Navega per l'autor

Ismael Pelegrí

Mifsudsalordià. No podem perdre mai!

D’un cap de setmana a Alacant (4/7)

Dissabte, 7 de juny de 2014

Capvespre

En haver dinat, he telefonat a casa, perquè tot i haver-hi estat en contacte mitjançant el hangout, escoltar la veu dels teus és imprescindible. De la conversa, a més, ha sortit la reflexió sobre la possibilitat d’avançar la tornada. Açò implica un canvi de plans. En tost d’anar a fer el xubec, he partit cap a l’hotel a fer la maleta i he sortit cap a l’aeroport per avançar la tornada a Menorca. En arribar-hi, el canvi de bitllet ha estat impossible i he tornat a sentir la impotència davant la tendència que tenc a prendre males decisions. Començ a tenir algunes anècdotes per contar, quan sigui avi, relacionades amb els vols. Encara no n’he perdut cap mai, però a Barcelona ja he fet alguna anada a l’aeroport per viatjar el dia que no tocava. I estic segur que la culpa no era meva. M’ha tocat, de nou, tornar a fer el mateix itinerari de bus que havia fet ahir en arribar a Alacant, amb el mateix paisatge, però encara més gris.


Continua llegint

Share Button

D’un cap de setmana a Alacant (3/7)

Dissabte, 7 de juny de 2014

Matí

El gran torero Esplà
El gran torero Esplà

Ens hem reunit a la seu de la Universitat d’Alacant. Sempre que em trob amb escriptors que parlen d’escriptors me’n record de les ganes que tenc d’escriure. Ganes mentals, perquè de la potència a l’acte hi ha un bon tros.

Continua llegint

Share Button

D’un cap de setmana a Alacant (2/7)

Divendres, 6 de juny de 2014

Nit

Era la una de la matinada quan he arribat a l’hotel. Amb els anys he deixat de banda la nocturnitat. A les onze ja feia badalls, tot i que el sopar literari era més que interessant; les converses han estat pròdigues; el vi, flac. Una setantena d’escriptors del sud del sud hi feren acte de presència. Una manera com una altra de dir ‘som’ en un lloc on és difícil, èpic, fer-ho. Els premis literaris a obra publicada i en territoris en què la llengua es veu amenaçada són lloables. Entre els assistents hi havia alguns autors que he llegit i admir.

Continua llegint

Share Button

D’un cap de setmana a Alacant (1/7)

D’un temps ençà m’estic habituant a viatjar. Són sortides curtes, per poc temps, d’un dia o dos. D’aquestes anades i vingudes, de la darrera en concret, en vull deixar constància escrita (amb el marge d’una setmana de diferència, que és el temps que he hagut de menester per ordenar les notes que he anat prenent al respecte). La periodització en marca, també, el ritme de publicació (set entregues). N’he fet d’altres, de viatges. Pocs de veritat, és ver, i aquests m’estim més conservar-los a la memòria i prou.

M’he acostumat relativament a les habitacions dels hotels i als aeroports. No m’agraden perquè hi regna la impersonalitat i la fredor. Només les toler com a mals menors. Fins aquest cap de setmana, en què per primera vegada he viatjat a contracor. Potser açò explica que el gris hagi tenyit la visió d’aquesta primera visita a Alacant. Perquè el paisatge no només es veu amb els ulls: hi ha altres tipus de mirades més sinceres al darrere de les ratlles següents.

Continua llegint

Share Button

Renúncia d’un altre cap de departament

PRESENTACIÓ DE RENÚNCIA DEL CAP DE DEPARTAMENT

El sotasignat, cap del Departament de Llengua i Literatura Catalanes de l’IES Joan Ramis i Ramis

EXPOSA:

  • Que amb l’aplicació del TIL al centre, ha baixat la presència de la llengua catalana a primer i a segon d’ESO per sota del cinquanta per cent de les hores lectives, fet que no s’adiu amb l’objectiu que es descriu a l’article 2.2.b de la Llei de Normalització Lingüística («assegurar el coneixement i l’ús progressiu del català com a llengua vehicular en l’àmbit de l’ensenyament»). Aquest decreixement, d’altra banda, no ha implicat un augment significatiu de les hores dedicades a l’aprenentatge de i en anglès.

  • Que després d’un any, el desenvolupament del TIL es segueix fent des de la improvisació i sense el consens de la comunitat educativa (com n’és exemple el tràmit que ha seguit l’elaboració de  la nova Ordre de la consellera d’Educació, Cultura i Universitats de 9 de maig de 2014, per la qual es desenvolupen determinats aspectes del tractament integrat de llengües als centres docents no universitaris de les Illes Balears (Boib, núm 64 de 10 de maig de 2014). Enguany, també, els alumnes es matriculen sense saber encara quin serà el projecte lingüístic del centre de cara al proper curs.

  • Que arran de la tramitació que va fer la totalitat de la Comissió de Coordinació Pedagògica, de la qual era membre, del projecte TIL del curs passat, a la directora del centre, i a dos directors més d’altres instituts maonesos, se’ls va obrir un expedient sancionador que, en el moment de tornar a tramitar el projecte d’engunay, encara no s’ha resolt.

Per la qual cosa:

SOL·LICITA:

  • Que es doni per presentada i s’accepti la meva renúncia al càrrec de Cap de Departament, com a mesura de protesta davant dels fets exposats.

Maó, a 14 de maig de 2014

Signat: Ismael Pelegrí i Pons

Sra. Directora de l’IES Joan Ramis i Ramis (Maó)

PRESENTACIÓ DE RENÚNCIA DEL CAP DE DEPARTAMENT

El sotasignat, cap del Departament de Llengua i Literatura Catalanes de l’IES Joan Ramis i Ramis

EXPOSA:

  • Que amb l’aplicació del TIL al centre, ha baixat la presència de la llengua catalana a primer i a segon d’ESO per sota del cinquanta per cent de les hores lectives, fet que no s’adiu amb l’objectiu que es descriu a l’article 2.2.b de la Llei de Normalització Lingüística («assegurar el coneixement i l’ús progressiu del català com a llengua vehicular en l’àmbit de l’ensenyament»). Aquest decreixement, d’altra banda, no ha implicat un augment significatiu de les hores dedicades a l’aprenentatge de i en anglès.

  • Que després d’un any, el desenvolupament del TIL es segueix fent des de la improvisació i sense el consens de la comunitat educativa (com n’és exemple el tràmit que ha seguit l’elaboració de la la nova Ordre de la consellera d’Educació, Cultura i Universitats de 9 de maig de 2014, per la qual es desenvolupen determinats aspectes del tractament integrat de llengües als centres docents no universitaris de les Illes Balears (Boib, núm 64 de 10 de maig de 2014). Enguany, també, els alumnes es matriculen sense saber encara quin serà el projecte lingüístic del centre de cara al proper curs.

  • Que arran de la tramitació que fa fer la totalitat de la Comissió de Coordinació Pedagògica, de la qual era membre, del projecte TIL del curs passat, a la directora del centre, i a dos directors més d’altres instituts maonesos, se’ls va obrir un expedient sancionador que, en el moment de tornar a tramitar el projecte d’engunay, encara no s’ha resolt.

Per la qual cosa:

SOL·LICITA:

  • Que es doni per presentada i s’accepti, la meva rrenúncia al càrrec de Cap de Departament, com a mesura de protesta davant dels fets exposats.

Maó, a 14 de maig de 2014

Signat: Ismael Pelegrí i Pons

Sra. Directora de l’IES Joan Ramis i Ramis

PRESENTACIÓ DE RENÚNCIA

DEL CAP DE DEPARTAMENT

El sotasignat, cap del Departament de Llengua i Literatura Catalanes de l’IES Joan Ramis i Ramis

EXPOSA:

  • Que amb l’aplicació del TIL al centre, ha baixat la presència de la llengua catalana a primer i a segon d’ESO per sota del cinquanta per cent de les hores lectives, fet que no s’adiu amb l’objectiu que es descriu a l’article 2.2.b de la Llei de Normalització Lingüística («assegurar el coneixement i l’ús progressiu del català com a llengua vehicular en l’àmbit de l’ensenyament»). Aquest decreixement, d’altra banda, no ha implicat un augment significatiu de les hores dedicades a l’aprenentatge de i en anglès.

  • Que després d’un any, el desenvolupament del TIL es segueix fent des de la improvisació i sense el consens de la comunitat educativa (com n’és exemple el tràmit que ha seguit l’elaboració de la la nova Ordre de la consellera d’Educació, Cultura i Universitats de 9 de maig de 2014, per la qual es desenvolupen determinats aspectes del tractament integrat de llengües als centres docents no universitaris de les Illes Balears (Boib, núm 64 de 10 de maig de 2014). Enguany, també, els alumnes es matriculen sense saber encara quin serà el projecte lingüístic del centre de cara al proper curs.

  • Que arran de la tramitació que va fer la totalitat de la Comissió de Coordinació Pedagògica, de la qual era membre, del projecte TIL del curs passat, a la directora del centre, i a dos directors més d’altres instituts maonesos, se’ls va obrir un expedient sancionador que, en el moment de tornar a tramitar el projecte d’engunay, encara no s’ha resolt.

Per la qual cosa:

SOL·LICITA:

  • Que es doni per presentada i s’accepti la meva renúncia al càrrec de Cap de Departament, com a mesura de protesta davant dels fets exposats.

Maó, a 14 de maig de 2014

Signat: Ismael Pelegrí i Pons

Sra. Directora de l’IES Joan Ramis i Ramis (Maó)

(Maó)

Share Button

Enquestes als webs dels diaris? No, gràcies

No és el primer cop que rep un whatsapp, sms o correu electrònic que me convida a participar en una votació en algun diari —sobretot en l’únic que tenim a l’illa—, especialment quan el marcador parcial no reflecteix els gustos dels emissors de la crida. Bé, si ho dic és perquè no faig cas d’aquests missatges: no vot. No cal que me n’envieu més. Sé que us empeny la major de les bones intencions, però crec que perdem el temps i les energies. I, d’ambdues coses, no ens en sobra gens.

Continua llegint

Share Button

Eppur si muove!

Som a punt d’acabar aquest any 2013, en què s’ha commemorat el naixement, fa tot just una centúria, de tres poetes fonamentals de la literatura catalana: Salvador Espriu, Marià Villangómez i Bartomeu Rosselló-Pòrcel. Possiblement tots sabeu que enguany ha estat l’any Espriu. La Generalitat de Catalunya, i altres institucions principatines, han dedicat un esforç considerable a recordar la figura del poeta de Sinera. En alguns casos, fins i tot, amb el perill de banalització que pot suposar escoltar per la ràdio, dia sí, dia també, un tot de frases fora de context, com “direm la veritat sense repòs” o “ens mantindrem fidels: per sempre més al servei d’aquest poble”, que es centren només en un vessant, el cívic, de l’obra espriuana, un vessant de punyent actualitat, tot sigui dit, però que no hauria d’amagar-ne els altres, tant o més importants. Jo, personalment, em qued amb el poeta que reflexiona sobre la mort, però aquesta és una dada accessòria.

Hom pot pensar, sense mala fe, que Espriu ha eclipsat la resta de commemoracions que s’escauen enguany (Villangómez i Rosselló-Pòrcel, però també els vint de la mort de Josep Maria Llompart i Vicent Andrés Estellés, o els vuit-cents del traspàs de Bernat Metge; i més que en trobaríem si en cercàssim!). Possiblement hi ha una part de raó en aquesta apreciació, però la veritat és que si gairebé només hem sentit a parlar del poeta de Sinera és, entre d’altres coses, perquè hi ha unes institucions que s’hi han posat al darrere i hi han donat el seu suport, fet que amb els altres no ha succeït.

Rosselló-Pòrcel i Villangómez són poetes illencs i, pel que fa a les commemoracions oficials, ens trobam amb l’altra cara de la moneda. La visualització institucional d’aquests autors ha estat nul·la, o gairebé. Cap organisme de les illes, és a dir, tret dels eivissencs (i només pel que fa a Villangómez), ha volgut recordar que al 1913 van néixer dos dels noms canònics de la nostra literatura. En aquest sentit, el paper del Govern Balear ha estat ben galdós. No fóra el cas que la gent descobrís que tenim uns autors i, al darrere, una cultura, homologable en quantitat i qualitat a qualsevol altra del món. Una cultura, i aquí possiblement hi ha el quid de la qüestió, que s’expressa en llengua no castellana.

Alguns poden pensar que ja ha sortit el catalanista radical que sempre es queixa i que veu pertot una clara persecució de la llengua catalana (que hi és: ningú no pot negar com es trepitja, vull dir es PISA, la nostra llengua en aquestes illes. Perdonau-me l’acudit, però no m’hi he pogut resistir!). Hi ha tota una sèrie de persones que, fins i tot de bona fe, troben que alguns en fem un gra massa amb la qüestió del català, de la llengua. I, en aquest cas, desvien l’objectiu de l’anàlisi i el generalitzen. Amb la seva part de raó, és ver. Perquè com ja va apuntar, al 1936, el conegut maître à penser José Millán-Astray, de qui en part són fills ideològics els qui ens governen, Bauzà i companyia tenen un problema amb la cultura en general, la Cultura. No s’entén d’altra manera el fet que no assistís cap representant institucional del Govern Balear a la cerimònia d’ingrés de l’escriptora mallorquina Carme Riera a la Real Academia Espanyola o, per citar un exemple més proper, n’és un de mirífic la brillant idea que roda per alguna ment privilegiada del Consell Insular per a la qual hi ha llibres (els de l’Institut Menorquí d’Estudis) que s’han de vendre a un euro, segurament perquè aquest és el valor que més d’un atribueix al coneixement científic i cultural fet a Menorca.

D’acord, idò. Tenen tota la raó: és la cultura. Una cultura, però, que per força s’ha d’expressar d’alguna manera, moltes vegades a partir del llenguatge verbal. La de Menorca ho fa en català, ergo és catalana. Com catalans són els territoris, ergo països, que comparteixen la mateixa llengua i cultura, les Illes incloses. Açò és el que els cou realment: Carme Riera és a la RAE, però el problema és que com a novel·lista és una figura important de la literatura catalana actual. I, els llibres de l’IME són, majoritàriament, escrits en català. Aquests cans de bou de l’espanyolisme centralista i anorreador tenen claríssim allò que molts de nosaltres ignorem o no volem sentir. Parafrasejant Guillem d’Efak, i adaptant-lo a la nostra illa, els menorquins no som catalans perquè parlem català. Just al contrari: parlem català perquè som catalans. Per molt que el parlament, des del ridícul més espantós, ens vulgui fer creure que la mare de déu era de nom Joana, o qualque cosa per l’estil.

Share Button

S’àvia Nena

Na Nena va néixer al camp. Era una madona que, després de viure en diferents llocs (a Morella Nou hi van néixer els fills, a Rafal Vell va veure la gran nevada…), es va establir, amb l’avi i els quatre fills, al maonès carrer des Frares, on van tenir-hi botiga de queviures. A ca s’àvia, de petits, berenàvem coques d’Alaior amb nocilla casolana (feta a base de llet condensada i nestquick). I, amb el mos a la boca, vèiem, a la tele, La cometa blanca i, els dissabtes, en Rocky Torrebruno.

Continua llegint

Share Button

Endevinalla

El poema és vell, però l’acasió m’obliga a airejar-lo:

Endevinalla


Manca normalització

A la nostra toponímia.

Hon? A la hac del teu no:m.

(Ignasi Canyardet)

Share Button

Poesia al Ramis!

El poeta mallorquí Bartomeu Fiol ho diu ben clar: “No oblidem que la poesia és llenguatge oral abans de res, que l’oralitat li és absolutament consubstancial”. Aquesta és una idea en la qual insisteix al llarg del recull d’articles periodístics intitulat Sobre la parenta pobra i altres escàndols (1996-1999): “és factible i convenient recordar que una característica essencial de la poesia és el seu caràcter de text oral (malgrat les provatures de la poesia visual)”. Des d’aquest punt de vista, un recital poètic és un aparador privilegiat per poder gaudir d’aquest aspecte intrínsec de la poesia i, si hi afegim el fet que en el recital que es farà avui, dimarts 26 de març, a les 19.30 hores, a la sala d’actes de l’IES Joan Ramis, els propis autors llegiran els seus textos, el privilegi serà, per tant, doble; o triple, perquè un cop acabada la lectura s’encetarà un col·loqui en el qual el públic –aquest és un acte obert a tothom, no només a la comunitat educativa– podrà participar i dialogar directament amb els poetes, situacions aquestes que no es donen amb la freqüència que seria desitjable.

Els protagonistes de l’acte, Fàtima Anglada, Margarita Ballester, Pere Gomila, i Tomeu Truyol, són l’exemple evident que Menorca fa bona poesia i que aquesta és dinàmica, viva, que està en constant procés de creació. I només en són una petita mostra. L’alumnat de primer de batxillerat ho ha pogut comprovar enguany amb la lectura d’una tria de poesia menorquina actual amb què han conegut i, esperem, han gaudit d’una part d’aquest panorama. Un paisatge que enguany, malauradament, ha perdut una figura cabdal, la d’Àngel Mifsud, que de ben segur serà present al llarg de tota la vetllada. La seva va ser una veu que havia participat d’aquest acte en diverses ocasions.

El recital, idò, neix d’una lectura acadèmica i n’és un complement. Ara bé, el departament de Llengua Catalana i Literatura de l’IES Joan Ramis està convençut que un acte com aquest és més que tot açò i que cal aprofitar l’ocasió per obrir les portes del nostre institut al públic en general i fer-lo partícip del luxe de poder escoltar bons poetes recitant bona poesia.

Si ens hi fixam, podem veure que, grosso modo, els nostres convidats pertanyen a dues generacions diferents, fet aquest que ens confirma, afortunadament, que la continuïtat del gènere està garantida. I, també, cal remarcar el fet que aquests autors representen quatre maneres diverses d’entendre i de fer poesia, un camp ampli que de cap manera es limita a una única temàtica: “massa gent creu que poesia és sentimentalisme més o manco cursi”, diu -i perdonin la reiteració- Bartomeu Fiol. Açò és absolutament fals! Tot hi cap dins dels versos: amor, odi, reflexió sobre el pas del temps, la manifestació de les ganes de viure, l’erotisme, les substàncies de naturalesa vària, l’art, la música electrònica, l’humor, etcètera, per citar només alguns aspectes que els alumnes, enguany, han tastat a classe. Si hi cercam, tothom trobarà la seva poesia. Queda tothom convidat, idò, a escoltar la força de la paraula poètica.

Departament de Llengua i Literatura Catalana

IES Joan Ramis i Ramis

Share Button