Navega per l'autor

Joan Carles

Fandango de les mil flors

S’Albaida ha publicat el seu darrer videoclip, que podeu visitar al nostre web, basat en la cançó “Fandango de les mil flors”. L’ha fet, com les nostres darreres feines, na Magda Timoner. És el primer videoclip del disc Xalandria, i la veritat és que és una feina preciosa, li vull donar públicament l’enhorabona. Fins i tot sembla que els del grup som uns professionals de la imatge. Com veureu, el vídeo alterna imatges del grup, en blanc i negre, i una història paral·lela amb fillets. Esper que us agradi.

Share Button

Videoclip de S’Albaida

Aquí teniu un enllaç a la pàgina del grup. Us trobareu amb una espècie de reportatge en forma de videoclip sobre el nostre enregistrament del darrer disc Xalandria a Mallorca.

www.salbaida.com

Jo crec que té prou gràcia, té un to desenfadat. Gràcies, Magda, ets una artista.

Share Button

10 anys de S’Albaida

Benvolguts companys xalandriers, com a component de l’esmentat grup de música tenc ganes de compartir amb vosaltres la il·lusió d’aquest nostre aniversari. Molts vau ser partíceps de les primeres actuacions per Sant Nicolau o a la Sala Augusta. De llavors ençà ha plogut molt, però la veritat és que les ganes de fer feina ningú ens les treu: ànims renovats, gent nova jove i prometedora i l’esperit de sempre.

Aquest dissabte dia 19 de gener a la Sala Multifuncional des Mercadal a les 21.00 del vespre hi ha una cita a la qual esper que molts de vosaltres pugui assistir. Celebram aquest aniversari i ho feim amb poesia. Presentam un CD que es diu “Es pas d’en Revull”, un recull de poesia menorquina recitada, en alguns casos, pels mateixos poetes o bé per altres rapsodes, tot acompanyat de música. Entre aquests poetes hi ha un xalandrier, en Joel Bagur, recitat per na Fina Salord, i no té pèrdua. També hi trobareu Guillem Alfocea, Ponç Pons, Gumersind Gomila, Pau Janer, Tomeu Truyol, Francesc Florit Nin, Pere Gomila, Margarita Ballester. I bons recitadors com na Laura Pons, Conxi Masreal, Josep Tero o Pepa López. Aquest dissabte intervenen els mateixos protagonistes, és a dir que no hi ha excusa per no venir.

Al final hi haurà un petit concert commemoratiu de S’Albaida, en què repassarem la nostra història i oferirem un tast del nostre proper disc, que es dirà com aquest bloc: Xalandria. Més endavant us en parlaré. Aprofit per convidar-vos a visitar la nostra plana web, www.salbaida.com , on també podreu escoltar alguna cançó nova.

Us esperam dissabte.

Share Button

Esport i política

Esport i polí­tica (veure document)

Share Button

S’Albaida a Barcelona

Aquest dissabte 19 de maig té lloc un concert de S’Albaida a la plaça Joanic de Barcelona, i esper que tota la plana xalandriera sigui per allà. I, lògicament, molta més gent, convidats, amics, visitants d’aquest bloc, etcètera.

Açò és un festival anomenat Desperta folk!, inserit dins la III Setmana Cultural Valenciana a Barcelona que va començar divendres dia 11 i acaba amb el festival folk, en què intervindran quatre grups representants de tots els Països Catalans. La Setmana és organitzada per l’Espai País Valencià, i amb el festival folk també hi intervenen Sa Sargantana, el Tradicionàrius i el Rolde Aragonés de Barzelona. Si voleu més informació podeu anar a www.espaipaisvalencia.org.

El concert comença a les 8 del fosquet i nosaltres som els darrers (cap allà a les 12 o un poc abans), així és que ja sabeu on heu d’anar el proper dissabte.

Share Button

Ciudadanos de Menorca

S’ha presentat a Maó la llista de Ciudadanos de Menorca, encapçalada per l’insigne Carlos Salgado. Hi havia especulacions sobre l’opció de si es presentarien finalment o no, però sembla ser que així ha estat. Els mitjans ja han maldat a dir que era una llista amb gent que havia estat d’esquerra unida i també d’UGT (no han dit res de tota la resta, emperò).

En tot cas, el cap de llista ja ha fet declaracions a la premsa, i ahir vaig tenir l’oportunitat d’escoltar talls de comentaris a la SER. I ja ens va obsequiar amb joies que no tenen desperdici:

-Somos un grupo de todas las procedencias. No nos definimos ni de izquierdas ni de derechas porque esto ya está desfasado.

-Nuestros enemigos son sobretodo los nacionalistas y los partidos pequeños que sirven de pinza. (no deu ser el que volen ser ells, no?)

-Somos socialdemócratas pero también liberales. Bueno, un poco de todo.

-Hay gente de todo tipo, de política moderada i democràtica (aquí s’ha de pronunciar amb incís), pero todos tienen una cosa en común: combatir la inmersión nacionalista que padecemos (observem la paradoxa, tots són moderats, però l’únic que els uneix és el combat).

-No creemos en la procedencia de la gente, esto ya está desfasado, no preguntamos a nadie de donde viene. Nuestra política es para todos, sin mirar quien, para los ciudadanos. Buscamos una política sobre todo que no sea nacionalista. Nuestra prioridad es la lengua.

-Creemos en la constitución y en la democracia.

Idò, açò tenim. Per riure una estona

Share Button

La balearitat

Ahir em van publicar al Menorca un article pel Mirador Nacionalista parlant sobre aquest concepte. Com que hi ha raonaments que han aparegut a Xalandria, he cregut oportú pujar l’article per si el voleu llegir. Algú potser veurà reflectides algunes idees que han aparegut aquí, en el fons també us he d’agrair aportacions vostres al debat, també a vegades fora del cercle internàutic. Esper que ningú no s’ofengui si mitjanament me les he apropiades.

L’article fa referència a un altre que vaig publicar deu fer cosa d’un any (de fet, no ho record ben bé), i que sé que més d’un de voltros ha llegit. Us els penj tots dos.

La balearitat: tornem-hi
La balearitat.doc

Share Button

La universitat (bé, la UIB)

Aquest tema no és nou, i som conscient que no aport res al debat, però una notícia apareguda avui en el Menorca em fa pensar en el tema de la universitat que ha sortit anteriorment en aquest bloc. És una nova candidatura al rectorat de la UIB (un tal Carles Manera) que aposta, diu, per la contenció en la gestió, la força tranquil·la i la feina ben feta. I els seus eixos bàsics són: turisme, medi ambient, noves tecnologies i qualitat de vida. Destaca el paper de la Universitat com a generadora decisiva de capital humà.

No sé si veig del tot clares les coses. El que sí que crec veure, però, és el gir que ja està damunt la taula del paper de la universitat. El problema és que el debat (o la manca d’aquest) ha fet que la cosa s’hagi descentrat i que resulti que el principal repte de la universitat sigui servir els interessos (siguin quins siguin) de la societat. I vejam qui o quina proposta s’hi adiu més. I crec que açò és preocupant.

El que també em cansa és un cert discurs suposadament “tècnic” i “pràctic” que es fonamenta en el fet que l’important és una gestió correcta de tots els recursos i a tots els nivells, com si una institució (o fins i tot un govern, ho podeu extrapolar) fos una empresa. Avui dia apareixen partits (pseudo)polítics que s’anomenen “Gestió”, com per donar a entendre que cal anar a la pràctica i que la política cansa la gent i tot aquest discurs populista que tan ven. Com si açò no fos un discurs polític. Però pitjor perquè no es reconeix com a tal. Cal que se centri el debat públic sobre les coses.

Share Button

S’Albaida a Cerdanyola

A vegades els xalandriers que estan a Barcelona no tenen altre remei que aguantar-se davant certes convocatòries que es fan a través del nostre bloc. Aquesta vegada, però, la cosa és a l’enrevés. S’Albaida actua al teatre de l’Ateneu de Cerdanyola el proper dia 14 de gener, diumege, a les 20 hores. Serà un plaer per a nosaltres poder tornar a la ciutat on hem viscut alguns de noltros i on la majoria s’ha engatat de mala manera. Segur que tothom (no tornarem a recórrer a la nostàlgia) recorda aquells anys de ca ses putes.

Serà una cita que els que viviu allà no podeu deixar perdre, esperem veure-hi una gran representació menorquina. Els de s’Albaida intentarem oferir tot el que millor sabem fer. Jo, com a mínim, hi tenc molta il·lusió. Ah, hi ha força sorpreses.
Salut a tothom i esperem veure’ns.

Share Button

El Barça a Europa

Ahir estava nerviós perquè tenia feina fins tard i em feia moltes ganes veure el partit i no podia. Amb tot, no em vaig poder resistir, i tornant de la feina vaig viure els darrers vint minuts del partit des del Condal (tota una experiència, per cert). Açò ho dic perquè amb tan poca estona, no em puc fer una idea de res, però crec que puc apuntar just quatre coses del que vaig veure. És cert que segurament aquesta no és la cara més bona d’un vigent campió d’Europa, però relativitzem els termes. Existeix una tendència (rabiosa) a menystenir el paper del Barça, que de moment és qui fan el joc més elegant a la lliga espanyola (i efectiu, va líder) i una mica menys a Europa. La majoria de jugadors continuen en el seu bon estat, malgrat ahir no estiguessin gaire ben situats. Vaig veure un Ronaldinho esplèndid, que va fer allò que és propi d’altres jugadors: un joc que no es veu, però hi és. Un Deco incisiu. Un Xavi allà on havia de ser. Un Puyol incansable. Un Gio segur. I un bon Valdés (continuo reivindicant-lo com a porter del Barça). I vam jugar, reconeixem-ho malament. I no oblidem que dues de les estrelles més preuades, Eto’o i Messi, no hi són.

A l’altra cara de la moneda, però, també vaig veure un Gudjonsen que em posa nerviós. O no li han ensenyat què és un fora de joc, o, vaig arribar a pensar, era una estratègia d’en Rijkaard per despistar la defensa. I un Zambrotta que no s’acaba de trobar amb el joc de l’equip.

En tot cas, però, d’acord que no esteim per tirar coets. Però fa ràbia l’atac sistemàtic. El pitjor punt de la crítica són els comentaristes d’Antena3, a qui hauria agafat pel coll. Els comentaris del Condal feien riure, però tenien tota la raó: la infamitat d’aquells que duen la xuleria per bandera i no poden amagar-la els fa miserables. El Madrid ara sembla que està en alça, però continuen fent l’horrorós joc de sempre. Que aquesta gent no es despisti.

Share Button