en un quadern, manuscrit, però amb molt poques correccions, per la qual cosa sembla un text definitiu. Del contingut del conte, d’un valor literari més que discutible, es desprèn que va ser escrit un dels dos estius en què el president de l’estat espanyol va estiuejar a la finca de Son Camaró, a Menorca. Així i tot, aquesta és una especulació més de totes les que giren al voltant d’Ignasi Canyardet, l’escriptor menorquí inefable. Tot i el contingut políticament incorrecte del text, i que es trecta d’una ficció de molt mal gust, crec necessària la seva publicació pòstuma, perquè l’obra de Canyardet és un trencaclosques que, peça a peça, ens ajuda a construir el personatge. A més, ja ha passat un temps prudencial des que fou escrit i, un cop traspassat el nostre autor, les conseqüències legals que es puguin desprendre del text ja no l’afecten […].

Canyardet

Share Button